"L'origen dels castells": "analitza i compara tècnicament muixerangues, moixigangues, balls de valencians i acròbates magrebins"

Al bloc La Teiera de cultura i lliurepensament, el 21 de setembre, hi va aparèixer un article sobre l'origen dels castells (Cossetània Edicions, 2007), a arrel de la publicació del llibre de Joan Bofarull, guanyador del Premi l'Esperidió. A continuació hi trobareu l'article reproduït:

"En el debat sobre els orígens dels castells s’hi han abocat, en tot temps, molts components emocionals. Més enllà d’interpretacions fantasioses i llegendes domèstiques, la genèsi de les manifestacions folklòriques, tal com les coneixem avui, sol ser complexa, en la confluència d’evolucions i prohibicions, costums semblants, modes, difusió i intercanvis. En l’àmbit de les pràctiques folklòriques que inclouen el que unes persones s’enfilin, segons unes pautes definides, les unes sobre les altres, cal incloure, a la tradició catalana, diverses danses, les moixigangues i muixerangues, els balls de valencians i els castells. O en cultures properes alguns dances aragonesos o els acròbates del Magreb, per donar un parell d’exemples.
De tot això s’ocupa el llibre de Joan Bofarull Solé, L’origen dels castells, guanyador del III premi d’assaig l’Esperidió. L’obra, editada per Cossetània, aporta una quantitat important de notícies sobre aquestes manifestacions festives i ressegueix la història del ball de valencians des del segle XVII fins que ja es pot parlar de castells. A més, analitza i compara tècnicament muixerangues, moixigangues, balls de valencians i, fins i tot, els acròbates magrebins, amb voluntat de donar una resposta convincent a la qüestió que dóna títol al llibre. Per Bofarull és evident que l’origen dels actuals castells cal cercar-lo en el ball de Valencians, nom que designa una dansa documentada al Camp de Tarragona des de fa més de tres-cents anys i que pot vincular-se, en el seu component de torres humanes, a les moixigangues del País Valencià.
Personalment –he treballat sobre alguns balls de valencians i sobre la moixiganga des d’una òptica de teatre popular– les aportacions del Joan Bofarull em semblen interessants i cal felicitar l’autor per un treball darrere el qual s’endevinen moltes hores de pacient recerca. No sé si aconseguirà tancar el debat o servirà per encetar-ne de nous, però en tot cas de ben segur que estimularà una mica més l’interès per la història castellera."

Article de Salvador Palomar, publicat el 21 de setembre de 2007, al bloc de cultura i lliurepensament La Teiera.