A la pell, i a l'entorn, de Carles Cardó

Lluís Bonada publicà un article al setmanari El Temps sobre el llibre A l'entorn de Carles Cardó, de Lluís M. Moncunill. Bonada parla del moment històric en què va viure Cardó i d'algunes experiències cabdals que també es tracten en aquesta obra.

Lluís Maria Moncunill Cirac ens posa a la pell de Carles Cardó (Valls, 1884-Barcelona, 1958), és a dir, dins del drama dels capellans catalans que van haver de fer front a la ventallada del 36, de la qual molts no van sortir vius, i després a la vergonya del 39, la de formar part d'una església que beneïa el genocidi cultural contra els països de parla catalana.
Sobre la jerarquia eclesiastica, diu una cosa que era veritat aquell 1944, veritat d'anys i panys, i que torna a ser-ho en aquests inicis del segle XXI. És un consell que dóna al comte de Barcelona: "A Espanya convé fer una política molt cristiana, molt catòlica i molt anticlerical." Li aconsella això després d'haver-li comentat que Déu havia atorgat a l'alta clerecia el do de dirigir bé les consciències i, sota certes condicions, la infal·libilitat, però que, en canvi, en afers polítics semblava com si li hagués donat el do de no encertar mai. Aquell dinar va ser íntim. El contingut de l'important dinar té, però, el risc de mantenir-se íntim, perquè l'editorial que l'ha fet públic és modesta i no té diners per a convocar la premsa cultural a un dinar.