"La cuinera catalana": regles útils, fàcils, segures i econòmiques per cuinar bé

La cuinera catalana és un referent patrimonial, lèxic i històric del segle XIX. L’obra, anònima, es va editar per primer cop en diversos fascicles als inicis del moviment de la Renaixença i conté més de cinc-centes receptes, a més de les anomenades “regles útils, fàcils, segures i econòmiques per cuinar bé”, un conjunt de pautes per a la higiene a la cuina. L’autor, autora o autors de La cuinera catalana expliquen al pròleg que és “redactat en nostre idioma catalá, á fi de ferlo de us general, y acomodat a la necessitat de tothom”. És ben clara la seva voluntat de servir al major nombre possible de lectors i usuaris de la cuina, molts dels quals, fossin o no personal de servei, no devien conèixer el castellà, i això els que sabien llegir, perquè als inicis del segle XIX la majoria de la gent (fins i tot els més allunyats de la pobresa) no sabia ni llegir ni escriure, per manca d’instrucció.
Carme Queralt, antropòloga i gastrònoma que ha escrit la introducció en aquesta edició del llibre, destaca la importància de la vigència d’obres històriques per a la recuperació del patrimoni, que també es troba en la cuina: “La cuinera catalana és un clàssic que fins ara no estava a l’abast, i reeditar obres històriques és recuperar patrimoni de la cultura catalana. Hem de ser conscients que fem una cuina amb arrels antigues ” Queralt també parla de la voluntat didàctica dels autors d’aquest receptari, que a l’època ja va tenir una bona difusió: “hi havia la voluntat que arribés a tothom, per això s’entén tan bé. Volia parlar d’una cuina popular, i ser didàctic per al major nombre de gent possible." A part de les receptes, a La cuinera catalana també s’hi pot detectar la preocupació de l’època per evitar malalties, i s’hi proposen consells per a la higiene i el bon estat dels aliments a la cuina, qüestions que, segons Carme Queralt, començaven a interessar a les persones de finals del s XIX: "Avui donem per fet que hi ha d’haver certa netedat a la cuina, però al segle XIX, no. Les que aparèixen al llibre són les mesures higièniques més avançades d’aquell temps. La gent es començava a preocupar pels virus i les bacteries, i hi havia una voluntat de progressar en sanitat."
Els fascicles de La cuinera catalana van tenir un enorme èxit; tant que, des de l’edició del 1851, no han parat de reeditar-se en forma de llibre; un llibre que aplega més de cinc-centes receptes. Actualment, La cuinera catalana és un dels llibres imprescindibles si volem conèixer i, és clar, degustar allò que hom ha denominat la cuina catalana, una cuina històrica i identitària, que ha tingut una gran influència a Occident i que, encara avui, gaudeix arreu d’un gran prestigi. El llibre difon una cuina antiga, en molts aspectes encara medieval, però també moderna.

Article al portal eleminds sobre el llibre La cuinera catalana, que ha editat Cossetània