Tard però intensament
En el món de la cultura literària d'aquest país les coses s'acostumen a fer tard però, per sort, intensament. Per això, en el cas d'un escriptor de la talla d'Artur Bladé i Desumvila, havien passat 46 anys des del seu ignorat retorn al "país natal" i 12 anys des de la seva discreta mort sense assolir el reconeixement que indiscutiblement es mereixen la seva figura i la seva obra. Durant aquests llargs i durs anys de silenci no han faltat alguns gestos puntuals i meritoris, com ara la concessió de la Creu de Sant Jordi i la creació del premi d'assaig que porta el seu nom per part del Centre d'Estudis de la Ribera de l'Ebre. Però res que es pugui comparar, ni de lluny, amb la quantitat i la qualitat de les iniciatives que s'estan produint al llarg d'aquest any de la celebració del centenari del naixement de l'autor de Benissanet.
Ja ho he dit: tot arriba tard, però arriba de manera ben intensa. S'hi han abocat tota mena d'institucions públiques, des de la jove i modesta però potent Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila fins a la mateixa Generalitat de Catalunya, passant per la Diputació de Tarragona, l'Institut Ramon Muntaner, el Consell Comarcal de la Ribera de l'Ebre i l'Ajuntament de Benissanet. També hi ha participat un petit exèrcit de persones de l'entorn familiar i del món de la cultura, començant per Artur Bladé i Font, fill de l'autor, i continuant per Heribert Barrera, Xavier Garcia, Albert Manent, Pere Muñoz, Joan Maria Pujals, Josep Sánchez Cervelló, Emigdi Subirats, Magí Sunyer i Vicenç Villatoro, entre d'altres.
I tots plegats han generat tota mena d'activitats: una exposició itinerant (Artur Bladé i Desumvila: escriptor de l'Ebre català, cronista de l'exili), comissariada per Xavier Garcia; la inauguració del Centre Cultural Artur Bladé i Desumvila a Benissanet; una ruta literària "bladeriana" per Benissanet; una adaptació teatral de L'exiliada, Blat d'Orió, de Xavier Aragó; diversos col·loquis i conferències; la divulgació de materials didàctics Bladé a l'escola, i una gran diversitat de publicacions, entre les quals destaquen els dos primers volums de l'obra completa de l'autor, editats per Cossetània, i una primícia, una mostra significativa de l'obra poètica inèdita, Versos de la guerra i de l'exili, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Déu n'hi do! Tard però intensament. Ara bé, tots aquests esforços han de desembocar en alguna banda que no sigui precisament la terra erma del segon vici més estès en el món de la cultura d'aquí, el vici d'aixecar molta polseguera i després mirar cap a un altre cantó buscant nous motius de celebració i gatzara. Les coses no poden anar pas d'aquesta manera. Aquest esplèndid Any Bladé i Desumvila ha de ser només el sorollós i il·lusionat punt de partida de cara a un sostingut esforç adreçat a la recuperació total de la figura i l'obra de l'autor de Viatge a l'esperança.
D'entrada, s'ha d'acabar l'edició de les obres completes, perquè encara en falten deu volums. A més, s'hauran d'anar publicant altres inèdits que es puguin trobar en portar a terme la recerca als arxius per establir el text definitiu de les obres completes. Per una altra banda, a poc a poc s'hauran de reeditar les obres individuals de l'autor i s'hauran de fer antologies temàtiques que serveixin d'introduccions generals.
Després, el més important, un cop l'obra de Bladé torni a circular amb normalitat pel mercat del llibre, s'hauran de dedicar molts esforços a promocionar-la i a estudiar-la a fons, i a tots els nivells possibles. Caldrà continuar la iniciativa d'acostament de Bladé a lectors nous a través de les escoles, els instituts i la universitat (la gran absent de les celebracions del centenari). Caldrà divulgar-la a través de tots els canals de promoció de la literatura: suplements literaris, revistes de cultura, ràdio i televisió. Caldrà trencar els tòpics de localisme i anacronisme que ofeguen l'obra de Bladé per poder-la analitzar correctament i donar-li la volada real que té. Falten encara estudis sobre Bladé i la seva obra des del punt de vista històric, biogràfic, literari, antropològic, polític, etc.
Ras i curt: no pot prolongar-se més la situació actual d'ignorar la figura i l'obra de Bladé i Desumvila i quedar-se tan tranquils. Ignorar Bladé és ignorar el propi país, perquè Bladé encarna, a uns nivells profunds, molts dels principis de la identitat d'aquesta nació. Ignorar Bladé és ignorar un segment important de la història del país, perquè Bladé era el cronista de la contrahistòria, que desmentia, rectificava o matisava la història oficial. Ignorar Bladé és ignorar l'intent de sotmetre la literatura a un procés de plena democratització. Ignorar Bladé és ignorar la meitat del país, perquè Bladé va recrear insistentment el seu "sud" perquè Catalunya pogués ser un país culturalment sencer. En aquest sentit, ignorar Bladé és ignorar també l'extraordinari poder de la topografia literària. Ignorar Bladé és ignorar una faceta important del projecte de modernització de la prosa catalana a partir de Pla i Espriu. Ignorar Bladé és ignorar un referent imprescindible en el procés del desplegament de la memorialística catalana moderna i contemporània. Ignorar Bladé és cedir davant els efectes devastadors de la desmemòria. Ignorar Bladé és renunciar a una dosi poderosa d'esperança, que bona falta ens fa a tots en aquests moments de desil·lusió i desconcert.
