Joan Ventura: "Més val una mala democràcia que una bona dictadura"

Recentment Cossetània Edicions ha publicat La masmorra. De la plaça del Sol a la via Laietana: Viatge a les tenebres del franquisme, llibre sobre la detenció i empresonament d’alguns espectadors d’un concert d’en Raimon a Gràcia l'any 1975 i els abusos de la Policia. A continuació reproduïm una entrevista a l’autor publicada el 15 de juliol a tranversalweb.

Com ha estat la rebuda del llibre?
- El llibre ha tingut una bona acceptació. Jo no n’he seguit l’evolució però sí que m’han arribat referències de llocs on només quedava un exemplar o algú s’havia endut l’últim i eren llocs on el distribuïdor havia deixat una bona pila de llibres.

Es pot establir un paral·lelisme entre el comportament policial d’aleshores i les actuacions abusives dels mossos d’esquadra?
- No. És una situació molt diferent. L’any 1975 la policia armada era el braç executor del règim i qualsevol cosa era reprimida. Ara són accions puntuals d’uns xicots que potser tenen una personalitat que no està suficientment preparada per haver d’aguantar una sèrie d’impertinències i arriba un moment que perden la paciència i se’ls escapa la mà.

S’ha perdut entre la gent la il·lusió i el compromís que hi havia en els moments de la lluita contra el franquisme?
- Sí i té certa lògica. Fa 30 anys la gent tenia il·lusió per sortir de la tutela del franquisme, per dir-ho en bones paraules. La joventut actual ho ha trobat tot fet, contra què han de lluitar? En aquella època ja es va encunyar una frase que deia: “Contra el franquisme vivíem millor”. Actualment, els cadells del franquisme , és a dir Acebes, Zaplana i companyia, que no van conèixer aquella època estan envalentits i els de l’altra banda no tenen afany de lluita.

El jovent d’ara té un altre tipus de lluita...
- Jo penso que el que està passant ara és que en no haver-hi aquest enemic (el franquisme) la lluita s’ha convertit en una lluita contra un mateix, contra el sistema. Però més val una mala democràcia que una bona dictadura. La gent que no sap que és una dictadura no valora prou bé que és la democràcia. No sap que és no tenir drets, només obligacions. M’esgarrifo quan qualsevol persona munta un sidral per demanar els seus drets, però és que ningú se’n recorda de les seves obligacions.

Coneix Gràcia? Quins canvis ha vist des del 1975?
- No la conec gaire. Hi he voltat pel llibre. L’única cosa que puc dir és que arrel de la presentació de dilluns passat em van regalar un llibre que es diu: “Gràcia, de rural a urbana” i m’ha recordat tristament l’evolució del meu propi poble, Palau de Plegamans. Abans parlàvem de “la fàbrica” perquè només hi havia una, tothom era pagès. Ara hem de parlar d’ ”el pagès” perquè tots són fàbriques.

Escrit per Rosa Molina, el 15 de juliol de 2007 a transversalweb. Foto: Ariadna Borràs.