Dues periodistes gironines publiquen "Contra l'invasor", un recull d'articles de Carles Rahola

El Punt de les comarques de Girona, publica avui, dijous dia 5, un article de Carles Ribera sobre el llibre de Cossetània Edicions Contra l'invasor, a cura de Lídia Traveria i Rosa Maria Oliveres, a la contraportada. A continuació reproduïm l'article publicat.

"Quan un article periodístic escrit fa més d'un segle manté pràcticament intacta la seva vigència, fa de mal dir si és perquè el seu autor era un visionari, o bé si resulta que la societat ha avançat més aviat poc. O una mica de tot. Una sensació que el lector pot tenir llegint el recull d'articles del prohom gironí Carles Rahola, publicats al diari L'Autonomista entre 1900 i 1938, i recollits ara per les joves periodistes Rosa Maria Oliveras i Lídia Traveria en el llibre Contra l'invasor (Cossetània Edicions). Un títol que fa referència a un dels escrits més coneguts d'aquest representant destacat de la cultura catalana del primer terç del segle passat, escrit que, amb alguns altres, va acabar costant-li la condemna a mort del franquisme l'any 1939.
El volum es llegeix d'una tirada i resulta refrescant. S'hi troben reflexions (en castellà i en català, depenent de l'època) que Rahola va fer per al diari editat per la seva família a la ciutat de l'Onyar. La selecció feta per la saltenca Oliveras i la ripollesa Traveria conté textos sobre temes que sonen tan actuals com el turisme o les infraestructures ferroviàries. Un exemple: el 25 de gener de 1917 reclamava la incorporació d'un tercer carril d'ample europeu que encara avui no existeix. Així, tractant sobre la línia de Puigcerdà, aleshores en construcció, escrivia: «La implantación del ancho francés en lugar del ancho español a la nueva línea, o mejor des de la frontera hasta Barcelona, obviaría la pérdida de tiempo del transbordo del registro de equipajes. También podría implantarse un tercer carril, del ancho normal europeo, de manera que, sin alterar el sistema de explotación general de los ferrocarriles españoles, permitiera la introducción del material rodante del resto de Europa.»
En la presentació de Contra l'invasor que es va fer divendres passat a la Fontana d'Or de Girona, Josep Maria Figueres, director de la col·lecció Memòria del Segle XX de la qual forma part el llibre, va destacar especialment el fet que l'edició dels textos de Rahola hagi partit de la iniciativa de dues joves estudiants, avui ja llicenciades, que van iniciar-se en l'univers raholià quan eren alumnes de Figueres a la Universitat Autònoma.

Més enllà del mite
Molt sovint, una fi heroica esdevé mort per partida doble: a més de la desaparició física de la víctima, el final dramàtic empetiteix, de vegades fins a la invisibilitat, els mèrits d'una existència no menys remarcable. El de Carles Rahola n'és un cas paradigmàtic. Després de les aportacions fetes en les últimes dècades per autors com Narcís-Jordi Aragó, Lluís Maria de Puig, Lluís Costa, Josep Benet o Ignasi Pèlach, per situar el personatge en el seu context social i històric, Contra l'invasor és una bona eina per aprofundir en el coneixement d'aquest referent cultural més enllà de la seva involuntària dimensió de màrtir. La seva prosa és clara i llegidora i els arguments, contundents. Per posar un altre exemple, ara que la Monumental barcelonina es torna a omplir amb el beneplàcit de bona part de la intel·lectualitat postmoderna, llegir Rahola ens demostra com la tradició antitaurina és tan arrelada com la tauromàquia: «El domingo próximo pasado se celebró en Barcelona un mitin contra las odiosas corridas de toros. Se pronunciaron discursos enérgicos; habló la civilización. Todos los que trabajan para abolir tan repugnante espectáculo nos tienen a su lado. Para extirpar una fiesta infame que embrutece, degrada y envilece, hasta una revolución sería justificada (...) La fiesta nacional nada bueno puede dar de sí. (...) Dentro del círculo donde se comete uno de los más grandes atentados contra la cultura, el hombre se convierte en bestia, el corazón se le endureze, el cerebro se le ofusca. Las corridas de toros contribuyen grandemente a que España sea la noche; un pueblo que se divierte con este execrable legado del ayer, espantajo del progresso, merecería que el sol le negara su luz. Todos los esfuezos encaminados al aniquilamiento del bárbaro arte serán pocos.»
Un text que va veure la llum el gener del 1901, en temps del diestro Nicanor Villa Villita. Sense canviar-ne ni una coma, serveix per als josés tomás del 2007."

Article publicat per Carles Ribera al diari El Punt (Girona), el dijous 5 de juliol de 2007.