Autor del llibre 100 maneres de descobrir un crim
Moisés Peñalver NúñezMoisés Peñalver (Jerez de la Frontera, 1961) ha recopilat en el seu nou llibre, 100 Maneres de descobrir un crim, que ha publicat Cossetània, els coneixements sobre la tasca de la policia científica adquirits després de deu anys com a redactor de successos en diversos mitjans de comunicació. L’autor ja publicà Putas a la fuerza, a Lectio Ediciones, i El CSI Español, fruit de la seva experiència i motivació per a la divulgació del món de la investigació policial.
-Expliqui’ns què hi ha posat de la seva experiència professional en aquest llibre. Hi apareix allò que ha vist, a l’hora de parlar sobre algun cas en concret?
El llibre 100 Maneres de descobrir un crim recull a les seves pàgines cinc anys de recopilació de diferents fonts relacionades amb la policia científica i l’experiència que més de 10 anys de redactor de successos donen a un periodista. He visitat la Comisaria General de la Policia Científica del Cuerpo Nacional de Policia a Madrid (el que vindria a ser la central del CSI de la ficció a Espanya); els laboratoris dels Mossos d’Esquadra a Barcelona, Criminalística de la Guardia Civil a Barcelona. Així, en el llibre es pot trobar des d’un assassinat viscut “en directe” al 1987 a Tarragona fins a les conclusions d’un documental del National Geographic que qüestiona algunes de les tècniques utilitzades pel CSI. És a dir, és una visió superficial a nivell de carrer de les tècniques que mou la policia científica a les seves investigacions. És evident que el treballar i escriure sobre la policia, al seu costat mateix, durant anys, et dóna un cert “ofici” i quelcom d’experiència que un periodista d’altres disciplines no tindrà. El llenguatge policíac i tècnic es va aprenent al llarg dels anys.
-Per a què creu que pot ser útil el llibre al lector?
Aquesta obra no té altra pretensió que la d’entretenir i, al mateix temps, donar a conèixer elements policials que la majoria de vegades són desconeguts per el públic en general. Des de principis d’aquest segle, pel que fa a la investigació de crims, s’està experimentant un augment de l’interès per “el com”, més que per “el qui”. Els treballs de laboratori atreuen més que les pistoles i les persecucions. Aquest llibre donarà una visió global a qui vulgui aprendre quelcom de criminalística, i els que només vulguin entretenir-se també el trobaran amè. El llibre no té problemes per ser obert un dia per la pàgina 54 i l’altre per la 87, són capítols completament separats l’un de l’altre, sense fil conductor, motiu pel qual els que no tinguin molt de temps el poder llegir a estones.
-Quins són els mètodes d’investigació o casos que s’exposen que més sorprendràn dels que apareixen al llibre?
Dins del món de la Policia Científica hi ha multitud de tècniques que poden sorprendre. Per exemple, saber a través d’un cabell la raça i sexe de la persona, conèixer mitjançant un os característiques identificatives d’un desaparegut, o saber com una màquina, a balística, et dóna una llista de deu sospitosos tan sols escanejant un casquet de bala. També pot sorprendre que puguin aparèixer dos ADN diferents a una mateixa persona si aquesta té una càries o una infecció d’orina, poder descobrir a través de la signatura d’un contracte si ha estat signat sota pressió o amenaça; descobrir talons falsificats només introduint-los a un emissor de llum; la màgia del retrat robot dibuixat a mà per un mosso... es poden trobar desenes de tècniques que sorprendran el lector.
-A l’obra hi apareix el seu punt de vista sobre les investigacions policials i la resolució dels casos als tribunals, a partir de la seva experiència?
Com ja comentava, al llibre hi ha un reflex de l’experiència que he tingut durant els anys que he treballat de costat amb la policia i els tribunals. He intentat oferir al lector, amb un llenguatge col·loquial i el més amigable possible –a vegades irònic-, els casos que he conegut directament o als quals he accedit a través de la premsa internacional, els llibres publicats sobre el tema o els documentals televisius.
-Per què creu que ha crescut l’interès de la població per obres d’aquest tipus, que tracten sobre investigació i la manera en què s’han comès els crims?
Aquesta resposta és molt personal, potser hi haurà persones que no estiguin d’acord amb mi. Associo els que estimen les aventures de pistoles, cops de punys o persecucions a un tipus de lector o televident que vol una cosa molt senzilla: passar una estona sense complicar-se molt la vida, és a dir, sense haver de pensar massa. I hi ha un altre tipus de lector-televident que vol suspens, trama i compartir les investigacions amb el protagonista de la pel·lícula o del llibre. El lector se sent partícip de la sèrie CSI, i, quan coneix algun cas real, fa conjectures i especulacions per trobar el què i el com. És un altre tipus d’entreteniment més enriquidor i participatiu. L’evolució cap a un major desenvolupament cultural de la nostra societat fa que vagi desapareixent l’espectador amant de la violència i hi hagi major interès per una literatura participativa i que faci pensar.
-Vostè ja ha escrit tres llibres amb trama policial. Què creu que el motiva?
Dels temes policials em motiva, per una part, poder donar a la societat una informació sobre la delinqüència i com actua, que pot ser útil en algun moment o pot ajudar a algú. Per exemple, el fet de publicar un llibre sobre segrestrades per proxenetes i obligades a prostituir-se a les nostres carreteres dóna una major informació al ciutadà que pensa que potser aquestes dones estan voluntàriament beneficiant-se d’aquesta activitat sexual, quan realment la majoria són segrestades per màfies.
També és interessant que la societat comprengui la labor dels investigadors, no sempre reconeguda i habitualment ridiculitzada a través de pel·lícules com Torrente o sèries com Los Hombres de Paco, també per personatges com el Dioni, Roldán o Julián Muñoz. M’agrada dir que els investigadors catalans i espanyols estan al nivell més alt a Europa i al món, fins i tot premiats internacionalment pel nombre de casos resolts. No és difícil que altres policies del món, inclosa la mateixa FBI, demanin col·laboració i formació a la policia espanyola.
- Per on creu que anirà a partir d’ara la trama de les seves obres, té ja algun projecte en ment?
Al capítol 98 i 99 del llibre exposo un cas fictici perquè el lector el resolgui. Tinc intenció de fer això però en tot un llibre. És a dir, exposar casos ficticis al lector, però sense donar-los la solució, perquè sigui ell qui contacti amb mi, l’autor, per exposar-li la seva investigació. Crear un feedback, una comunicació autor/lector que crec que no existeix de moment. També m’agradaria, és clar, escriure una novel·la de misteri o un llibre que combini investigació i humor. Quelcom difícil de fer.
-Expliqui’ns què hi ha posat de la seva experiència professional en aquest llibre. Hi apareix allò que ha vist, a l’hora de parlar sobre algun cas en concret?
El llibre 100 Maneres de descobrir un crim recull a les seves pàgines cinc anys de recopilació de diferents fonts relacionades amb la policia científica i l’experiència que més de 10 anys de redactor de successos donen a un periodista. He visitat la Comisaria General de la Policia Científica del Cuerpo Nacional de Policia a Madrid (el que vindria a ser la central del CSI de la ficció a Espanya); els laboratoris dels Mossos d’Esquadra a Barcelona, Criminalística de la Guardia Civil a Barcelona. Així, en el llibre es pot trobar des d’un assassinat viscut “en directe” al 1987 a Tarragona fins a les conclusions d’un documental del National Geographic que qüestiona algunes de les tècniques utilitzades pel CSI. És a dir, és una visió superficial a nivell de carrer de les tècniques que mou la policia científica a les seves investigacions. És evident que el treballar i escriure sobre la policia, al seu costat mateix, durant anys, et dóna un cert “ofici” i quelcom d’experiència que un periodista d’altres disciplines no tindrà. El llenguatge policíac i tècnic es va aprenent al llarg dels anys.
-Per a què creu que pot ser útil el llibre al lector?
Aquesta obra no té altra pretensió que la d’entretenir i, al mateix temps, donar a conèixer elements policials que la majoria de vegades són desconeguts per el públic en general. Des de principis d’aquest segle, pel que fa a la investigació de crims, s’està experimentant un augment de l’interès per “el com”, més que per “el qui”. Els treballs de laboratori atreuen més que les pistoles i les persecucions. Aquest llibre donarà una visió global a qui vulgui aprendre quelcom de criminalística, i els que només vulguin entretenir-se també el trobaran amè. El llibre no té problemes per ser obert un dia per la pàgina 54 i l’altre per la 87, són capítols completament separats l’un de l’altre, sense fil conductor, motiu pel qual els que no tinguin molt de temps el poder llegir a estones.
-Quins són els mètodes d’investigació o casos que s’exposen que més sorprendràn dels que apareixen al llibre?
Dins del món de la Policia Científica hi ha multitud de tècniques que poden sorprendre. Per exemple, saber a través d’un cabell la raça i sexe de la persona, conèixer mitjançant un os característiques identificatives d’un desaparegut, o saber com una màquina, a balística, et dóna una llista de deu sospitosos tan sols escanejant un casquet de bala. També pot sorprendre que puguin aparèixer dos ADN diferents a una mateixa persona si aquesta té una càries o una infecció d’orina, poder descobrir a través de la signatura d’un contracte si ha estat signat sota pressió o amenaça; descobrir talons falsificats només introduint-los a un emissor de llum; la màgia del retrat robot dibuixat a mà per un mosso... es poden trobar desenes de tècniques que sorprendran el lector.
-A l’obra hi apareix el seu punt de vista sobre les investigacions policials i la resolució dels casos als tribunals, a partir de la seva experiència?
Com ja comentava, al llibre hi ha un reflex de l’experiència que he tingut durant els anys que he treballat de costat amb la policia i els tribunals. He intentat oferir al lector, amb un llenguatge col·loquial i el més amigable possible –a vegades irònic-, els casos que he conegut directament o als quals he accedit a través de la premsa internacional, els llibres publicats sobre el tema o els documentals televisius.
-Per què creu que ha crescut l’interès de la població per obres d’aquest tipus, que tracten sobre investigació i la manera en què s’han comès els crims?
Aquesta resposta és molt personal, potser hi haurà persones que no estiguin d’acord amb mi. Associo els que estimen les aventures de pistoles, cops de punys o persecucions a un tipus de lector o televident que vol una cosa molt senzilla: passar una estona sense complicar-se molt la vida, és a dir, sense haver de pensar massa. I hi ha un altre tipus de lector-televident que vol suspens, trama i compartir les investigacions amb el protagonista de la pel·lícula o del llibre. El lector se sent partícip de la sèrie CSI, i, quan coneix algun cas real, fa conjectures i especulacions per trobar el què i el com. És un altre tipus d’entreteniment més enriquidor i participatiu. L’evolució cap a un major desenvolupament cultural de la nostra societat fa que vagi desapareixent l’espectador amant de la violència i hi hagi major interès per una literatura participativa i que faci pensar.
-Vostè ja ha escrit tres llibres amb trama policial. Què creu que el motiva?
Dels temes policials em motiva, per una part, poder donar a la societat una informació sobre la delinqüència i com actua, que pot ser útil en algun moment o pot ajudar a algú. Per exemple, el fet de publicar un llibre sobre segrestrades per proxenetes i obligades a prostituir-se a les nostres carreteres dóna una major informació al ciutadà que pensa que potser aquestes dones estan voluntàriament beneficiant-se d’aquesta activitat sexual, quan realment la majoria són segrestades per màfies.
També és interessant que la societat comprengui la labor dels investigadors, no sempre reconeguda i habitualment ridiculitzada a través de pel·lícules com Torrente o sèries com Los Hombres de Paco, també per personatges com el Dioni, Roldán o Julián Muñoz. M’agrada dir que els investigadors catalans i espanyols estan al nivell més alt a Europa i al món, fins i tot premiats internacionalment pel nombre de casos resolts. No és difícil que altres policies del món, inclosa la mateixa FBI, demanin col·laboració i formació a la policia espanyola.
- Per on creu que anirà a partir d’ara la trama de les seves obres, té ja algun projecte en ment?
Al capítol 98 i 99 del llibre exposo un cas fictici perquè el lector el resolgui. Tinc intenció de fer això però en tot un llibre. És a dir, exposar casos ficticis al lector, però sense donar-los la solució, perquè sigui ell qui contacti amb mi, l’autor, per exposar-li la seva investigació. Crear un feedback, una comunicació autor/lector que crec que no existeix de moment. També m’agradaria, és clar, escriure una novel·la de misteri o un llibre que combini investigació i humor. Quelcom difícil de fer.
Entrades
2 comentaris:
ola, me gustaria mucho poder hacerle una entrevista al autor! Moises peñalver. gracias
Quan vulguis moises@csiespanol.com
Publica un comentari a l'entrada