Vilaweb publicava el dijous 7 de juny una entrevista a Jordi Ferré, responsable de Cossetània Edicions (Valls), dins la sèrie 'Els editors catalans i Frankfurt'.A continuació reproduïm alguns fragments de l'entrevista:
"Ferré mira amb optimisme la cita de Frankfurt, per més que, com cada any, hi anirà sobretot a treballar. El seu catàleg, fort en llibres de no-ficció, l'impulsa a insistir en la necessitat de convidar-hi autors d'àmbits diversos i no sols literats. I als qui cerquen la confusió els diu: 'Si no tinguéssim una llengua pròpia, segur que no ens haurien convidat a Frankfurt.'
Cossetània Edicions va néixer l'any 1996 i actualment el fons editorial és d'uns 550 títols, que enguany augmentarà amb una vuitantena de novetats. Les seves col·leccions estel·lars són les guies d'excursionisme i els llibres de cuina, encara que també té una col·lecció de narrativa. Entre els autors que Ferré esmenta hi ha l'àvia Remei, Martí Gironell, Teresa Pàmies, Xavier Grasset, Margarida Aritzeta, Mercè Foradada, Jordi Cervera, Francesca Aliern, Ramon Alcoberro, Jaume Grau, Carles Quílez, Jaume Fàbrega, Eliana Thibaut i Comalada, Pere Tàpies, Francesc Murgadas.
—Quants anys fa que va a la Fira de Frankfurt?
Des del 2002. Sis anys, doncs.
—Ja sap què hi farà enguany a Frankfurt? Quants contractes, aproximadament, formalitzarà?
Tindrem al voltant d'una vintena de cites amb editors amb els quals ja hem contactat abans. Cada any també entrem en contacte amb nous editors. En aquest cas anem una mica a cegues. Hi contactem perquè creiem que es poden interessar per alguns llibres nostres. Per exemple, tenim un llibre que creiem que pot interessar el mercat anglo-saxó: Peix, marisc i bacallà, de Mariona Quadrada. [...] Tal com em va dir el secretari general del gremi d'editors, Segimon Borràs: 'A Frankfurt, s'hi va a comprar, a vendre i a aprendre.'
—Serà gaire diferent la seva agenda, enguany que la cultura catalana n'és la convidada d'honor?
En principi, el dijous i el divendres intentarem que no ens afecti gaire i ens concentrarem en la feina. Quan la fira tancarà sí que anirem a veure alguns actes paral·lels i la presentació d'algun autor. El dissabte, si tot va bé, el destinarem als actes de cultura catalana. Però no hem de perdre de vista que nosaltres, a Frankfurt, hi anem a treballar i hem de fer la nostra feina.
—Participarà en cap acte (debat, taula rodona...) del programa institucional de cultura catalana? Li ho han proposat?
No, ningú no me n'ha dit res. Però segur que m'hi sentiré representat.
—Quins objectius s'ha marcat enguany amb vista a Frankfurt?
Aquests últims anys hem intentat de vendre-hi allò que nosaltres fem més, que són les guies d'excursions i els llibres de cuina. No és fàcil, però ja hem aconseguit, per exemple, de traduir a l'alemany El Camí de Sant Jaume i provarem de vendre'n els drets a altres llengües. Tenim alguna altra guia que també pot ser interessant, ja que el nostre, és un país receptor de turisme. A més, a Frankfurt, hi portarem alguns llibres d'assaig, com el primer que va escriure Martí Gironell, La ciutat dels somriures, del qual tenim molt avançada la negociació per a traduir-lo a l'italià. La selecció d'alguns dels títols del catàleg que portarem a Frankfurt es mostrem a la nostra web, a l'apartat 'Foreign Rights'. La literatura no és el nostre fort, però també oferim tres títols: de Margarida Aritzeta, El llegat dels Filisteus; Des el cor del Marroc de Josep-Lluís Gonzàlez, i Centaures de Mercè Foradada.
—Quins autors ha aconseguit que es traduïssin?
A més del Camí de Sant Jaume a l'alemany, s'ha traduït a l'italià A la butxaca d'un mort d'Àngel O. Brunet i Psicòpata de Carles Quílez.
—El nombre de traduccions aconseguides aquests dos darrers anys i les que vindran marcaran l'èxit del fet de ser la cultura convidada?
Crec que sí. Si després de promoure la cultura catalana no hi ha més interès pels nostres llibres i autors, no haurem avançat i, per tant, no s'haurà aconseguit l'objectiu de Frankfurt. Una cultura important ha de provar de vendre tots els seus autors: d'assaig, excursió, cuina, etc. Tot és important, encara que la literatura sigui l'àmbit que llueixi més.
—On posa el límit de l'èxit i del fracàs de l'esdeveniment?
L'èxit, l'aconseguirem si som capaços de projectar els nostres autors, la nostra cultura i els nostres llibres. I el fracàs s'esdevindrà si l'any 2009 som al nivell de l'any 2005. Hem d'aconseguir que els nostres autors siguin més coneguts, fer més contactes i aconseguir més traduccions... [...]
—És dels qui creuen que hi haurà un abans i un després de Frankfurt 2007?
Suposo que sí. Allò que no sabem és la magnitud que tindrà. En el pre-Frankfurt ja hi ha hagut un major interès del mercat alemany.
—Creu que ens pot acabar perjudicant Frankfurt?
Ho hauríem de fer molt malament. Només ens pot perjudicar en una cosa: l'embolic que algú es podria fer sobre què és literatura a Catalunya i literatura en català o cultura a Catalunya i cultura en català. [...]
—Que s'hagi triat la cultura catalana de convidada d'honor ja és un reconeixement?
Sí. I prou que va costar, essent una cultura sense estat. Allò que es convida és la cultura catalana. De totes maneres, cal dir que, si la cultura catalana no tingués una llengua pròpia, que és allò que li dóna sentit, segur que no ens haurien convidat a Frankfurt. I la gent ha de ser-ne conscient.
—Què s'hauria de fer perquè l'esdeveniment situés al mapa la literatura catalana?
Promoure els clàssics i els autors actuals, els autors de tots els àmbits.
—Quins autors creu que haurien de ser presents a Frankfurt com a conjunt representatiu de la literatura catalana actual?
Els necessaris, ni més ni menys. S'hauria de donar una visió àmplia dels autors que tenim i, hi insisteixo: portar a Frankfurt autors de totes les disciplines. Els autors convidats han d'anar-hi a fer feina (presentacions de llibres, taules rodones, conferències, per donar-los a conèixer a editors internacionals...).
—Què li sembla la posició dels qui es neguin a anar-hi?
Ningú no està obligat a res. És tan respectable el voler anar-hi com el no fer-ho.
—A Frankfurt, com s'hi trobaria més còmode, amb polítics o sense?
Els polítics han de fer la seva feina i nosaltres, la nostra. A Frankfurt 2007 els polítics hi han de ser com a representació institucional del nostre país.
—Té ganes que hagi passat la Fira de Frankfurt d'enguany?
Tinc ganes de ser-hi. Frankfurt 2007 serà una experiència interessant i, com a tal, tinc ganes de viure-la.
Entrevista de Montserrat Serra, publicada a Vilaweb el dia 7 de juny de 2007.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada