“100 maneres de descobrir un crim” desvetlla curiositats sobre les investigacions policials

Cossetània Edicions publica l’obra, de Moisès Peñalver, basada en la seva experiència com a periodista de successos i tribunals

El llibre 100 maneres de descobrir un crim, de Moisès Peñalver, desvetlla curiositats sobre les investigacions de la policia científica. Cossetània Edicions publica aquesta obra, que es basa en l’experiència de l’autor com a periodista de successos i tribunals.
100 maneres de descobrir un crim, a la col·lecció De cent en cent, és el tercer llibre que Moisés Peñalver dedica al tema policial. Anteriorment publicà Putas a la fuerza, a Lectio Ediciones, i El CSI Español.
Peñalver, nascut a Jerez de la Frontera el 1961, ha treballat al Diari de Tarragona com a redactor de successos i tribunals durant més d’una dècada. S’ha format també en diversos diaris de Cadis i Les Canàries, i l’any 2003 va acabar de guionista a la productora de televisió El Terrat, de Buenafuente. També ha col·laborat en diferents mitjans, com ara Playboy, on ha tractat temes relacionats amb la investigació. Actualment estudia un màster en criminalística.
L’autor parla del canvi en els interessos de la societat en relació a la tasca policial i d’allò que l’ha portat a basar les seves obres en la crònica de successos:
“Serials televisius com CSI han fet canviar els interessos de la gent: abans cridaven més l’atenció les persecussions policials; ara interessa més saber “com” s’ha comès un crim, com actúa la policia i els laboratoris durant les seves investigacions. El llibre no tracta cap cas en profunditat; vol ser amè i lleuger, una introducció al món de la investigació que també se serveix d’algunes anècdotes. No és la meva vocació parlar sobre crims, però he tingut una relació molt estreta amb la policia i m’he especialitzat en aquests temes. També m’ha despertat l’interès veure com es resolen alguns casos que posen al descobert els buits legals existents. Hi seguiex havent delictes que no estàn tipificats.”

Sabíeu que hi ha persones que tenen dos ADN diferents? És cert que si utilitzem guants la policia no pot identificar-nos si cometem un delicte? És encertat creure que un incendi ha estat provocat quan es troben accelerants a l’escena del crim? Ens poden identificar per l’empremta d’una orella? Per què els caníbals no tenen llei? Com s’esbrina la marca d’un vehicle que ha fugit després d’un atropellament? Com se sap des de quin edifi ci han disparat algú al mig del carrer? És legal presentar davant un jurat el resultat del polígraf o del detector de mentides? Pot ser una simple larva de mosca la prova que acusi un assassí? Sabíeu que les empremtes dactilars del DNI no poden ser consultades per presentar algú com a sospitós? Es pot saber l’edat d’un cadàver analitzant-ne l’interior de la calavera?… Tots hem cregut en algun moment que podríem cometre un crim perfecte sense que ens descobrissin, en una mena de joc fictici. Però la realitat és una altra, els cossos policials disposen de mecanismes, molt sofi sticats, que fan que els delictes sense aclarir siguin una minoria dins l’estadística policial. En aquest llibre tindreu l’oportunitat de conèixer alguns dels detalls de la manera d’actuar de la nostra policia, del l’FBI, o de la fi cció del CSI. Recordem la frase preferida de l’autor: “Si vostè té caspa no pot ser un assassí”.

Moisés Peñalver:

Moisés Peñalver Núñez (Jerez de la Frontera, 1961) porta dues dècades exercint la profesió periodística i la meitat d’aquest temps l’ha dedicat a la informació policial i judicial al Diari de Tarragona, Europa Sur (Cadis) i Canarias 7 (Las Palmas). És col·laborador de la revista Play Boy per temes d’investigació i televisió i ha participat com a guionista en mitja dotzena de programes de la productora El Terrat de Buenafuente. El 2004 va publicar el llibre El CSI Español, sobre com actua la policia científi ca a Espanya; i el 2006 Putas a la fuerza, de Lectio Ediciones, que recull històries reals de segrestades per proxenetes.