F.Pi, al diari digital eldebat.cat fa una anàlisi del llibre Obrers comunistes. El PSUC a les empreses catalanes durant el primer franquisme (1939-1959) (Cossetània Edicions), d'Antoni Lardín i Oliver. A continuació citem alguns fragments de l'article:"El doctor en Història Contemporània de la UAB i membre del Centre d’Estudis de les Èpoques Franquista i Democràtica, Antoni Lardín i Oliver, ha estat el primer i, segurament, el millor. I és que el seu llibre Obrers comunistes. El PSUC a les empreses catalanes durant el primer franquisme (1939-1959), editat per Cossetània, és un completíssim compendi de dades recollides a partir de documents i font primàries, i que explica allò que només havia estat explicat des d’un vessant anticomunista franquista o bé des del relat personalitzat, únicament passional/dramàtic, dels qui ho van viure en carn pròpia."
"Obrers comunistes detalla els processos de discussió interna i d'acció externa per a fer front, des de dintre del país, a la repressió que cau sobre de la societat i els militants antifeixistes —eminentment joves— durant tot aquest primer període franquista. Aquest fet —la implacable persecució— obligà el PSUC a fer del rigor i la disciplina fèrria el seu leit motiv de supervivència, en un país devastat per la guerra i la propaganda franquista, on difícilment es podia lluitar per aconseguir cap conquesta ja que l’estructura empresarial progressista i la llibertat sindical fou totalment embargada pels quadres capitalistes franquistes i per delators sindicals afectes al règim."
"La crònica, rigorosa i sense apassionaments innecessaris, estableix que el PSUC va ser l’únic front de lluita obrera i social en un període on aquestes activitats estaven prohibides i on la llibertat d’associació, reunió, opinió i publicació estaven perseguits. Fins i tot amb la mort pels militants comunistes."
-Article d'F.Pi de eldebat.cat publicat el 12 de febrer.
"Obrers comunistes detalla els processos de discussió interna i d'acció externa per a fer front, des de dintre del país, a la repressió que cau sobre de la societat i els militants antifeixistes —eminentment joves— durant tot aquest primer període franquista. Aquest fet —la implacable persecució— obligà el PSUC a fer del rigor i la disciplina fèrria el seu leit motiv de supervivència, en un país devastat per la guerra i la propaganda franquista, on difícilment es podia lluitar per aconseguir cap conquesta ja que l’estructura empresarial progressista i la llibertat sindical fou totalment embargada pels quadres capitalistes franquistes i per delators sindicals afectes al règim."
"La crònica, rigorosa i sense apassionaments innecessaris, estableix que el PSUC va ser l’únic front de lluita obrera i social en un període on aquestes activitats estaven prohibides i on la llibertat d’associació, reunió, opinió i publicació estaven perseguits. Fins i tot amb la mort pels militants comunistes."
-Article d'F.Pi de eldebat.cat publicat el 12 de febrer.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada