28/6/07

"Contra l'invasor", un recull d'articles del periodista gironí Carles Rahola

Cossetània Edicions, la Diputació de Girona i la Fundació Caixa Girona presenten el divendres 29 de juny a 2/4 de 8 del vespre Contra l'invasor de Carles Rahola, a la Sala de Conferències de Caixa Girona, Edifici de la Fontana d’Or (c/ Ciutadans, 19). La presentació anirà a càrrec de Josep Maria Figueres, director de la col·lecció Memòria del Segle XX; Lluís M. de Puig, biògraf i estudiós de Carles Rahola i Antoni Solà, diputat en funcions. També hi participaran Lídia Traveria i Rosa M. Oliveres, les quals han fet la cura de l'edició.

Resum
Contra l’invasor és el primer recull que s’ha publicat fins al moment dels articles que el periodista gironí Carles Rahola va publicar al diari de la seva família, L’Autonomista, d’ideologia republicano-federal. Uns articles escrits entre 1900 i 1938 però que conserven tota la seva vigència, en els quals Rahola donava la seva visió sobre moltes qüestions, com la manca d’infraestructures i l’endarreriment econòmic, l’analfabetisme o les corrides de braus, etc. Per mitjà d’aquests textos Rahola va pretendre denunciar tota mena d’injustícies socials. Són uns articles plens de vida pels quals moriria afusellat l’any 1939.

L'autor
Carles Rahola (Cadaqués 1881 – Girona 1939). L’inici de Carles Rahola en el món del periodisme fou de la mà del seu germà Dàrius, el qual va fundar, a la impremta familiar, el diari El Autonomista, que més tard catalanitzà la seva capçalera. Trobem nombrosos articles de Rahola en aquest diari però també col·laborà en moltes altres publicacions, i arribà a publicar un miler d’articles. Autor prolífic, la seva obra bibliogràfica és extensa, especialment de llibres de temàtica històrica, pels quals rebé gran quantitat de premis. De naturalesa pacifista, tot i els seus postulats republicans, sempre es va mantenir al marge dels partits i de les lluites polítiques. La seva vida va estar lligada a la Diputació de Girona fins a la seva mort, afusellat al cementiri de Girona el 15 de març de 1939.

27/6/07

Cossetània publica la 2a edició del llibre "La Serralada Litoral en BTT"

Aquest mes de juny Cossetània Edicions ha publicat la segona edició de la guia La Serralada Litoral en BTT de Joan Portell Rifà, que va ser editat per primera vegada l'octubre de l'any 2000.
Per a aquesta segona edició l'autor ha fet una anàlisi i revisió dels 18 itineraris que transcorren per les serres de Marina, Sant Mateu, El Corredor i Montnegre i s'han actualitzat les rutes que per qualsevol motiu han patit algun canvi o transformació des del 2000.

Resum
Aquest llibre recull un total de divuit itineraris per fer en BTT pel tram de la Serralada Litoral comprès entre el riu Besòs i la Tordera. Els recorreguts transcorren per les serres de Marina, Sant Mateu, el Corredor i el Montnegre. Les rutes segueixen sempre per pistes i camins marcats per aquesta serralada que comparteixen les comarques del Barcelonès, el Maresme i el Vallès Oriental.

L'autor
Joan Portell Rifà va néixer a Barcelona el 1965. Pedagog de formació i professió, actualment també escriu i fa crítica literària, especialitzada en literatura infantil i juvenil. Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1980, va descobrir la muntanya mercès als seus pares, a l’escoltisme, amb qui ascendí el seu primer 3.000, el Besiberri Sud, i al seu germà Jordi, el qual l’introduí a Montserrat al món de l’escalada amb catorze anys. Aviat mostrà un gran interès per la muntanya que el portà a practicar l’esquí de muntanya, l’escalada en roca i en gel i el barranquisme, entre d’altres activitats. A principis dels 90 descobrí la bicicleta de muntanya, i no se n’ha separat fins avui dia. L’origen excursionista l’ha portat a conèixer la majoria de serres i massissos de Catalunya, de l’Estat Espanyol i alguns dels principals del món. Des del 1992 fi ns al 1999 ha publicat rutes d’itineraris en BTT al diari Avui, amb més de 200 articles, i actualment ho fa a El Periódico, on ha publicat gairebé 400 itineraris diferents. Col·labora periòdicament en revistes com Cavall Fort, Descobrir Catalunya i NAT, i també ho ha fet en altres revistes (El Mundo de los Pirineos, Viajes-National Geographic, Vèrtex, Altaïr, etc.). Ha publicat una col·lecció d’itineraris amb el títol Catalunya en bicicleta de muntanya (3 volums), un llibre d’itineraris per Andorra i guies de Passejades pel Montseny, En bicicleta per Barcelona, Collserola i rodalies, Passejades per la Cerdanya i l’Alt Urgell i, dins la col·lecció Azimut, La Serralada Litoral en BTT i Les rutes en bicicleta del “Cavall Fort”. També s’ha especialitzat en rutes en família i ha publicat Rutes per a nens i nenes I i II, així com els títols Montserrat, Cerdanya, Baix Empordà i Alt Empordà de la col·lecció Els Camins de l’Alba.

26/6/07

17 propostes per descobrir el Pallars Jussà

Cossetània Edicions ha publicat Caminant el Pallars Jussà que es presentarà el dimecres 27 de juny, a les 7 de la tarda, al Museu Comarcal de Ciències Naturals de Tremp (Passeig del Vall, 13). La presentació anirà a càrrec del propi autor del llibre.

Resum
La comarca del Pallars Jussà és una àrea privilegiada per a la pràctica del senderisme. Es tracta d’una terra d’excepcionals miradors naturals on cada turó, muntanya o serralada es converteix en una talaia sobre el territori. Aquí, l’esquelet de la geografia, és a dir, les ser-ralades i barrancs, les valls i les conques, els penya-segats i els congostos, es presenten despullats a ulls dels caminadors. La geologia és senzillament espectacular i, gràcies al fet que moltes àrees no estan emboscades, es poden apreciar amb detall moltes formacions rocalloses d’aspecte inexplicable per als no especialistes.

L'autor
Jordi Tutusaus sempre ha tingut dues passions: recórrer a peu el paisatge i cercar-hi fotografies amagades. A la terra que el va acollir de petit, Tarragona, va aprendre a buscar els camins que el van dur fa cinc anys al Pallars. Establert al Sobirà i enamorat de les grans alçades pirinenques, aviat va descobrir que el Pallars Jussà té una llum i un horitzó màgics i captivadors. Actualment dirigeix una empresa dedicada a recuperar i promocionar un patrimoni gairebé oblidat: els antics camins tradicionals.

22/6/07

El palau Robert acollí la presentació del llibre "Racons. Temps d'aventura"

El dijous 21 de juny va tenir lloc al Palau Robert de Barcelona, la presentació del llibre Racons. Temps d'aventura. 22 excursions a peu i emb BTT proposades pels teleespectadors. Durant aquest acte, es van. lliurar els obsequis a les persones que van participar en la iniciativa del programa enviant les serves propostes de rutes.
La presentació i lliurament d'obsequis va anar a càrrec de Ferran Moron, de TV3; Toni Real, director i presentador de Temps d'Aventura; Jordi Ferré, gerent de Cossetània Edicions i Elena Goixens, cap de marxadandatge i publicacions de TV3.
En la seva intervenció, Jordi Ferré va dir que estava satisfet d'haver pogut editar aquesta guia conjuntament amb TV3 i els teleespectadors del programa. Va reconèixer i valorar molt positivament la feina feta pels autors i va voler remarcar la qualitat dels treballs presentats tant per les persones que ja havien publicat anteriorment altres llibres d'aquesta temàtica, com per les que mai ho havien fet.
Per la seva part, Toni Real comentà que el projecte els va il·lusionar molt i agraí la participació de les persones que van enviar propostes d'excursions ja que "sense vosaltres no hagués estat possible tirar endavant el llibre". Apuntà també que "els mitjans de comunicació estan canviant. Fins ara nosaltres erem els creadors de continguts i vosaltres els espectadors, però cada vegada més, tendim a que vosaltres sigueu els creadors. En aquest cas, els professionals del programa són els espectadors, és el Jo periodista". Digué que "la millor persona que pot escriure una ruta de muntanya és la persona que hi ha passat, la que l'ha descobert" i que gràcies a això "tenim un llibre fabulós que està a l'abast de tothom ja que hi ha rutes de tota mena, per fer a peu, en BTT, per gaudir en família...".
En acabar la seva intervenció va llegir els noms de totes les persones que havien publicat el seu racó. Després de veure un documental sobre tres rutes del Temps d'aventura es va fer l'entrega dels premis als participants del recull.
Els premis que es van repartir van ser els següents:
Un reproductor de DVD, més tres exemplars del llibre, més un llibre de la col·lecció Azimut de Cossetània Edicions, per a les quatre millors rutes:
Manel Figuera - El roc del Boc, una bella muntanya desconeguda
David Sancho - Ruta dels maquis al Montsec de Meià, en BTT
Carles Sans i Rosa Perarnau - Resseguint en BTT els passos de bandoler Capablanca
Josep Vallès - Ruta per veure construccions de pedra seca
Per a les sis següents rutes més ben treballades, un lot de set llibres de la col·lecció Azimut de Cossetània Edicions, més tres exemplars del llibre Racons. Temps d'Aventura:
Joana Garcia i Santi Puig - La serra de Rodes (o serra de Verdera)
Guillermo Paluzie - Barcelona, mar i muntanya en BTT
Joan M. Vives - El Puig d'Alfar
Carles Sallán- Ruta de Montmeneu en BTT
Max Grau - Cova dels Bous, Faig Pare i Pi Gros (arbres monumentals)
Joan Carol i Lluís Adroher - Les Salines en BTT
Per a la resta de participants en el recull, tres exemplars del llibre, més un llibre de la col·lecció Azimut:
Joan Ramon Segura - Picancel: un itinerari per recordar els maquis de l'Alt Llobregat
Eduard Aixut - Per la via romana del Montsec
Màrius Domingo - En BTT de Rojals a la mola del Quatre Termes pel Clot del Llop i els Cogullons
Lluís Capmany - El trípode montserratí
Xavier Romero - Travessera del Cadí: repte assolit
Rafa López - La serra de Collserola: La Floresta-Sant Just
Dalmy Gascón - Els avencs de la Febró (Muntanyes de Prades)
Miquel Rossell - Ruta de les Colònies
Josep Gironès - La mola de Colldejou
Joan Carles Bullón - El Pic du Lion (2.102 m) i el llac de Bareilles
Antoni Rafart - Sadernes
Pep Torn - Montcau, Sant Llorenç del Munt i Castellsapera

20/6/07

Les excursions proposades pels teleespectadors del programa de TV3, Temps d'aventura, en un llibre

TV3 i Cossetània Edicions han publicat un llibre amb les excursions que els espectadors del programa del canal 33 van enviar a Temps d'aventura. De totes les rutes que van participar-hi, se'n va fer una selecció i les escollides són les que surten al llibre Racons. Temps d'aventura. 22 excursions a peu i emb BTT proposades pels teleespectadors.

L'acte de presentació tindrà lloc el dijous 21 de juny, a les 19.30 h a la sala de Cotxeres del Palau Robert (Passeig de Gràcia, 107 - Barcelona) i anirà a càrrec de Toni Real, director i presentador del programa Temps d'aventura i de Pere Escobar, director d'Esports de Televisió de Catalunya.
Durant la presentació es farà l'entrega d'obsequis a les persones que van enviar rutes al concurs, algunes de les quals surten publicades al llibre.

Resum
En aquesta nova societat de la informació, consumidors i creadors estan barrejats i s’intercanvien els papers constantment. I això és el que s’ha volgut fer amb aquest llibre: intercanviar-se els papers. El programa Temps d’aventura sempre comença amb una secció anomenada “Racons”, on cada setmana us mostrem algun lloc secret per anar a fer una de les coses més saludables d’aquest món: practicar esport a l’aire lliure.
Després de 5 anys i gairebé 200 “Racons”, es va pensar que potser havia arribat el moment de posar en pràctica aquest intercanvi de papers i que ara fossin els teleespectadors els que mostressin els seus “Racons”.
L’experiència no solament ha estat molt positiva, sinó que ha confirmat que la interactivitat en el món de la televisió ha deixat de ser una tendència per convertir-se en una realitat enriquidora.
Al nord, al sud. A la muntanya, a la costa. Itineraris fàcils, per a la família; més difícils, per entrenar tècnica. Curts, per als nens. Llargs, per al cor. Racons i més racons. 22 en total. De tota mena i de tots els estils. Tan variats i diferents com els mateixos autors. Un gran collage d’aventures i maneres d’explicar.

Els autors
Lluís Adroher, Eduard Aixut, Joan Carles Bullón, Lluís Campmany, Joan Carol, Màrius Domingo, Manel Figuera, Joana Garcia, Dalmy Gascón, Josep Gironès Descarrega, Max Grau, Rafa López Martín, Guillermo Paluzie, Rosa Perarnau, Santi Puig, Antoni Rafart, Xavier Romero, Miquel Rossell, Carles Sallán, David Sancho, Carles Sans, Joan Ramon Segura, Pep Torn, Josep Vallès i Joan M. Vives.

Presentació de "La Filomena els fogons remena" al Centre Cívic Fort Pienc

El dimecres 13 de juny, a les 6 de la tarda, va tenir lloc a l’espai per a infants del Centre Cívic Fort Pienc (C/ Ribes, 14 - Barcelona), la presentació del llibre La Filomena els fogons remena. Aquesta va anar a càrrec de la pròpia autora i de la seva filla Maria Casas. Després de la presentació, els nens van poder elaborar un dels postres del llibre.

Carlinades. El "Far West" a la catalana

El segle XIX espanyol sempre m'ha costat una mica. Entre republicans i monàrquics, absolutistes i liberals, jacobins i federalistes o isabelins i carlins, és força complicat entendre el tripijoc polític de l'època. Amb aquest llibre, la cosa m'ha quedat força més clara.
Carlinades pretén analitzar les tres Guerres Carlines que hi va haver a Catalunya durant el XIX: 1833-1840, 1847-1849 i 1872-1876, incloent el pronunciamento de Montemolín el 1860 i la Gloriosa Revolució de 1868. Carlinades és un llibre que forma part de la col·lecció En Guàrdia!, dirigida per Enric Calpena i Oriol Junqueras, que pretenen divulgar la història militar de Catalunya en l'estil que fan servir als seus veterans programes de ràdio En Guàrdia! i El nas de Cleòpatra. Els dos llibres anteriors d'aquesta col·lecció són Els Maquis i La Catalunya republicana.
Les guerres carlines van ser un període força anàrquic de la nostra història. La revolució industrial i les idees liberals van xocar amb la tradició de Déu, pàtria i furs que defensaven els carlins. A Catalunya, a més, les constitucions liberals espanyoles promovien la centralització de l'administració i miraven de retallar qualsevol tipus d'autogovern com a símbol de modernitat centralista. Això xocava amb la inèrcia de l'autogovern català, estroncat el 1714 però encara molt present en el record dels quadres polítics catalans. El propi General Prim, en una sessió a Corts, s'exclama si potser els catalans hauran de tenir el ganivet de tallar el pa lligat a la taula tal i com va ser obligatori en temps de l'infame Felip V de Castella.
A Catalunya els carlins van dominar sobretot les zones de muntanya (la Seu, Solsona, Berga, Olot) i les terres de l'Ebre (el Maestrat, els Ports). Les grans ciutats eren liberals però va haver-hi incursions carliens fins a Vic, Terrassa o Reus. L'exèrcit central sovint es perdia per les muntanyes i els carlins, pocs i mal armats, es feien fonedissos de seguit. Per això el llibre té el subtítol de "Far West" a la catalana. Cal recordar, però, que aquestes guerres van deixar una petja cruel: cada cop que un bàndol conqueria una plaça enemiga, tots els presoners eren afusellats a la plaça del poble. Això no va aconseguir acabar amb les guerres sinó crear cada cop més set de venjança per part d'uns o altres.
També és curiós observar l'evolució del carlisme al segle XX. Els carlins van recolzar el cop d'estat falangista del 1936, però en guanyar, Franco els va apartar del poder. Al Museu de la Batalla de l'Ebre de Tortosa hi podem veure un carnet d'infermera carlista on hi diu clarament que lluiten pel restabliment de la monarquia, una cosa que no van aconseguir fins al 1975.
L'estil del llibre és amè i ben escrit. Les idees s'expressen amb claredat i està ben il·lustrat amb fotografies i gravats de l'època que ens ajuden a situar-nos en el context del segle XIX.

Escrit de Martí Cabré publicat al bloc bandofodders.blogspot.com

18/6/07

Presentació de "Les sagues de Sant Cugat"

El dijous 21 de juny, a 2/4 de 8 del vespre al Club Muntanyenc de Sant Cugat del Vallès (Rambla del Celler, s/n - entrada provisional pel carrer Dos de Maig) Cossetània Edicions presenta el llibre de Daniel Romaní Les sagues de Sant Cugat.

Resum
La immensa majoria de santcugatencs no són nascuts a Sant Cugat. Quins són els santcugatencs de sempre, que han jugat a pilota als carrers de terra i han crescut entre els camps de vinya? En ocasions es diu que es redueixen a unes quantes famílies. Quines són, doncs, aquestes famílies? Les sagues de Sant Cugat us ho explica, tot fent un viatge al Sant Cugat d’abans del creixement exponencial de les darreres dècades.

L'autor
Periodista i escriptor. És coautor d’una guia d’escultures de Barcelona, Barcelona Escultura Guia (1996), de les novel·les Sí? (1998), Desconcert (2001) i Els colors de la memòria (2004), Premi (Gran Angular 2004), i dels llibres L’altra Barcelona (2002), Àgora Barcelona (2005) i Catalunya íntima (2006).

14/6/07

Cossetània edita la "Guia de les Terres de l'Ebre"

Cossetània Edicions ha publicat la Guia de les Terres de l'Ebre de Vicent Pellicer Ollés (que començarà a distribuïr-se a principis de la setmana vinent), un llibre il·lustrat i a tot color amb mapes i fotografies dels indrets més interessants i atractius, per visitar, de les Terres de l'Ebre.

Resum

Aquesta guia —per a fer amb cotxe—, ens invita a gaudir de l’atractiu natural, paisatgístic, historicoartístic, arqueològic, cultural, gastronòmic... de les Terres de l’Ebre. Ens invita a conèixer una realitat molt propera a nosaltres: el potencial turístic d’unes comarques que tenen el riu Ebre com a eix vertebrador del seu desenvolupament.
Al llarg dels dotze itineraris que ens proposa, hi trobem la percepció sensible i humana de la gent i dels pobles, la reivindicació del nostre patrimoni, la nostra història, les tradicions culturals i festívoles, la gastronomia, l’estimació a la natura, la flora i la fauna. L’autor ens invita a endinsar-nos en els racons i indrets més formosos de les Terres de l’Ebre, a descobrir l’esperit acollidor dels seus pobles, i a assaborir-ne la vida, que brolla arreu, a cada pas.

L'autor
Vicent Pellicer Ollés (Valdealgorfa, el Baix Aragó, 1956), professor de català per a adults, viu a Jesús (el Baix Ebre) des dels 9 anys. És un escriptor que es declara addicte a la natura: a les serralades, als boscos i a les fonts; a les salvatgines, a la pluja i al somriure dels esquirols. Esta gran passió queda ben palesa en els seus llibres, i en la seua veu quan recita versos.
El 1988 guanyà el primer accèssit del Premi Enric Bayerri de contes (Jesús), publicat el 1991 a Obra literària, Jesús-Catalònia (1984-1989). Els anys 1995 i 1996 fou el guanyador de sengles edicions anuals del Premi Ramon Salvadó i Montoriol (Barcelona) de contes de natura. És autor de poemes editats en tres reculls d’Els Trobadors de l’Ebre (anys 1996, 1997 i 1998), del conte Morret pelut de rabosa (1997), de Les fonts del Port (1999), de Contalles del Port (2000), d’A peu pel massís del Port (2000), d’Endevineu els ocells­ (2002), de Caminades pel massís del Port (2002), de Paisatges de l’Ebre: el Delta i el Port (2004), d’El massís del Port: de font en font (2005) i, en col·laboració amb Pere González, del CD inter­actiu Les fonts del Port: 50 recor­reguts d’aigua (2000).

12/6/07

Salvador Garcia-Arbós: "llibres com aquest et permeten aprendre la història de la cuina"

Cossetània Edicions va presentar el passat dissabte 9 de juny, el llibre que commemora el XV aniversari de la mostra culinària de Peralada La cuina empordanesa de les mestresses de Peralada. La presentació de l’obra anà a càrrec d’Inès Pedrosa; de l’autor del llibre, Salvador Garcia-Arbós i de l’alcalde de Peralada, Joan Padern. A l'acte hi van assistir moltes de les cuineres que tenen receptes publicades al llibre.
Inès Pedrosa va afirmar que “el llibre ja forma part de la història de Peralada i de Vilanova, i dels seus cuiners”. I que “a més farà perdurar les receptes en el temps i en la memòria de tots els peraladencs i vilanovins”.
Per la seva part, Salvador Garcia-Arbós va dir que “tradicionalment s’associava la cuina dels restaurants a la que feien els homes i la de casa a la que cuinaven les dones. Però això ha canviat, els restaurants han tingut una gran influència en la nostra manera de treballar a la cuina i ara sabem com s’han de cuinar le coses”. Segons l’autor del llibre, “el fet que les dones sempre s’hagin encarregat de les feines de la casa, les ha dut a ser pràctiques i d’aquí n’ha sortit la cuina tradicional, evolucionada evidentment”. Comentà Salvador Garcia-Arbós que “aquesta evolució es pot apreciar en totes les receptes del llibre, però si anéssim més enllà en el futur, veuríem com continuen evolucionant, perquè la cuina és un element viu”. I encara afegí “la gràcia d’aquests llibres és que permeten aprendre la història de la cuina i que tot i que aquest títol sigui sobre cuina empordanesa, no es tracta d’un llibre local, sinó d’una obra universal”.
Finalment, l’alcalde Joan Padern digué que era un dia molt important per la cuina de Peralada i de Vilanova i que quina podia ser la millor manera de celebrar el XV aniversari de la mostra culinària de Peralada que amb la presentació del llibre i la degustació/dinar que es va oferir a continuació al claustre de Sant Domènec, on es van poder tastar els exquisits plats que les mestresses van cuinar i que apareixen al llibre.

11/6/07

"Si en la red hay millones de páginas y blogs, ¿por qué no administrar un diario de contenido filosófico?

Al suplement de cultura de La Vanguardia, el dimecres 6 de juny de 2007, va sortir publicat un article sobre el llibre L'home que mira, de Ramon Alcoberro publicat per Cossetània Edicions. A continuació podeu llegir alguns fragments d'aquest article.

[...] ¿Por qué no incorporar la filosofia a la red? Ramon Alcoberro, autor de Cossetània Edicions, en su página www.alcoberro.info, lo ha hecho. Ahí encontraran un conjunto muy recomendable de artículos que se mueven entre el ensayo corto y el apunte para estudiantes. Pero hay más, ya que el autor ha incorporado un blog de filosofia y pensamiento, que bajo el nombre L'home que mira, se nos presenta ahora en formato libro.
[...] Si bien se mira, si bien se lee, el blog de nuestro filósofo es un libro que, tras infiltrar-se en la pantalla recupera la forma que le es propia. [...] El trabajo de Ramon Alcoberro plantea la cuestión de cuál ha de ser la sintaxis del lenguaje filosófico en internet. ¿L'home que mira, es el último libro o el primer blog? ¿El lenguaje filosófico puede y debe adaptarse a la sintaxis telegramática de internet? ¿Quizá el lenguaje filosófico sólo debe y puede aprovecharse de internet para difundirse mejor?
Ramon Alcoberro entiende la filosofía a modo de los clásicos. El filósofo mira i pregunta. Y, a veces, responde. Pero siempre, desde el distanciamiento, el escepticismo, la ironía. Y también desde un cierto y disimulado narcisismo. El hombre que mira no necesita la verdad, acepta las perplejidades que le rodean, concibe el pensamiento como el arte de interpretar, huye del discurso de los valores porque la buena conciencia viene junto a la mala fe, constata que vivimos en un mundo en que los ídolos nuevos sustituyen a los viejos. el hombre que mira prefiere la élite a la massa i reivindica el ideal del ocio, la intimidad y el individualismo anarquizante. El hombre mira no se obsesiona por la política, cree que una buena clase de matemáticas o de filosofía vale más que mil teorías sobre el catalanismo.
Sostiene Ramon Alcoberro que el blog es lo más parecido al boulevar de las ideas. Paseen por L'home que mira.

Article de Miquel Porta Perales publicat al suplement de cultura de La Vanguardia, el dimecres 6 de juny de 2007.

8/6/07

Jordi Ferré: 'Frankfurt ha de ser un punt d'inflexió'

Vilaweb publicava el dijous 7 de juny una entrevista a Jordi Ferré, responsable de Cossetània Edicions (Valls), dins la sèrie 'Els editors catalans i Frankfurt'.
A continuació reproduïm alguns fragments de l'entrevista:
"Ferré mira amb optimisme la cita de Frankfurt, per més que, com cada any, hi anirà sobretot a treballar. El seu catàleg, fort en llibres de no-ficció, l'impulsa a insistir en la necessitat de convidar-hi autors d'àmbits diversos i no sols literats. I als qui cerquen la confusió els diu: 'Si no tinguéssim una llengua pròpia, segur que no ens haurien convidat a Frankfurt.'
Cossetània Edicions va néixer l'any 1996 i actualment el fons editorial és d'uns 550 títols, que enguany augmentarà amb una vuitantena de novetats. Les seves col·leccions estel·lars són les guies d'excursionisme i els llibres de cuina, encara que també té una col·lecció de narrativa. Entre els autors que Ferré esmenta hi ha l'àvia Remei, Martí Gironell, Teresa Pàmies, Xavier Grasset, Margarida Aritzeta, Mercè Foradada, Jordi Cervera, Francesca Aliern, Ramon Alcoberro, Jaume Grau, Carles Quílez, Jaume Fàbrega, Eliana Thibaut i Comalada, Pere Tàpies, Francesc Murgadas.

—Quants anys fa que va a la Fira de Frankfurt?
Des del 2002. Sis anys, doncs.

—Ja sap què hi farà enguany a Frankfurt? Quants contractes, aproximadament, formalitzarà?
Tindrem al voltant d'una vintena de cites amb editors amb els quals ja hem contactat abans. Cada any també entrem en contacte amb nous editors. En aquest cas anem una mica a cegues. Hi contactem perquè creiem que es poden interessar per alguns llibres nostres. Per exemple, tenim un llibre que creiem que pot interessar el mercat anglo-saxó: Peix, marisc i bacallà, de Mariona Quadrada. [...] Tal com em va dir el secretari general del gremi d'editors, Segimon Borràs: 'A Frankfurt, s'hi va a comprar, a vendre i a aprendre.'

—Serà gaire diferent la seva agenda, enguany que la cultura catalana n'és la convidada d'honor?
En principi, el dijous i el divendres intentarem que no ens afecti gaire i ens concentrarem en la feina. Quan la fira tancarà sí que anirem a veure alguns actes paral·lels i la presentació d'algun autor. El dissabte, si tot va bé, el destinarem als actes de cultura catalana. Però no hem de perdre de vista que nosaltres, a Frankfurt, hi anem a treballar i hem de fer la nostra feina.

—Participarà en cap acte (debat, taula rodona...) del programa institucional de cultura catalana? Li ho han proposat?
No, ningú no me n'ha dit res. Però segur que m'hi sentiré representat.

—Quins objectius s'ha marcat enguany amb vista a Frankfurt?
Aquests últims anys hem intentat de vendre-hi allò que nosaltres fem més, que són les guies d'excursions i els llibres de cuina. No és fàcil, però ja hem aconseguit, per exemple, de traduir a l'alemany El Camí de Sant Jaume i provarem de vendre'n els drets a altres llengües. Tenim alguna altra guia que també pot ser interessant, ja que el nostre, és un país receptor de turisme. A més, a Frankfurt, hi portarem alguns llibres d'assaig, com el primer que va escriure Martí Gironell, La ciutat dels somriures, del qual tenim molt avançada la negociació per a traduir-lo a l'italià. La selecció d'alguns dels títols del catàleg que portarem a Frankfurt es mostrem a la nostra web, a l'apartat 'Foreign Rights'. La literatura no és el nostre fort, però també oferim tres títols: de Margarida Aritzeta, El llegat dels Filisteus; Des el cor del Marroc de Josep-Lluís Gonzàlez, i Centaures de Mercè Foradada.

—Quins autors ha aconseguit que es traduïssin?
A més del Camí de Sant Jaume a l'alemany, s'ha traduït a l'italià A la butxaca d'un mort d'Àngel O. Brunet i Psicòpata de Carles Quílez.

—El nombre de traduccions aconseguides aquests dos darrers anys i les que vindran marcaran l'èxit del fet de ser la cultura convidada?
Crec que sí. Si després de promoure la cultura catalana no hi ha més interès pels nostres llibres i autors, no haurem avançat i, per tant, no s'haurà aconseguit l'objectiu de Frankfurt. Una cultura important ha de provar de vendre tots els seus autors: d'assaig, excursió, cuina, etc. Tot és important, encara que la literatura sigui l'àmbit que llueixi més.

—On posa el límit de l'èxit i del fracàs de l'esdeveniment?
L'èxit, l'aconseguirem si som capaços de projectar els nostres autors, la nostra cultura i els nostres llibres. I el fracàs s'esdevindrà si l'any 2009 som al nivell de l'any 2005. Hem d'aconseguir que els nostres autors siguin més coneguts, fer més contactes i aconseguir més traduccions... [...]

—És dels qui creuen que hi haurà un abans i un després de Frankfurt 2007?
Suposo que sí. Allò que no sabem és la magnitud que tindrà. En el pre-Frankfurt ja hi ha hagut un major interès del mercat alemany.

—Creu que ens pot acabar perjudicant Frankfurt?
Ho hauríem de fer molt malament. Només ens pot perjudicar en una cosa: l'embolic que algú es podria fer sobre què és literatura a Catalunya i literatura en català o cultura a Catalunya i cultura en català. [...]

—Que s'hagi triat la cultura catalana de convidada d'honor ja és un reconeixement?
Sí. I prou que va costar, essent una cultura sense estat. Allò que es convida és la cultura catalana. De totes maneres, cal dir que, si la cultura catalana no tingués una llengua pròpia, que és allò que li dóna sentit, segur que no ens haurien convidat a Frankfurt. I la gent ha de ser-ne conscient.

—Què s'hauria de fer perquè l'esdeveniment situés al mapa la literatura catalana?
Promoure els clàssics i els autors actuals, els autors de tots els àmbits.

—Quins autors creu que haurien de ser presents a Frankfurt com a conjunt representatiu de la literatura catalana actual?
Els necessaris, ni més ni menys. S'hauria de donar una visió àmplia dels autors que tenim i, hi insisteixo: portar a Frankfurt autors de totes les disciplines. Els autors convidats han d'anar-hi a fer feina (presentacions de llibres, taules rodones, conferències, per donar-los a conèixer a editors internacionals...).

—Què li sembla la posició dels qui es neguin a anar-hi?
Ningú no està obligat a res. És tan respectable el voler anar-hi com el no fer-ho.

—A Frankfurt, com s'hi trobaria més còmode, amb polítics o sense?
Els polítics han de fer la seva feina i nosaltres, la nostra. A Frankfurt 2007 els polítics hi han de ser com a representació institucional del nostre país.

—Té ganes que hagi passat la Fira de Frankfurt d'enguany?
Tinc ganes de ser-hi. Frankfurt 2007 serà una experiència interessant i, com a tal, tinc ganes de viure-la.

Entrevista de Montserrat Serra, publicada a Vilaweb el dia 7 de juny de 2007.

7/6/07

La cuina empordanesa de les mestresses de Peralada

Aquest dissabte dia 9 de juny, es duran a terme al Centre de Turisme Cultural, Sant Domènec de Peralada (Plaça Peixateria, 6), els actes de presentació del llibre coeditat entre Cossetània Edicions i el diari El Punt La cuina empordanesa de les mestresses de Peralada, de Salvador Garcia-Arbós.

- A les 13.15 h tindrà lloc la presentació del llibre.
- A les 14.00 h la degustació/dinar commemoratiu de l’acte.

Resum:
El 1992 va marcar un abans i un després en la història del país. És el començament d’una etapa dinamitzadora de la societat civil en tots els àmbits. Hi ha una eufòria general per fer coses, per engegar projectes. La Mostra Gastronòmica Empordanesa de Peralada és filla d’aquesta modernitat que vol rescatar i fixar les tradicions que s’havien arraconat en els revolucionaris anys anteriors. A partir d’aleshores, la vella cuina familiar s’obre a nous actors: no es limita a les àvies, les mares, les tietes i les mestresses, perquè a ningú ja no se li fa estrany tenir un cuiner a casa. La tradició antiga tolerava l’home com a cuiner d’arrossos i de carn a la brasa, i prou. En el llibre de la cuina de les mestresses de Peralada, hi ha un domini femení, però hi ha plats presentats per homes, però no pas cuiners professionals. El 1992 també és el moment en què prenem consciència de la potència de nova cuina catalana, de la fornada de restaurants de ressò planetari. La influència, llunyana, d’aquestes cuines és present en alguna recepta, cosa que la fa viva i demostra que la cuina s’adapta als signes dels temps. En aquest volum sobre la cuina empordanesa a Peralada hi trobareu les 60 receptes premiades en el concurs de Peralada: trenta platillos i trenta postres. Són plats de Festa Major de tot l’any. Més enllà del receptari, aquest llibre és un breviari sobre la història de la cuina catalana a través de la història, una introducció a la cuina empordanesa i als seus productes monumentals, especialment el vi.

L'autor:
Salvador Garcia-Arbós (Besalú, 1962) va ser el fundador i primer director de Ràdio Besalú. Va estudiar enginyeria tècnica agrícola, però la conjuntura el va portar a la redacció d’El Punt a partir del 1987, on va començar a parlar de la pagesia i de la política econòmica europea. Cronista de política, s’ha decantat més pels temes gastronòmics, de religió i del còmic, especialment en el món de Tintin. Fa crítica de publicacions gastronòmiques a Presència, és l’autor de la secció «Una rega a l’hort», sobre productes vegetals, i fa recerca etnogastronòmica per a la revista Gavarres. És coautor del llibre Del volcà a la taula. Els fesols de Santa Pau. És autor del Llibre de l’allioli.

Jordi Garcia-Soler: "Llegint els fets del llibre sembla que retrocedim al segle XIX"

El dimarts, 5 de juny, es va presentar a 2/4 de 8, a la llibreria Catalònia de Barcelona (Ronda de Sant Pere, 3,) La masmorra de Joan Ventura Ballbé, publicat per Cossetània Edicions.
La presentació comptà amb la presència de diversos detinguts i detingudes en els fets narrats al llibre i alguns d'aquests van tenir ocasió de saludar-se, ja que no es coneixien o pràcticament no es recordaven.
Manuel Parés, professor emèrit de la Universitat de Barcelona, remarcà que l’autor, a la dedicatòria del seu exemplar del llibre, l’hi havia escrit: “Més val una mala democràcia que una bona dictadura”, i hi afegí que, al marge que no hi ha dictadures bones, no ens hem de conformar davant el retall de les llibertats.
També afirmà que tan perillosos són els dictadors com els qui se’n serveixen per aconseguir els seus objectius.
El periodista Jordi Garcia-Soler, digué que llegint fets com els que s’expliquen al llibre, i el context social en què s’esdevingueren, no sembla que faci 32 anys: sembla que retrocedim directament al segle XIX.
Especialment interessant va ser el torn de preguntes, en què una àvia va agrair efusivament l’obra perquè, com va dir, llibres com aquest permeten que els joves, quan veuen escrites les “batalletes” que expliquen els que van viure el franquisme, se les comencin a prendre seriosament.
Una assistent demanà a l’autor si havia parlat amb el cantant Raimon, protagonista dels fets, bé que de manera indirecta. Joan Ventura va lamentar que el cantant de Xàtiva no va voler atendre cap dels seus quatre intents de parlar-hi, uns intents fets per diversos mitjans: correspondència, trucades per telèfon, assistència a algun concert…

6/6/07

La novel·la "Psicòpata. Un relat basat en personatges i situacions reals" de Carles Quílez, traduïda a l’italià

El llibre Psicòpata. Un relat basat en personatges i situacions reals, que va ser publicat l’any 2005 per Cossetània Edicions, ha estat editat en italià per NonSoloParole Edizioni, amb seu a Pollena Trocchia (Nàpols).
La traducció d’aquest llibre s’ha pogut realitzar gràcies a les gestions que fa dos anys va iniciar Cossetània Edicions amb NonSoloParole i que van culminar amb l’acord de traducció de l’obra Psicòpata de Carles Quílez, titulada en italià Psicopatico. un romanzo basato su personagi e situazioni reali, i A la butxaca d'un mort d’Àngel-Octavi Brunet, la qual va sortir al mercat durant el mes de desembre de cara a la campanya de Nadal.
Psicopatico és el número 12 de de la col·lecció FUSI ORARI, els títols més recents de la mateixa col·lecció són: Uscite d'emergenza d'Alexis Romay, Due avvoltoi crocifissi nel cielo de Miguel Miranda, Mandorle, dolci e veleni de António Rebordáo Navarro, Inventario allo specchio de Teresa Saavedra i Fuoco a Lisbona de Leonel Mura.
La traducció a l’italià d’aquesta obra de Carles Quílez, que també ha publicat amb Cossetània Lectio Atracadores, ha estat subvencionada per l’Institut Ramon Llull i traduïda per Francesca Sammartino.

5/6/07

Francesca Aliern a la IV Fira del Llibre i l'Autor Ebrencs

Aquest diumenge dia 3 de juny, dins el marc de la Fira del Llibre i l'Autor Ebrencs, Francesca Aliern va presentar la seva nova novel·la Camins de Cossetània Edicions, al costat d'autors de la talla de Miquel À. Pradilla, Javier Caballero, Emigdi Subirats, Joan Cid i Mulet, Jesús M. Tibau, Ramon Miravall, Cinta Massip, Albert Guiu, Andreu Carranza i Esteban Martín, Josep Ramon Suñé i Rafael López-Monné, entre d'altres.
El proper dijous dia 7 de juny, l'autora presentarà la novel·la a la llibreria Catalònia (Ronda de Sant Pere, 3 - Barcelona). L'acte tindrà lloc a 2/4 de 8 del vespre i serà presentat per Elisa Ramos Ferrer, economista i professora d’economia de la Universitat de Barcelona.

Descobrir el país en BTT

Si ja costa que d’un llibre en català se’n facin dues edicions, imagineu-vos d’un llibre de rutes ciclistes, és un èxit enorme. 50 itineraris en BTT per Catalunya (ed. Cossetània), http://www.cossetania.com/, de Manuel Cajide, te aquest mèrit.L’èxit d’aquest volum és del tot justificat. La tria de rutes és diversa i abasta pràcticament tot el país. L’autor ha dividit els itineraris segons durada; mitja jornada o una sencera. Els graus de dificultat són variats, però ha obviat expressament els molt fàcils, és un llibre per ciclistes amb una certa experiència. Les rutes estan ben explicades i amb gran simplicitat (ho dic per experiència personal). No calen colorins, ni vinyetes ni altres elements gràfics que, pedalant, distreuen. Això fa que el llibre sigui senzill, que cada ruta es pugui fotocopiar per usar-la a la muntanya i així evitem fer malbé el llibre i que es pugui entendre cada indicació a la primera.Si ja n’esteu farts de voltar sempre pels camins que teniu a tocar de casa compreu aquest llibre. No us l’acabareu aviat.
50 itineraris en BTT per Catalunya. Manuel Cajide i Plaza

4/6/07

Presentació de "Vietnam. Les cròniques de l'Anaconda" a Sant Boi

El dimarts, 5 de juny, a les 7 de la tarda, a la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer (Baldiri Aleu, 6-8 - 08830 Sant Boi de Llobregat. Tel.: 936309760) tindrà lloc la presentació del llibre de Jaume Mestres Vietnam. Les cròniques de l'Anaconda de Cossetània Edicions.
La presentació anirà a càrrec del president del Patronat de Cultura de Sant Boi, Jaume Bosch.
Durant l'acte també es projectarà l'audiovisual "Vietnam. Del riu Vermell al delta de Mekong" i en finalitzar podran gaudir d'un refrigeri.

1/6/07

"La Masmorra": un testimoni directe de la repressió a la comissaria de Via Laietana, als anys setanta

El dimarts dia 5 de juny, es presentarà a 2/4 de 8 del vespre, a la llibreria Catalònia de Barcelona (Ronda de Sant Pere, 3) l'últim llibre de la col·lecció Memòria del segle XX de Cossetània Edicions: La masmorra. De la plaça del Sol a via Laietana: viatge a les tenebres del franquisme, obra de Joan Ventura.
La presentació anirà a càrrec del periodista Jordi García-Soler i de Manuel Delgado, professor d’Antropologia de la Universitat de Barcelona. Amb la participació de Josep M. Figueres, director de la col·lecció.

Resum

El dia 20 d’agost de 1975, en el marc de la Festa Major de l’exvila de Gràcia, el Raimon havia de fer un concert a l’envelat de la plaça del Sol, ple de gom a gom, davant de 2.000 persones. Havia de fer… Després de cantar les primeres quatre o cinc cançons, l’únic concert que es va sentir a la plaça del Sol van ser els udols de les sirenes dels cotxes dels grisos, les ràfegues de metralleta de la Policia Armada, els renecs dels seus membres i els crits de basarda de les altres gairebé dues mil persones que seguien el recital des de l’exterior de l’envelat. De manera totalment aleatòria, la policia franquista va detenir vint-i-set persones (divuit xicots i nou noies), per encolomar-los el mussol dels aldarulls que ella mateixa havia provocat mitjançat la barroera detenció, per part d’una parella de membres de la tristament cèlebre BRIS (Brigada Regional de Investigación Social), d’un noi que venia bocins de senyera amb una agulla de cap. Els més afortunats van romandre unes quaranta hores a les masmorres de la tenebrosa Prefectura de Policia de la via Laietana. Tanmateix, mitja dotzena passaren, després de ser ben “escalfats”, una temporada (fins a tres mesos en el cas de tres d’ells) a la presó Model, acusats de les més inversemblants bajanades, entre les quals la d’“ofensa de obra a la Policía Armada”, que era mentida.

L'autor
Joan Ventura i Ballbé (Palau de Plegamans, 1946), malgrat que professionalment s’ha bellugat dintre del camp tècnic (delineant projectista, fotografia), sempre s’ha interessat per les lletres. El seu primer escrit seriós, de quan tenia uns 25 anys, va ser un opuscle sobre el club de futbol del seu poble. Tot seguit començà a publicar alguns reportatges als diaris El Correo Catalán i La Vanguardia i a les revistes Algo, Sólo Moto, Historia y Vida i Revista de Arqueología.
Durant els darrers deu anys ha publicat tres llibres: Club de Futbol Palau de Plegamans, una entitat amb història; Tot terreny. Imatges per a recordar, que explica la història d’aquesta especialitat motociclista des de la seva implantació a l’Estat espanyol de mitjan anys seixanta fins l’actualitat; i El surco del labrador. La mujer según el texto del Corán.