El paleta de Mauthausen

Potser no té la qualitat literària de Primo Levi ("Si això és un home") o del manresà Joaquim Amat-Piniella ("KL Reich"), però "Una nit tan llarga" (Cossetània) és també un testimoni esfereïdor dels camps de concentració nazis. Marcial Mayans, que va néixer al barri del Raval de Barcelona el 1920 i ara viu a Perpinyà, explica el seu pas per Mauthausen (Àustria) on va aconseguir sobreviure finalment a base de fer de paleta.

Després del seu pas per l'Exèrcit Popular de la República -va resultar ferit un parell de vegades- va viure la desfeta i l'exili a França fins que va anar a parar, previ pas per l'Exèrcit francès, a un camp de presoners i d'allà al camp d'extermini amb 21 anys en un dels habituals viatges de la mort. S'hi va estar tres anys i mig fins al seu alliberament.
Només a la terrible pedrera de Mauthausen hi va treballar-hi durant un any i mig amb els fatídics 186 esglaons -187 a l'estiu, quan no hi havia neu- que havien de pujar amb una pedra al coll de 20 quilos o més. "Al matí -explica a la pàgina 116- ens donaven una mica d'aigua bruta a tall de cafè, al migdia una sopa d'aigua amb algun tros de colinap, al vespre, per sopar, un bocí de pa minúscul, una mica de margarina sense gens de greix i a resistir".
Finalment va aconseguir salvar-se fent de paleta. "Tres professionals veterans amics van fer-se càrrec de mi. Me'n vaig aprofitar de seguida. Fent equip amb ells, fins i tot vaig treballar en la construcció de la xemeneia i dels accessoris del forn crematori. També vaig participar en la construcció d'edificis com ara magatzems, cuines, dependències ... dins de la zona on residien els SS" (pàg. 162). Com diu l'autor: "La vida hom l'aprèn cada dia, la mort s'aprèn sola".

Article al diari digital e-notícies sobre el llibre Testimoniatges i memòries (1936-1945), de Marcial Mayans.