L'escriptor ha guanyat el Premi Blocs Catalunya 2009 per 'Tens un racó dalt del món' · Acaba de publicar el llibre de relats 'Una sortida digna' · El podeu veure a Escriptors TV
Guanyador del Premi Blocs Catalunya 2009 per 'Tens un racó dalt del món', l'escriptor Jesús M. Tibau (Cornudella de Montsant, 1964) ha convertit el seu bloc en una mena de 'magazine' on cada dia de la setmana ofereix una proposta diferent. És un dels protagonistes, via xarxa, de l'efervescència literària de les Terres de l'Ebre. Acaba de publicar 'Una sortida digna' (Cossetània). Podeu veure'l a Escriptors TV llegint un dels contes del volum.
Guanyador del Premi Blocs Catalunya 2009 per 'Tens un racó dalt del món', l'escriptor Jesús M. Tibau (Cornudella de Montsant, 1964) ha convertit el seu bloc en una mena de 'magazine' on cada dia de la setmana ofereix una proposta diferent. És un dels protagonistes, via xarxa, de l'efervescència literària de les Terres de l'Ebre. Acaba de publicar 'Una sortida digna' (Cossetània). Podeu veure'l a Escriptors TV llegint un dels contes del volum. A més de 'Una sortida digna', Jesús M. Tibau acaba de publicar el poemari 'A la barana dels teus dits' (Aeditors) i ha estat l'instigador, des del seu bloc, del llibre de poemes col·lectiu 'Totes les baranes dels teus dits' (Petròpolis).
Nascut a Cornudella de Montsant (Priorat), però establert de fa anys a Tortosa, Tibau ens fa notar que el títol del seu primer llibre i també del seu bloc, 'Tens un racó dalt del món', és un anagrama de Cornudella de Montsant. Acaba de guanyar el Premi Blocs Catalunya 2009, pel seu bloc literari. Diu que n'està molt satisfet i que encara el satisfà més veure tants comentaris felicitant-lo i tanta gent contenta que l'hi hagin donat. I és que Tibau és un escriptor que fa comunitat a la xarxa: 'M'agrada molt compartir i em penso que això és un dels èxits del meu bloc. No solament hi faig participar la gent, sinó que també col·laboro en uns altres blocs. Això ajuda a fer xarxa, que és de què es tracta. Per exemple, la xarxa permet iniciatives com 'Totes les baranes dels teus dits'.'
—En què consisteix?
—Cada setmana proposo un joc al bloc i una vegada el mes aquest joc és creatiu. Doncs bé, una de les propostes que vaig fer als lectors del bloc era que m'enviessin poemes en què sortís un vers que digués 'A la barana dels teus dits', que és el títol del llibre de poemes que he publicat, perquè vaig percebre que era una frase que agradava molt. Vaig rebre cinquanta-cinc poemes, publicats en cinquanta-cinc blocs. L'èxit de participació de tots els Països Catalans em va fer pensar en Jaume Llambric, editor de la URV, que tenia la intenció de fundar una editorial virtual per oferir llibres de franc. Li vaig proposar d'editar aquest aplec de cinquanta-cinc poemes en un volumet. I tal dit, tal fet: 'Totes les baranes dels teus dits' és el primer volum de l'editorial Petròpoli i, per a molts blocaires, és la satisfacció de veure un poema seu publicat. Com veus, sense grans mitjans la xarxa té moltes possibilitats.
—El seu bloc va néixer el 2007
—Tenia uns quants amics que en mantenien un i em van convèncer perquè jo també n'obrís un, amb la finalitat de fer-me conèixer i de promoure'm com a escriptor. Però, de què escriuré? Quantes vegades actualitzaré el bloc, una la setmana? Eren preguntes que em rondaven pel cap. I res de tot això: quan feia una setmana que havia obert el bloc, ja havia establert unes seccions per dies: dilluns, desdefinicions; dimecres, jocs literaris (ja n'he formulats 132); divendres, cares del món (fotos de coses que tenen forma de cara; la majoria me les envien); dissabte (el pitjor dia de la setmana, la gent es connecta poc) hi publico cançons; i diumenge, comento un llibre.
—I d'on treu el temps? Perquè vostè treballa a l'Ajuntament de Tortosa, té família, és escriptor i un lector voraç...
