"Una granja a l’Amazònia" recull l’experiència captivadora del solsoní Carles Santasusagna a la selva

L’obra de Santasusagna descriu la vida quotidiana i el treball en una granja a la Guaiana Francesa, a l’Amazònia

El llibre Una granja a l’Amazònia recull l’experiència captivadora del solsoní Carles Santasusagna enmig de la selva. L’obra de Santasusagna descriu la vida quotidiana i el treball en una granja a la Guaiana Francesa, en plena Amazònia.
Carles Santasusagna va néixer a Solsona el 1950. Començà a viatjar l’any 1976 per l’Àfrica: Algèria, Niger, Nigèria i Camerun i continuà el 1980 per l’Amèrica del Sud: Guyana, Roraima (Brasil), Guaiana Francesa i Matto Grosso (Brasil). Finalment, s’instal·là a la Guaiana Francesa, a la selva, a Regina, i hi viu d’ençà de l’any 1986, amb una interrupció de tres anys, passats a Catalunya, i un viatge de descoberta de l’Equador.
Una granja a l’Amazònia ens descriu, sobretot, l’experiència de tirar endavant una granja enmig de la selva amb respecte per l’entorn, alhora que ens fa partícips de la quotidianitat d’un autèntic habitant d’aquest medi natural; un recull d’experiències en un món poc domesticat, un món de frontera, encara ben independent de la voluntat i la manera de fer dels homes. En el llibre, l’autor exposa els motius del seu viatge i la decisió de fer vida a l’Amazònia.
“L’any 1984, de tornada d’una expedició selva enllà, em varen oferir feina en una granja situada a la Riba del riu Oiapoc, frontera entre el Brasil i la Guaiana Francesa.[...] La feina va durar un any i va servir-me, sobretot, per donar-me ganes de continuar explorant i experimentant el món que ens envoltava i ens espiava des de l’altra banda de les prades d’on l’havien exiliat.[...] Mirar de casar una granja, un indret on produir proteïnes de qualitat per al mercat, i el bosc equatorial humit interferint-hi el menys possible, ha estat allò que ha justificat durant els darrers deu anys la meva presència a l’Amazònia.”
Una granja a l’Amazònia, tal com diu l’autor, sobretot recull “imatges, records i sensacions” de la seva estada a la selva:
“Un dia a l’hora de la migdiada, vaig haver de córrer al corral dels porcs perquè s’hi sentien crits d’alarma i roncs d’amenaça. [...]De primer no vaig pas veure què era el que els feia por. Després, mentre els porcs més joves, potser tranquil·litzats per la meva presència, s’apropaven cap a mi, vaig sentir un soroll lleuger al terra darrere meu mateix, i quan vaig mirar, em vaig trobar amb una colobra roja d’un parell de metres, amb una granota d’un pam de llargada -sense mesurar les cames- a la gola."