Capellà i sindicalista

L'historiador Pere Bosch presenta avui a Banyoles la biografia de Pere Dausà

Assistents a la Casa Missió de Banyoles al 1930. (El Punt/Josep M. Mateu)

La figura del sacerdot Pere Dausà i Arxer, l'home que a principis del segle XX va donar un gran impuls al cèlebre Sindicat Agrícola de Banyoles –precedent de l'actual cooperativa– ha estat objecte d'una biografia per part de l'historiador Pere Bosch i Cuenca, exalcalde i parlamentari. Si bé ja s'havien escrit dos treballs d'aquesta mena, aquest és el primer que tracta el personatge al marge, sobretot, de la seva condició de sacerdot. El volum, editat per Cossetània, es presenta avui a Banyoles.
Un capellà, sindicalista, a principis del segle XX? No és un fet excepcional. El mateix Pere Bosch ens ho aclareix: en primer lloc, les entitats com aquella es deien sindicats, però ara les anomenaríem cooperatives i, de fet, acabarien adoptant aquesta denominació. En segon lloc, ara fa cent anys la creació d'un sindicat-cooperativa feia part de l'estratègia de l'Església catòlica per recuperar la confiança dels parroquians, trencada arran dels canvis socials i polítics de l'època. En contraposició als ambients industrials, conquerits per les organitzacions de signe esquerrà, aquell objectiu –es pensava en els bisbats– havia de ser més fàcil d'assolir en el món rural.

Transcendència social

Aquells sindicats s'havien ideat per donar aixopluc al col·lectiu pagès, però en el cas de Banyoles no va ser fins la irrupció de mossèn Dausà que l'entitat va fer una vertadera feina social. Abans –explica Bosch– el sindicat estava controlat per propietaris rurals no massa partidaris dels canvis. Dausà, que va néixer a Arenys de Mar el 1887, un cop ordenat capellà va ser destinat a la Casa Missió de Banyoles, i el 1913 el van nomenar consiliari del sindicat, que s'havia creat pocs anys abans.
Des d'aquell càrrec va provocar una renovació de la junta i va obrir una brillant etapa de la institució, que arribaria a tenir 1.500 socis (sobretot petits propietaris i arrendataris) de la comarca, principalment, però també d'altres zones de Girona. Els associats tenien una mútua i d'assegurances per a les malalties del bestiar i les pedregades; es feien compres conjuntes per abaratir despeses; podien recórrer a un servei de lloguer de maquinària; es va obrir un teatre-cafè (a l'actual edifici de l'Ateneu, a la plaça Major); s'organitzaven activitats de lleure i esportives... «Aquests sindicats volien ser un petit món ideal cristià», ha explicat Pere Bosch a aquest diari. Tot i la seva dedicació a la feina cooperativista, el consiliari no oblidava el seu paper de tutor espiritual, que es feia evident en el butlletí que s'editava, de signe molt moralista.
Dausà va deixar el càrrec el 1925. El seu llegat –apunta Pere Bosch– avui és visible a la seu històrica del sindicat (l'edifici de davant del monestir), aixecada durant el seu mandat i, sobretot, en la potència que tindria a partir d'aleshores la institució, fins a esdevenir un referent nacional. Dausà va morir l'any 1935 a Peralada.
La presentació del llibre Pere Dausà i Arxer tindrà lloc avui, a les vuit del vespre, a la sala d'actes de l'Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany (situat al monestir). A més de l'autor, a l'acte intervindran l'historiador Andreu Mayayo i el director de la col·lecció Cooperatives Catalanes, de Cossetània Edicions –on es publica el llibre–, Antoni Gavaldà.

Article de Ramon Estéban al diari El Punt de Girona, sobre el llibre Pere Dausà i Arxer, de Pere Bosch i Cuenca.