Visió històrica des de l'Alt Camp

Francesc Rebull –un constructor d'aquest territori– encara ha tingut la sort de poder finançar amb subvencions una part de la publicació Una joventut segrestada. Visió des de l'Alt Camp 1934-1949 (Cossetània Edicions). Sorprèn de Francesc Rebull el rastre que amb tan sols quatre anys d'edat van deixar en la seva memòria els fets del 6 d'octubre del 1934, quan tot feia pensar en el «desastre que es preparava», com ell mateix apunta en un paràgraf: «Mai havia sentit un to de veu tan fort, que exclamava ‘Ventanas abiertas y persianas arriba, todo el mundo afuera' i que anava repetint aquella consigna sense parar. Com a cosa curiosa aquestes van ser les primeres paraules que vaig aprendre del castellà i que mai més he oblidat.» Francesc Rebull, que en cap moment esmenta el nom del poble de Bràfim on se situa l'acció de les seves vivències «perquè el que allí va passar és extrapolable a molts municipis de Catalunya», reconeix que la seva família no va ser «violada durant la guerra», però ha insistit en el títol del seu treball perquè «la nostra va ser una joventut robada». La imparcialitat de la seva família en la situació política de l'època va passar factura al futur del jove: «Com que la meva família s'ho mirava de lluny i el meu pare no era de la Falange, jo no vaig poder estudiar.» És la situació que radiografia l'autor i que devien viure milers d'infants i adolescents: «Els més perjudicats de la guerra vam ser la generació nascuda entre 1930 i 1945; ni els que van morir ni els que hi van lluitar, sinó nosaltres.» Ha estat aquesta seqüència històrica la que contínuament ha anat repicant en la memòria de Francesc Rebull, «un rural de cap a peus», i la que l'ha empès a publicar aquest relat, un extraordinari «llibre de sociologia rural», com el qualifica l'historiador Anton Gavaldà en el pròleg del llibre, en què l'autor revela com va aconseguir formar-se com a autodidacte en dibuix per poder treballar en la seva professió de constructor.[...]

Hi haurà una segona part

Francesc Rebull, que va escriure Una joventut segrestada «pensant en els més joves i perquè poguessin saber el que vam passar», assegura que el seu relat tindrà continuïtat. «Vull parlar sobre la meva etapa al servei militar. Allí em vaig adonar que més del 90% dels joves eren analfabets. Alguns ni sabien tan sols qui era Franco i desconeixien com era la bandera nacional». Als 79 anys, Francesc Rebull escriu en català perquè l'ha après molt recentment, amb el mètode dels dictats i la repetició, i es defensa amb el seu ordinador i navegant per internet. Amb els seus coneixements bàsics d'informàtica i animat per l'historiador Anton Gavaldà, que va supervisar el seu treball, va publicar el seu primer llibre.

Fragment de la notícia d'Anna Estallo per al diari El Punt sobre el llibre Una joventut segrestada. Visió des de l'Alt Camp (1934-1949).