Òscar Palazón, un autor lleidatà que resideix a les Borges del Camp, s'ha emportat el setzè premi de narrativa Vila de l'Ametlla de Mar amb Un rostre que no és meu, una obra que agrupa diversos relats amb alguns punts de connexió argumental i amb personatges que es repeteixen. Conformen, segons l'autor, una «novel·la fragmentada» que gira entorn de la identitat i la manera com «anem per la vida amb moltes màscares». L'obra serà editada per Cossetània el pròxim mes d'abril.
Òscar Palazón (Lleida, 1969), que viu a les Borges del Camp, ha participat en molts llibres de narrativa col·lectius i també té un poemari editat, Atles de la memòria (Cossetània). Però Un rostre que no és meu, títol mereixedor del setzè premi de narrativa Vila de l'Ametlla de Mar, serà la seva primera obra individual de narrativa. El guardó, al qual aspiraven dotze obres, està dotat amb 3.000 euros i la publicació a Cossetània Edicions, que a l'abril traurà l'obra al mercat.
Un rostre que no és meu és un conjunt de relats relacionats entre si: «no només perquè hi ha punts de connexió argumental, sinó també perquè hi ha personatges que es repeteixen en uns quants relats», segons apunta l'autor, que hi afegeix que el lector «pot tenir la idea que és una novel·la fragmentada». Palazón hi aboca una reflexió sobre la identitat: «El meu punt de vista és que anem per la vida amb moltes màscares i que poques vegades ensenyem tal com som.» «En els relats, sentim la veu i els pensaments dels personatges i veiem com són en realitat i com es projecten a l'exterior.» L'escriptor diu que el missatge que llança en l'obra és que «la identitat és una característica principal de les persones que és inalterable i, per molt que vulguem maquillar-la, és impossible fer-ho: al final, surten trets de nosaltres que no voldríem que sortissin a la llum».
Un dels personatges que més apareixen a l'obra i que serveix com a fil conductor és el d'un jove cap rapat de caràcter violent.
L'obra es divideix en dues parts: la primera la integren onze històries, connectades entre si, i en la segona part s'explica una sola història, més llarga i narrada en primera persona pel personatge que representa la parella d'aquell cap rapat.
Ajut econòmic
Palazón ha pogut elaborar aquesta obra amb un ajut de 5.000 euros que li va concedir l'any 2006 la Institució de les Lletres Catalanes. Va ser un dels trenta escriptors catalans escollits com a mereixedors d'una subvenció a la creació literària.
Ara, amb un nou premi sota el braç –ha estat guanyador, entre d'altres, del setè premi de narrativa curta per internet Tinet i el quinzè premi literari Sant Jordi 2004 de les Borges Blanques de narrativa–, confessa que se sent animat per emprendre nous projectes editorials. De fet, ja ha embastat la seva pròxima novel·la, «potser més ambiciosa i més llarga», que també s'editarà en els pròxims mesos. A més, no abandona el gènere poètic, que compagina i complementa amb la narrativa.
El setzè premi de narrativa Vila de l'Ametlla de Mar es lliurarà el 26 d'abril, en el decurs d'una festa literària organitzada per l'àrea de Cultura."
- Article de Carina Filella extret de l'edició digital del diari El Punt del 13 de febrer
Òscar Palazón (Lleida, 1969), que viu a les Borges del Camp, ha participat en molts llibres de narrativa col·lectius i també té un poemari editat, Atles de la memòria (Cossetània). Però Un rostre que no és meu, títol mereixedor del setzè premi de narrativa Vila de l'Ametlla de Mar, serà la seva primera obra individual de narrativa. El guardó, al qual aspiraven dotze obres, està dotat amb 3.000 euros i la publicació a Cossetània Edicions, que a l'abril traurà l'obra al mercat.
Un rostre que no és meu és un conjunt de relats relacionats entre si: «no només perquè hi ha punts de connexió argumental, sinó també perquè hi ha personatges que es repeteixen en uns quants relats», segons apunta l'autor, que hi afegeix que el lector «pot tenir la idea que és una novel·la fragmentada». Palazón hi aboca una reflexió sobre la identitat: «El meu punt de vista és que anem per la vida amb moltes màscares i que poques vegades ensenyem tal com som.» «En els relats, sentim la veu i els pensaments dels personatges i veiem com són en realitat i com es projecten a l'exterior.» L'escriptor diu que el missatge que llança en l'obra és que «la identitat és una característica principal de les persones que és inalterable i, per molt que vulguem maquillar-la, és impossible fer-ho: al final, surten trets de nosaltres que no voldríem que sortissin a la llum».
Un dels personatges que més apareixen a l'obra i que serveix com a fil conductor és el d'un jove cap rapat de caràcter violent.
L'obra es divideix en dues parts: la primera la integren onze històries, connectades entre si, i en la segona part s'explica una sola història, més llarga i narrada en primera persona pel personatge que representa la parella d'aquell cap rapat.
Ajut econòmic
Palazón ha pogut elaborar aquesta obra amb un ajut de 5.000 euros que li va concedir l'any 2006 la Institució de les Lletres Catalanes. Va ser un dels trenta escriptors catalans escollits com a mereixedors d'una subvenció a la creació literària.
Ara, amb un nou premi sota el braç –ha estat guanyador, entre d'altres, del setè premi de narrativa curta per internet Tinet i el quinzè premi literari Sant Jordi 2004 de les Borges Blanques de narrativa–, confessa que se sent animat per emprendre nous projectes editorials. De fet, ja ha embastat la seva pròxima novel·la, «potser més ambiciosa i més llarga», que també s'editarà en els pròxims mesos. A més, no abandona el gènere poètic, que compagina i complementa amb la narrativa.
El setzè premi de narrativa Vila de l'Ametlla de Mar es lliurarà el 26 d'abril, en el decurs d'una festa literària organitzada per l'àrea de Cultura."
- Article de Carina Filella extret de l'edició digital del diari El Punt del 13 de febrer
2 comentaris:
Enhorabona al trapezista
Gràcies! Igualment. Signem llibres junts?
Publica un comentari a l'entrada