—Sóc ràpid. El bloc és ideal per a mi, perquè sóc molt àgil de cap, i les coses enginyoses que se m'acudeixen ara les puc posar al bloc. I el format breu és la que em va més a mida: els meus contes són breus (i cada vegada més), els meus poemes són breus, els meus apunts són breus.
—Li ha canviat la vida el bloc?
—Diria que veig la vida en forma de bloc. M'ha canviat la forma de mirar la vida, de mirar-la amb més profunditat i tot. Amb sentit literari. Per exemple, jo no em considero un gran poeta, però hi ha imatges que m'inspiren uns versos. Doncs ja tinc un apunt per al bloc. I, possiblement, 'A la barana dels teus dits' no existiria sense el bloc, perquè en vint anys no havia escrit ni un sol vers.
—La xarxa és un gran revulsiu de les lletres ebrenques, que viuen un moment d'efervescència i que ara s'ha visibilitzat amb el Premi Nacional de Cultura al llibreter Octavi Serret i el Premi Lletra al seu bloc.
—La xarxa és una eina fantàstica per a les Terres de l'Ebre, un territori aïllat. Amb internet superes les barreres físiques i pots arribar fàcilment a tot arreu: aquí no hi vénen ni La Vanguardia, ni l'Avui, ni TV3, però en canvi, si publiques la informació a internet, se n'assabenta tothom. I si aquesta eina va acompanyada de gent dinàmica..., doncs ja ho tenim. Hem coincidit en l'espai i en el temps tot de gent amb ganes de fer coses i això s'ha materialitzat en llibres col·lectius, per exemple. També és fonamental l'editorial Cossetània: la possibilitat d'editar facilita que la gent escrigui. Cossetània és de Valls, no pas de les Terres de l'Ebre, però han apostat per publicar els autors ebrencs. El 2003 va publicar el primer llibre col·lectiu: 'El brogit de l'Ebre', amb peces de quinze autors ebrencs. I també ha apostat per autors que fins llavors s'editaven les obres, com la Francesca Aliern, l'autora que ven més de les Terres de l'Ebre, i Cossetània ja li ha publicat quatre novel·les.
—A les Terres de l'Ebre s'han fundat petites editorials en què vostè col·labora.
—Sí, n'és una Aeditors, del dissenyador gràfic Àlex Ferrer, que es va instal·lar al Perelló i que la va muntar per editar llibres de petit format, de baix cost, òperes primes d'autors de les Terres de l'Ebre i títols de grans clàssics que ja no tinguin drets. I també s'ha muntat Petròpolis.
—I hi ha un dinamitzador per excel·lència de les llibreries, Octavi Serret, de la Llibreria Serret de Vall-de-roures
—És una llibreria que funciona com cap altra del món: a l'aparador i al taulell principal, solament hi té autors ebrencs. L'Octavi diu que això té molta lògica, perquè són els llibres que ha de tenir a mà i perquè són els primers que ofereix als lectors. De fet, el valorem tant, que arran del Premi Nacional de Cultura, li hem dedicat un llibre 'Octavi Serret. De Vall-de-Roures al món', amb coberta d'Ignasi Blanc, que és de Roquetes.
—Una altra peça fonamental de l'efervescència literària ebrenca és la Fira del llibre ebrenc.
—La Fira del llibre ebrenc és molt important i ha estat un èxit rotund de participació. Es fa la primera setmana de juny a Móra d'Ebre. Allí vaig conèixer l'Octavi. La Fira ens ha fet adonar que existim. I ha tingut iniciatives exemplars com l'edició de l'Obra Completa d'Artur Bladé. Jo no el coneixia abans i ara m'he tornat un bladerià total.'
—Per què diu 'la Fira ens ha fet adonar que existim'?
—Perquè tenim aquest sentiment de sentir-nos abandonats, de pensar que no ens volen, un sentiment d'inferioritat. I llavors neix allò de: 'Ni valencians ni catalans, tortosins'. De fet, ens hauríem de remuntar al Pla Hidrològic Nacional. Arran de les mobilitzacions contra aquest pla es va començar a alimentar aquest sentiment de territori i de la importància de treballar plegats. En aquell temps teníem tot un catàleg de pèrdues i el Pla en va ser el detonant. Semblava que havíem tocat fons i que només podíem anar cap amunt, com així va ser.
