El llibre "Pere Dausà i Arxer" recull la història del sacerdot implicat en l'obra social del Sindicat Agrícola Catòlic de Banyoles

El llibre Pere Dausà i Arxer, de Pere Boch i Cuenca, es presentarà divendres 27 de febrer, a les 8 del vespre, a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany, de Banyoles. La presentació anirà a càrrec d’Andreu Mayayo, catedràtic d’Història Contemporània a la UB.

Pere Dausà i Arxer (Arenys de Mar 1887 – Peralada 1935) format al Seminari Diocesà de Girona i fortament influït per l’obra de Sants Boada, poc després de ser ordenat sacerdot ingressà a la Casa Missió de Banyoles (1910) on trobà l’oportunitat d’implicar-se en una obra social, el Sindicat Agrícola Catòlic de Banyoles. El 1913 fou nomenat Consiliari d’aquesta entitat i la convertí en una de les més potents de la diòcesi de Girona. El prestigi adquirit a Banyoles li permeté desplegar una intensa activitat com a propagandista. De forma paral·lela, entrà en contacte amb d’altres catòlics socials i va intervenir en diversos intents per federar els sindicats agrícoles de Catalunya i la diòcesi de Girona. Decebut pels obstacles i amb un estat de salut cada vegada més precari, el 1925 abandonà Banyoles i tota implicació en el sindicalisme agrari catòlic. Després d’alguns mesos d’implicació en l’obra dels exercicis parroquials, el 1928 fou destinat a la parròquia de Vilatenim i el 1929 a Perelada, on va morir el 1935.

Pere Bosch i Cuenca:
Pere Bosch i Cuenca (Banyoles 1966), llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat d’Història Contemporània, per la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 1989. En el vessant polític, ha estat alcalde de Banyoles (1999-2007) i diputat delegat de Medi Ambient a la Diputació de Girona (2003-2006); des del 2006, és diputat al Parlament de Catalunya en representació d’Esquerra Republicana de Catalunya. La seva recerca s’ha centrat en la monografi a local i el sindicalisme agrari. Ha publicat diversos articles de divulgació a la premsa local i comarcal i ha participat en algunes obres col·lectives, com ara el Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans (2000), Història del Pla de l’Estany (2001), La Plaça Major (2007) o Cooperativa Agrícola de Banyoles. Cent Anys (2007). Actualment treballa en un estudi sobre la Segona República, amb una beca de la Fundació Joaquim Palmada i Teixidor (2007).