D. Sam Abrams
En el món de la cultura literària d'aquest país les coses s'acostumen a fer tard però, per sort, intensament. Per això, en el cas d'un escriptor de la talla d'Artur Bladé i Desumvila, havien passat 46 anys des del seu ignorat retorn al "país natal" i 12 anys des de la seva discreta mort sense assolir el reconeixement que indiscutiblement es mereixen la seva figura i la seva obra. Durant aquests llargs i durs anys de silenci no han faltat alguns gestos puntuals i meritoris, com ara la concessió de la Creu de Sant Jordi i la creació del premi d'assaig que porta el seu nom per part del Centre d'Estudis de la Ribera de l'Ebre. Però res que es pugui comparar, ni de lluny, amb la quantitat i la qualitat de les iniciatives que s'estan produint al llarg d'aquest any de la celebració del centenari del naixement de l'autor de Benissanet.
Ja ho he dit: tot arriba tard, però arriba de manera ben intensa. S'hi han abocat tota mena d'institucions públiques, des de la jove i modesta però potent Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila fins a la mateixa Generalitat de Catalunya, passant per la Diputació de Tarragona, l'Institut Ramon Muntaner, el Consell Comarcal de la Ribera de l'Ebre i l'Ajuntament de Benissanet. També hi ha participat un petit exèrcit de persones de l'entorn familiar i del món de la cultura, començant per Artur Bladé i Font, fill de l'autor, i continuant per Heribert Barrera, Xavier Garcia, Albert Manent, Pere Muñoz, Joan Maria Pujals, Josep Sánchez Cervelló, Emigdi Subirats, Magí Sunyer i Vicenç Villatoro, entre d'altres.
I tots plegats han generat tota mena d'activitats: una exposició itinerant (Artur Bladé i Desumvila: escriptor de l'Ebre català, cronista de l'exili), comissariada per Xavier Garcia; la inauguració del Centre Cultural Artur Bladé i Desumvila a Benissanet; una ruta literària "bladeriana" per Benissanet; una adaptació teatral de L'exiliada, Blat d'Orió, de Xavier Aragó; diversos col·loquis i conferències; la divulgació de materials didàctics Bladé a l'escola, i una gran diversitat de publicacions, entre les quals destaquen els dos primers volums de l'obra completa de l'autor, editats per Cossetània, i una primícia, una mostra significativa de l'obra poètica inèdita, Versos de la guerra i de l'exili, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Déu n'hi do! Tard però intensament. Ara bé, tots aquests esforços han de desembocar en alguna banda que no sigui precisament la terra erma del segon vici més estès en el món de la cultura d'aquí, el vici d'aixecar molta polseguera i després mirar cap a un altre cantó buscant nous motius de celebració i gatzara. Les coses no poden anar pas d'aquesta manera. Aquest esplèndid Any Bladé i Desumvila ha de ser només el sorollós i il·lusionat punt de partida de cara a un sostingut esforç adreçat a la recuperació total de la figura i l'obra de l'autor de Viatge a l'esperança.
D'entrada, s'ha d'acabar l'edició de les obres completes, perquè encara en falten deu volums. A més, s'hauran d'anar publicant altres inèdits que es puguin trobar en portar a terme la recerca als arxius per establir el text definitiu de les obres completes. Per una altra banda, a poc a poc s'hauran de reeditar les obres individuals de l'autor i s'hauran de fer antologies temàtiques que serveixin d'introduccions generals.
Després, el més important, un cop l'obra de Bladé torni a circular amb normalitat pel mercat del llibre, s'hauran de dedicar molts esforços a promocionar-la i a estudiar-la a fons, i a tots els nivells possibles. Caldrà continuar la iniciativa d'acostament de Bladé a lectors nous a través de les escoles, els instituts i la universitat (la gran absent de les celebracions del centenari). Caldrà divulgar-la a través de tots els canals de promoció de la literatura: suplements literaris, revistes de cultura, ràdio i televisió. Caldrà trencar els tòpics de localisme i anacronisme que ofeguen l'obra de Bladé per poder-la analitzar correctament i donar-li la volada real que té. Falten encara estudis sobre Bladé i la seva obra des del punt de vista històric, biogràfic, literari, antropològic, polític, etc.
Ras i curt: no pot prolongar-se més la situació actual d'ignorar la figura i l'obra de Bladé i Desumvila i quedar-se tan tranquils. Ignorar Bladé és ignorar el propi país, perquè Bladé encarna, a uns nivells profunds, molts dels principis de la identitat d'aquesta nació. Ignorar Bladé és ignorar un segment important de la història del país, perquè Bladé era el cronista de la contrahistòria, que desmentia, rectificava o matisava la història oficial. Ignorar Bladé és ignorar l'intent de sotmetre la literatura a un procés de plena democratització. Ignorar Bladé és ignorar la meitat del país, perquè Bladé va recrear insistentment el seu "sud" perquè Catalunya pogués ser un país culturalment sencer. En aquest sentit, ignorar Bladé és ignorar també l'extraordinari poder de la topografia literària. Ignorar Bladé és ignorar una faceta important del projecte de modernització de la prosa catalana a partir de Pla i Espriu. Ignorar Bladé és ignorar un referent imprescindible en el procés del desplegament de la memorialística catalana moderna i contemporània. Ignorar Bladé és cedir davant els efectes devastadors de la desmemòria. Ignorar Bladé és renunciar a una dosi poderosa d'esperança, que bona falta ens fa a tots en aquests moments de desil·lusió i desconcert.
D. Sam Abrams
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada