"Ràdio Pirenaica", de Teresa Pàmies, i "Veus de l'exili", de Josep Maria Figueres, dos nous llibres de la col·lecció Memòria del Segle XX

La col·lecció Memòria del Segle XX de Cossetània Edicions, disposa de dos nous llibres: Ràdio Pirenaica. Emissions en llengua catalana de Radio España Independiente (1941-1977), de Teresa Pàmies, i Veus de l'exili. 20 testimonis de la diàspora catalana, de Josep Maria Figueres. Aquests dos llibres es presentaran a la premsa el dimecres dia 28 de març, a les 11 del matí, a la llibreria Catalònia de Barcelona.

xxx

Ràdio Pirenaica
Resum

Teresa Pàmies fou col·laboradora i corresponsal de la llegendària Pirenaica, com s’autodenominava Radio España Independiente (REI), “emisora sin censura de Franco”, des de la seva creació el juliol del 1941 fins al juliol del 1977. Escrivint sobre la seva experiència amb la Pirenaica, l’autora ha volgut informar-nos sobre la tasca realitzada per l’emissora de cara a aportar una mica d’esperança als derrotats per les tiranies protegides pel nazisme i el feixisme ascendents a Europa. I és especialment significatiu que, durant la seva llarga existència, l’emissora inclogués de manera continuada espais en català.

xxc

L'autora

Teresa Pàmies va néixer a Balaguer, l’any 1919. Als deu anys venia La Batalla, òrgan del Bloc Obrer i Camperol, del qual el seu pare n’era un dels dirigents locals. Als setze anys va començar a militar al Partit Socialista i un any més tard va intervenir al famós míting de la Monumental a Barcelona. De seguida es va convertir en dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i de l’Aliança Nacional de la Dona Jove (1937-1939), junt amb noies d’altres partits. A més a més, va ser directora de la revista Juliol. S’exilià a França, on passà un temps en un camp de concentració; després va estar a la República Dominicana, a Cuba i a Mèxic, on va començar a estudiar periodisme. Amb vint-i-vuit anys va marxar a Praga, on va ser redactora i locutora de les emissions en castellà i català de Ràdio Praga. Allà va formar una família i hi va viure dotze anys. L’any 1971 tornà a Catalunya amb el seu primer èxit, Testament a Praga (1971), escrit juntament amb el seu pare. Amb aquest, va guanyar el Premi Josep Pla. Publicà, entre altres, La filla del pres (1967), Va ploure tot el dia (1974), Quan érem capitans (1974), Dona de pres (1975), Memòria dels morts (1981), finalista del Premi de novel·la Ramon Llull, i Estem en guerra. Escrits 1936-1939 (2005). D’altra banda, ha traduït moltes obres i ha col·laborat en mitjans de comunicació com ara el diari Avui i Catalunya Ràdio —on continua fent-ho. L’any 1984 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi i, el 2001, amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

xxx

Veus de l'exili
Resum

Amb aquest títol, Catalunya Cultura va emetre una sèrie de trenta programes que es repetiren a Catalunya Ràdio a la tardor del 2006 i que encara poden escoltar-se al web de l’emissora. Foren produïts amb la finalitat de divulgar la història dels exiliats que deixaren en gran nombre la Catalunya ocupada del 1939. Josep M. Figueres, que va tenir la idea del programa i féu entrevistes a Mèxic a una setantena d’exiliats o als seus fills, ens acosta ací a una selecció de noms dels que van tornar i dels que no ho feren amb una clara finalitat de mostrar una realitat amagada pel franquisme, silenciada per la transició i oblidada, fins fa poc, per la democràcia, com ho palesen els pocs reconeixements, estudis, exposicions i actes diversos que s’han fet als qui van defensar la legalitat i encara avui esperen el reconeixement ple del seu coratge i dignitat. La vintena d’entrevistes són un testimoni punyent de la realitat amarga de la derrota militar del 1939 i, alhora, un testimoni viu de la defensa de la catalanitat malgrat les adversitats.

xxx

L'autor

Josep M. Figueres Artigues. Historiador i professor d’història del periodisme a la UAB. Autor de diversos estudis sobre història del catalanisme i del periodisme. Els seus darrers treballs publicats són: Història de Catalunya contemporània; Lluís Companys, diputat per Sabadell; l’antologia de cròniques de la guerra civil espanyola Madrid en guerra; la segona edició de la biografia Valentí Almirall, i les actes d’El Primer Congrés Catalanista i Valentí Almirall. També ha tingut cura de la coordinació de Grans moments de la història de Catalunya. Ha estat comissari de l’exposició “Aurora. Temps de República” i assessor històric del film El coronel Macià, de J. M. Forn. Dirigeix a Cossetània la col·lecció Memòria del Segle XX i la revista digital Materials d’Història de Catalunya.