"Quan la mort venia del cel" relata els bombardejos que patí la ciutat de Tarragona de l'abril del 1937 al gener del 1939

El llibre Quan la mort venia del cel, de Lluís de Salvador i Andrés, es presentarà dimecres 3 de juny, a les 8 del vespre, a la sala d’actes de l’ajuntament de Tarragona. La presentació anirà a càrrec de Josep Sánchez Cervelló, historiador, i de Rosa Maria Rossell Rigau, tinent d’alcalde coordinadora de l’Àrea de Cultura, Patrimoni i Ensenyament. En acabar l’acte es podrà visitar el refugi antiaeri de l’ajuntament.

El 1994 Ramon de Salvador va fer donació a la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona d’una caixa plena de documents que havia escrit el seu pare, Lluís de Salvador i Andrés, el qual, amb la seva família, es va haver d’exiliar a França. Decidí, però, endur-se els papers. Al cap de poc temps d’instal·lar-s’hi, esclatà la Segona Guerra Mundial. Tot i les vicissituds que va haver de passar a causa d’aquesta documentació, la continuà guardant pensant que un dia aquells papers podrien veure la llum. Una primera part d’aquell material aparegué publicada el 2005, amb el títol Tarragona sota les bombes. Ara surt a la llum el mecanoscrit que ell titula «Memòria relativa als bombardejos soferts per la població de Tarragona en el període de l’abril del 1937 al gener del 1939». Es tracta d’una relació dels bombardejos que patí la ciutat durant el conflicte bèl·lic. Hi fa constar moltes dades, però no és una crònica estadística dels bombardejos: és un testimoni de primera mà d’uns fets que van marcar la vida de tota una generació i van canviar el curs de la història.

Lluís de Salvador i Andrés
Lluís de Salvador i Andrés va néixer a Tarragona el 1893, de pare tortosí i mare tarragonina. El 1914 marxà cap a Alacant. Va ser oficial auxiliar del ferrocarril Alacant-la Vila Joiosa i també redactor en cap del diari El tiempo (1920-1924). Des d’allí enviava les cròniques als diaris locals tarragonins: el Tarragona i el Diari de Tarragona, publicacions que posteriorment dirigí. Col·laborà també en el diari antifeixista Llibertat. A través dels seus articles a la premsa se’ns mostra com un defensor de la cultura, de l’art i un gran amant de la ciutat. Preocupat per la millora de les institucions, les entitats i les societats, se sentia sensibilitzat per temes relacionats amb la cultura, les arts i l’arqueologia. El febrer del 1938 s’acomiada com a periodista en un article al Diari de Tarragona. Va escriure una memòria detallada dels bombardejos indiscriminats que patí la ciutat de Tarragona, des de l’abril del 1937 fins al final de la guerra, i una crònica de la vida ciutadana durant aquells anys. Per la seva significació va haver-se d’exiliar a França, on va mantenir-se ferm en el seu ideari fins al punt d’haver de començar una nova vida amb la seva esposa i els seus dos fi lls. No va poder tornar a Catalunya fi ns als anys seixanta. Residí primer a Barcelona i posteriorment a Tarragona, on morí, al barri de Sant Salvador, l’any 1975.