—Parli'm del darrer volum de contes, 'Una sortida digna', que tenen de denominador comú que tots parlen de la mort.
—Que quedi ben clar que no són contes ni tètrics ni dramàtics. No és que em fes aquest propòsit, però després de 'El vertigen del trapezista' tenia un munt de contes pendents, més de 150, i em vaig adonar que n'hi havia molts on apareixia un cadàver. I vaig decidir d'aplegar-los. Per què me'n surten tants d'aquesta temàtica? No ho sé, suposo que és feina de psicòleg descobrir-ho. I parlant de morts, he tingut una idea que em sembla que tindria gràcia: obrir un bloc perquè s'activi després de la meva mort i tenir programat tot de material. I voldria fer constar que, el títol del llibre, l'he tret d'una cançó del Jesús Fusté, que és un fenomen.
Nascut a Cornudella de Montsant (Priorat), però establert de fa anys a Tortosa, Tibau ens fa notar que el títol del seu primer llibre i també del seu bloc, 'Tens un racó dalt del món', és un anagrama de Cornudella de Montsant. Acaba de guanyar el Premi Blocs Catalunya 2009, pel seu bloc literari. Diu que n'està molt satisfet i que encara el satisfà més veure tants comentaris felicitant-lo i tanta gent contenta que l'hi hagin donat. I és que Tibau és un escriptor que fa comunitat a la xarxa: 'M'agrada molt compartir i em penso que això és un dels èxits del meu bloc. No solament hi faig participar la gent, sinó que també col·laboro en uns altres blocs. Això ajuda a fer xarxa, que és de què es tracta. Per exemple, la xarxa permet iniciatives com 'Totes les baranes dels teus dits'.'
—En què consisteix?
—Cada setmana proposo un joc al bloc i una vegada el mes aquest joc és creatiu. Doncs bé, una de les propostes que vaig fer als lectors del bloc era que m'enviessin poemes en què sortís un vers que digués 'A la barana dels teus dits', que és el títol del llibre de poemes que he publicat, perquè vaig percebre que era una frase que agradava molt. Vaig rebre cinquanta-cinc poemes, publicats en cinquanta-cinc blocs. L'èxit de participació de tots els Països Catalans em va fer pensar en Jaume Llambric, editor de la URV, que tenia la intenció de fundar una editorial virtual per oferir llibres de franc. Li vaig proposar d'editar aquest aplec de cinquanta-cinc poemes en un volumet. I tal dit, tal fet: 'Totes les baranes dels teus dits' és el primer volum de l'editorial Petròpoli i, per a molts blocaires, és la satisfacció de veure un poema seu publicat. Com veus, sense grans mitjans la xarxa té moltes possibilitats.
—El seu bloc va néixer el 2007
—Tenia uns quants amics que en mantenien un i em van convèncer perquè jo també n'obrís un, amb la finalitat de fer-me conèixer i de promoure'm com a escriptor. Però, de què escriuré? Quantes vegades actualitzaré el bloc, una la setmana? Eren preguntes que em rondaven pel cap. I res de tot això: quan feia una setmana que havia obert el bloc, ja havia establert unes seccions per dies: dilluns, desdefinicions; dimecres, jocs literaris (ja n'he formulats 132); divendres, cares del món (fotos de coses que tenen forma de cara; la majoria me les envien); dissabte (el pitjor dia de la setmana, la gent es connecta poc) hi publico cançons; i diumenge, comento un llibre.
—I d'on treu el temps? Perquè vostè treballa a l'Ajuntament de Tortosa, té família, és escriptor i un lector voraç...
—Sóc ràpid. El bloc és ideal per a mi, perquè sóc molt àgil de cap, i les coses enginyoses que se m'acudeixen ara les puc posar al bloc. I el format breu és la que em va més a mida: els meus contes són breus (i cada vegada més), els meus poemes són breus, els meus apunts són breus.
—Li ha canviat la vida el bloc?
—Diria que veig la vida en forma de bloc. M'ha canviat la forma de mirar la vida, de mirar-la amb més profunditat i tot. Amb sentit literari. Per exemple, jo no em considero un gran poeta, però hi ha imatges que m'inspiren uns versos. Doncs ja tinc un apunt per al bloc. I, possiblement, 'A la barana dels teus dits' no existiria sense el bloc, perquè en vint anys no havia escrit ni un sol vers.
