"Les cabanes de volta de les Borges Blanques" ens acosta a les formes de vida i la història d'un poble gran del Ponent català

El llibre Les cabanes de volta de les Borges Blanques, de Ramon Queralt Boldú, es presenta el diumenge 21 de desembre, a 2/4 de 12 del migdia, al Centre Cívic de les Borges Blanques.

La presentació anirà a càrrec de Joan Tort i Donada, geògraf, i de Ramon Queralt, autor del llibre.

Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent clava la mirada sobre cent seixanta nou elements estàtics del paisatge, les construccions de pedra seca tan característiques dels secans de les Garrigues, a l’àrea meridional de Lleida. Ens acosta a la forma de vida de les generacions que han protagonitzat els darrers dos segles de la història d’un poble gran del Ponent català. Sobre els fonaments del testimoniatge oral el llibre aixeca acta d’un sistema d’organització social i econòmic que ha estat la realitat hegemònica fins a gairebé l’adveniment de la democràcia, i és a l’arrel del substrat i l’imaginari d’una ciutat i un terme. Res és banal en la geometria d’una finca, en els revolts d’un camí, en la forma d’un tossal o en el nom d’una partida. Hi ha un sentit i moltes connotacions en els elements del paisatge. En uns temps de transformació social, territorial i paisatgística, la documentació de la memòria viva és més necessària que mai per resistir al dictat pla de la globalitat… i reformular-se.

Ramon Queralt:
(Igualada, 1971) garriguenc i veí de les Borges Blanques. Llicenciat en ciències ambientals (UAB) i en dret (UdL). Des de fa deu anys es dedica professionalment a l’ordenació del territori i l’avaluació ambiental. Va publicar Impacte ambiental del despoblament, una anàlisi de les repercussions en el medi de l’èxode rural a dues poblacions de la comarca. Ha treballat a l’Ateneu Popular Garriguenc; actualment forma part de l’associació que edita el periòdic Somgarrigues i del patronat d’Espai Català de Cultura i Comunicació i és vocal del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya. L’any 2003 va iniciar-se en la descoberta d’una faceta del paisatge que fins llavors, li era invisible.