"Els dies a les presons de Franco d'un nascut a Les Useres..."

Al bloc de Serret Llibres, va sortir durant el mes d'octubre un article de Susanna Anglès sobre el nou llibre de Tàrio Rubio, publicat per Cossetània Edicions Per les presons de Franco. A continuació podeu llegir la reproducció de l'article:

"Tàrio Rubio escriu en un nou número de la col·lecció Memòria del segle XX (Cossetània), la història de les presons de Franco personificada en ell mateix i en primera persona. En Tàrio va néixer l’any 1920 a la vila de les Useres de Castelló de la Plana. Una vila petita, però enclavada en un racó simbòlic, tranquil i imprescindible per passejar al País Valencià. Quan estava a Vila-real en Tàrio va poder viure i contemplar la proclamació de la Segona República i després l’esclat de la Guerra Civil.
La tardor de 1937, Tàrio amb 17 anys, va marxar com a voluntari al front de Terol per defensar a la II República., però al juny de 1938 va ser fet presoner. Començà en aquell moment un llarg i pecaminós periple pel món penitenciari del règim franquista. En Tàrio Rubio va visitar tant camps de concentració, com presons i batallons de treballadors. Va passar per Reial Acadèmia Militar de San Gregorio de Saragossa, per Miranda de Ebro (Burgos), Orduña (Àlaba) i Aranda de Duero (Burgos); per les presons d’Aranda de Duero, Valdenoceda (Burgos), la Provincial de Burgos i la de Sòria, la de Torrero (Saragossa), la Model de València i la de Castelló. Finalment va ser enquadrat al batalló disciplinari de soldats treballadors, per realitzar treballs forçats a Arcos de Jalón (Sòria), Cuelgamuros-Valle de los Caídos, Somaén (Sòria) i Armiñón (Àlaba). L'alliberen l'any 1945 i marxa a Barcelona, però sempre va ésser víctima i testimoni del seu passat roig i republicà. Sempre ha reivindicat la recuperació de la memòria històrica, ha format part de diferents associacions d’expresos políticsi ha participat en xerrades, conferències, entrevistes… Tot això d´una manera o altra queda reflectit en el llibre que presenta Cossetània.
Molts joves com ell es van veure abocats a una guerra sense precedents (ni a l'Estat ni a Europa). La diferència està en què alguns d'ells senten la necessitat de contar-ho quan la història ho permet. Tàrio Rubio ha trobat l'oportunitat i ho ha aprofitat amb Cossetània i l'ajut, a l'hora de guardar cura del relat de Gemma Caballer i Oriol Dueñas. Hi ha moltes històries darrere de cadascun dels presos de Franco. Aquesta n'és una d'important, en la qual queda clar que la fita del règim franquista amb la política de les presons i la persecució de resultats d'aquestes, era escarmentar els que havien defensat la República.
Llegir aquest llibre és un exercici que ens ensenya a apropar-nos a la nostra història i al l'episodi més dramàtic de la mateixa com és la Guerra Civil. La narració, a més, és fàcil. No es dona massa voltes a les coses i és ràpid en l'expressió, clar i concís.
Els llibres que conten històries verídiques i pròpies tenen una força especial. Són llibres molt contundents que capten l'atenció del lector.
Quan es llegeix aquest llibre sempre podem pensar en algú que s'ha vist amb, si fa o no fa, sotmès a les mateixes situacions. Els camps de concentració, les presons, els batallons de treballadors….tenen efectes a curt i llarg termini molt similars en tots els que les pateixen.
Tàrio pot estar orgullós, en definitiva, de moltes coses…. però sobretot d'oferir un testimoni que fa memòria i que construeix un exemple cap a la convivència."

Article de Susanna Anglès extret del bloc de Serret Llibres, publicat durant el mes d'octubre.