—La xarxa és un gran revulsiu de les lletres ebrenques, que viuen un moment d'efervescència i que ara s'ha visibilitzat amb el Premi Nacional de Cultura al llibreter Octavi Serret i el Premi Lletra al seu bloc.
—La xarxa és una eina fantàstica per a les Terres de l'Ebre, un territori aïllat. Amb internet superes les barreres físiques i pots arribar fàcilment a tot arreu: aquí no hi vénen ni La Vanguardia, ni l'Avui, ni TV3, però en canvi, si publiques la informació a internet, se n'assabenta tothom. I si aquesta eina va acompanyada de gent dinàmica..., doncs ja ho tenim. Hem coincidit en l'espai i en el temps tot de gent amb ganes de fer coses i això s'ha materialitzat en llibres col·lectius, per exemple. També és fonamental l'editorial Cossetània: la possibilitat d'editar facilita que la gent escrigui. Cossetània és de Valls, no pas de les Terres de l'Ebre, però han apostat per publicar els autors ebrencs. El 2003 va publicar el primer llibre col·lectiu: 'El brogit de l'Ebre', amb peces de quinze autors ebrencs. I també ha apostat per autors que fins llavors s'editaven les obres, com la Francesca Aliern, l'autora que ven més de les Terres de l'Ebre, i Cossetània ja li ha publicat quatre novel·les.
—A les Terres de l'Ebre s'han fundat petites editorials en què vostè col·labora.
—Sí, n'és una Aeditors, del dissenyador gràfic Àlex Ferrer, que es va instal·lar al Perelló i que la va muntar per editar llibres de petit format, de baix cost, òperes primes d'autors de les Terres de l'Ebre i títols de grans clàssics que ja no tinguin drets. I també s'ha muntat Petròpolis.
—I hi ha un dinamitzador per excel·lència de les llibreries, Octavi Serret, de la Llibreria Serret de Vall-de-roures
—És una llibreria que funciona com cap altra del món: a l'aparador i al taulell principal, solament hi té autors ebrencs. L'Octavi diu que això té molta lògica, perquè són els llibres que ha de tenir a mà i perquè són els primers que ofereix als lectors. De fet, el valorem tant, que arran del Premi Nacional de Cultura, li hem dedicat un llibre 'Octavi Serret. De Vall-de-Roures al món', amb coberta d'Ignasi Blanc, que és de Roquetes.
—Una altra peça fonamental de l'efervescència literària ebrenca és la Fira del llibre ebrenc.
—La Fira del llibre ebrenc és molt important i ha estat un èxit rotund de participació. Es fa la primera setmana de juny a Móra d'Ebre. Allí vaig conèixer l'Octavi. La Fira ens ha fet adonar que existim. I ha tingut iniciatives exemplars com l'edició de l'Obra Completa d'Artur Bladé. Jo no el coneixia abans i ara m'he tornat un bladerià total.'
—Per què diu 'la Fira ens ha fet adonar que existim'?
—Perquè tenim aquest sentiment de sentir-nos abandonats, de pensar que no ens volen, un sentiment d'inferioritat. I llavors neix allò de: 'Ni valencians ni catalans, tortosins'. De fet, ens hauríem de remuntar al Pla Hidrològic Nacional. Arran de les mobilitzacions contra aquest pla es va començar a alimentar aquest sentiment de territori i de la importància de treballar plegats. En aquell temps teníem tot un catàleg de pèrdues i el Pla en va ser el detonant. Semblava que havíem tocat fons i que només podíem anar cap amunt, com així va ser.
—Parli'm del darrer volum de contes, 'Una sortida digna', que tenen de denominador comú que tots parlen de la mort.
—Que quedi ben clar que no són contes ni tètrics ni dramàtics. No és que em fes aquest propòsit, però després de 'El vertigen del trapezista' tenia un munt de contes pendents, més de 150, i em vaig adonar que n'hi havia molts on apareixia un cadàver. I vaig decidir d'aplegar-los. Per què me'n surten tants d'aquesta temàtica? No ho sé, suposo que és feina de psicòleg descobrir-ho. I parlant de morts, he tingut una idea que em sembla que tindria gràcia: obrir un bloc perquè s'activi després de la meva mort i tenir programat tot de material. I voldria fer constar que, el títol del llibre, l'he tret d'una cançó del Jesús Fusté, que és un fenomen.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada