Els secrets dels templers a les Terres de l’Ebre

La ficció els ha pintat com els custodis del secret més ben guardat de la religió, i les novel·les més exitoses i les llegendes han alimentat un mite que no se sap quant té de realitat. El cert és que els templers van existir, d'això no n'hi ha dubte, i que també van deixar la seva empremta a les Terres de l'Ebre, una marca que avui dia es pot veure gravada en molts indrets del sud de Catalunya.
Mirant el poble de Miravet, a la Ribera d'Ebre, és impossible no alçar la vista cap amunt. La presencia una fortalesa medieval al cim d'un turó d'uns 100 metres d'alt que domina la població fa desviar els ulls obligatòriament. És el castell de Miravet. L'any 1153 el castell va ser donat a l'orde del Temple, concretament al mestre de Provença i Hispània Pere de la Rovira. A partir d'aquí els templers, aquests cavallers dels que tant se'n parla darrerament, es van convertir amb els senyors de la zona. Els templers van ampliar el castell musulmà existent per convertir-lo en una fortificació amb monestir d'estil romànic-cistercenc, amb un gran pati d'armes central. Aquí comença la llegenda, o la realitat?
Avui dia es pot apreciar l'obra dels templers en aquesta construcció. I no només això, ja que actualment es pot fer una "ruta del Temple" pels territoris fronterers dels antics regnes cristians i musulmans de les conques del Cinca i del Segre i la major part de l'últim tram de la conca de l'Ebre. Castells, torres, cases de camp, esglésies, conjunts urbans construïts en els seus dominis, estan presents al llarg de tota la ruta. Les poblacions d'Horta de Sant Joan, Gandesa, Batea, Caseres, Arnes, El Pinell de Brai, Villalba dels Arcs o Corbera d'Ebre, conserven també l'essència dels templers a través de restes arquitectòniques o escultòriques.
Existeixen petjades dels templers també en altres indrets de les comarques de Tarragona, més al nord, com Barberà de la Conca o Siurana. "Es van interessar per aquesta zona per la fertilitat de les seves terres, el seu clima i la diversitat cultural de la seva gent", segons explica Jesús Ávila, autor del llibre Templers a les Terres de l'Ebre (Cossetània Edicions) que es publica aquest mes de novembre.

Els templers i el cristianisme
Sovint s'ha pintat els templers com els guardians d'un gran secret que té a veure amb el cristianisme i que ha fet que la seva popularitat augmenti degut al misteri que els envolta. "Es van revelar contra l'església catòlica, i això els va portar a un dramàtic final. Van passar a una dimensió esotèrica quan van descobrir alguns dels gravíssims errors de l'església i per adquirir uns coneixements que els van portar a desvetllar claus ocultes relacionades amb el coneixement més profund d'altres cultures o pensaments, probablement durant la seva estança a Terra Santa", explica l'autor del llibre.

El Sant Grial
Ávila afirma que fins i tot el Sant Grial podria haver estat a les Terres de l'Ebre coincidint amb l'estada dels templers. "A Miravet es va guardar el Sant Grial, també va estar custodiat a San Juan de la Peña (Huesca), abans de ser portat a València que disposava de la major comanda templera de la península ibèrica". Tot i que no hi ha documents escrits que ho corroborin, els llocs relacionats amb els templers coincideixen amb "enclavaments d'energía, cosa que facilita arribar a conclusions sorprenents", insinua l'escriptor.
Després de 192 anys d'història, al segle XIV, els templers cavalcaven cap a la seva pròpia fi. El que va acabar amb ells, segons Jesús Ávila van ser "les envejes, les intrigues y els odis del rei de França i el Pontífex Climent V que no va ser capaç de parar-li els peus a Felip IV".
En Jesús Ávila ha volgut aprofundir en el seu llibre sobre la presencia dels templers a les Terres de l'Ebre. Ell defineix la seva obra com "una guia que ajudarà a un públic cada cop més nombrós que desitja conèixer les claus de la història oculta del Temple". El llibre homenatja als darrers cavallers de Miravet "que van lluitar per la defensa d'un ideal de vida i unes llibertats exemplars del món medieval".

Article de Júlia Giribets al diari lamalla.cat sobre el llibre Templers a les Terres de l’Ebre, de Jesús Ávila Granados.