Emigdi Subirats Sebastià publicava el 22 de setembre al bloc Lletres Ebrenques, un article sobre el comentari de Jaume Ciurana, que parlava de L'exiliada, llibre corresponent al Cicle de l'exili I de l'Obra Completa d'Artur Bladé i Desumvila.
A continuació hi teniu reproduït l'article d'Emigdi Subirats i el comentari de Jaume Ciurana:
"Jaume Ciurana, regidor de l'Ajuntament de Barcelona pel grup municipal de CiU, va publicar el passat mes de juliol un post d'elogi a l'obra L'exiliada d'Artur Bladé i Desumvila. Un dels reptes de la celebració del centenari d'Artur Bladé era la recuperació del seu nom i de la seua obra, ja que és un dels grans escriptors que ha donat la literatura ebrenca i catalana del segle XX. No hi ha dubte que aquest repte s'ha complert i que l'hem donat a conèixer arreu de la nació catalana. L'admiració que demostra el regidor barceloní n'és un exemple. De ben segur que ell ha descobert un gran autor de casa nostra, que des de l'Ebre estant, i des de Mèxic (durant el seu forços exili), va ser un gran retratista de la nostra terra. Ens felicitem igualment de l'aposta agosarada que realitzaren des de la Comissió organitzadora del centenari d'Artur Bladé, sota el motor d'acceleració que són els estimats companys Núria Grau i Albert Pujol, i de l'editorial Cossetània de Valls, amb l'edició de la seua Obra Completa, una vertadera joia de les nostres lletres."
"Fascinat per un llibre
Ahir de matinada vaig acabar de llegir L'exiliada, d'Artur Bladé i Desumvila. L'obra és un dietari dels anys 1939 i 1940 centrat, sobretot, en les vivències de l'autor a Montpeller en els mesos que seguiren a l'enfonsament institucional, anímic i material de tota una generació de catalans com a conseqüència de la desfeta en la Guerra d'Espanya. Bladé, com tants d'altres, hagué de marxar a l'exili, separar-se de la família i sobreposar-se a les penúries de tot ordre que s'anaren trobant en aquells anys de mort i destrucció. Potser per la proximitat familiar del que s'hi explica - el meu avi hi surt citat tres vegades - , potser per la simpatia política que em desperta la generació nacionalista de la República, potser per la força emocional del relat i, ben segur, per la qualitat literària del llibre, he de dir que m'ha captivat i fascinat.Coneixia la personalitat de Bladé per les referències familiars, per haver llegit un llibre seu sobre Francesc Pujols - també exiliat a Montpeller - i també, evidentment, per la difusió que n'ha fet un company blogaire segueix sense funcionar-me l'editora- però la lectura del llibre me l'ha fet redescobrir amb tota la seva qualitat literària.
Us el recomano.
Jaume Ciurana."
Publicat el 22 de setembre al bloc Lletres Ebrenques.
A continuació hi teniu reproduït l'article d'Emigdi Subirats i el comentari de Jaume Ciurana:
"Jaume Ciurana, regidor de l'Ajuntament de Barcelona pel grup municipal de CiU, va publicar el passat mes de juliol un post d'elogi a l'obra L'exiliada d'Artur Bladé i Desumvila. Un dels reptes de la celebració del centenari d'Artur Bladé era la recuperació del seu nom i de la seua obra, ja que és un dels grans escriptors que ha donat la literatura ebrenca i catalana del segle XX. No hi ha dubte que aquest repte s'ha complert i que l'hem donat a conèixer arreu de la nació catalana. L'admiració que demostra el regidor barceloní n'és un exemple. De ben segur que ell ha descobert un gran autor de casa nostra, que des de l'Ebre estant, i des de Mèxic (durant el seu forços exili), va ser un gran retratista de la nostra terra. Ens felicitem igualment de l'aposta agosarada que realitzaren des de la Comissió organitzadora del centenari d'Artur Bladé, sota el motor d'acceleració que són els estimats companys Núria Grau i Albert Pujol, i de l'editorial Cossetània de Valls, amb l'edició de la seua Obra Completa, una vertadera joia de les nostres lletres."
"Fascinat per un llibre
Ahir de matinada vaig acabar de llegir L'exiliada, d'Artur Bladé i Desumvila. L'obra és un dietari dels anys 1939 i 1940 centrat, sobretot, en les vivències de l'autor a Montpeller en els mesos que seguiren a l'enfonsament institucional, anímic i material de tota una generació de catalans com a conseqüència de la desfeta en la Guerra d'Espanya. Bladé, com tants d'altres, hagué de marxar a l'exili, separar-se de la família i sobreposar-se a les penúries de tot ordre que s'anaren trobant en aquells anys de mort i destrucció. Potser per la proximitat familiar del que s'hi explica - el meu avi hi surt citat tres vegades - , potser per la simpatia política que em desperta la generació nacionalista de la República, potser per la força emocional del relat i, ben segur, per la qualitat literària del llibre, he de dir que m'ha captivat i fascinat.Coneixia la personalitat de Bladé per les referències familiars, per haver llegit un llibre seu sobre Francesc Pujols - també exiliat a Montpeller - i també, evidentment, per la difusió que n'ha fet un company blogaire segueix sense funcionar-me l'editora- però la lectura del llibre me l'ha fet redescobrir amb tota la seva qualitat literària.
Us el recomano.
Jaume Ciurana."
Publicat el 22 de setembre al bloc Lletres Ebrenques.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada