Josep Igual: "El meu objectiu no és ser als aparadors sinó lluitar contra els meus límits"

Gemma Lleixà publicà a la revista Canvi Setze una entrevista a Josep Igual, autor del llibre Quaderns deltaics, III Premi de Narrativa Cristòfol Despuig. Igual hi fa una anàlisi de la seva obra i dels seus referents.

Josep Igual (Benicarló, Baix Maestrat, 1966) ha publicat des del seu primer poemari el 1988 més d’una dotzena d’obres de diferents gèneres. Sense alçar la veu, continua desgranant paraules.

En un moment del llibre dius: “Hi ha escriptors tan lligats a uns determinats paisatges –delta, maresmes– que condicionen la mirada que els esguarda”. Com penses que t’ha condicionat l’entorn?
Els entorns sempre ens condicionen humanament i al capdavall estèticament i literàriament, és inevitable, una fatalitat positiva o negativa. La meva literatura està molt confosa amb la vida que veig i que faig i evidentment el paisatge hi entra de ple i em condiciona, fins i tot la metereologia. Al llibre parlava de Faulkner, d’Arbó, de Blasco Ibáñez... perquè els seus paisatges són deltaics, a l’acabament d’un riu, i això els va condicionar. Penso que els deltes creen un tipus de psicologies especials. Tant si són del Missisipí com de l’Ebre hi ha un punt humà de contacte entre ells.
[...]
De fet, els Quaderns deltaics semblen a mig camí entre un dietari virtual i un llibre d’aforismes. Com el vas concebre?
Una de les coses que he practicat en els darrers anys és dir el màxim amb el mínim recursos. Tots anem apressats i tenim poc temps. Ja ho va dir Italo Calvino que la literatura del futur, després d’ell, hauria de condensar cada vegada més el pensament i la llavor poética amb la mínima extensió. Si una cosa la pots sintetitzar amb set paraules, és millor que dir-la en cinc folis. Això requereix un treball previ de reflexió, d’eliminació d’accessoris i de selecció d’allò fonamental.