La jove i dinàmica editorial Cossetània ha publicat el Diccionari del vi i del beure, una eina interessant i útil per a tothom que es vulgui instruir sobre el món de vi i, en aquest cas, amplia el vocabulari i les explicacions a licors i cerveses, te, etc. No és el primer cop que aquesta editorial publica llibres del món del vi, ara mateix em ve a la memòria: Els vins del Priorat, de la Montse Nadal, El vi neix a la vinya, de Màrius Fuentes, o dins el licors: El llibre de la ratafia, de Jaume Fàbrega, tots dins de la col·lecció “El cullerot” d’aquesta editorial.
La publicació d’aquest diccionari és una bona notícia, per la poca bibliografia en català que hi ha del vi i els seus derivats, tot i que últimament sembla que la cosa es va bellugant i de mica en mica es van omplint els buits i les mancances. Així, fins fa poc ni tan sols hi havia guia de vins de Catalunya, i el passat mes de setembre va sortir la primera, i tenim notícies que ja s’està preparant la segona. També gaudim d’una revista excel·lent com “Cupatges” i darrerament el diari “Avui” ha tret un suplement digital, “Vadevi”.
Pel que fa al diccionari, no és un llibre que es va llegint de la primera pàgina a l’última, sinó que hi vas a buscar aquella terminologia que, pel fet de no ser de l’ofici, és més difícil de tenir en el teu vocabulari quotidià, o per saber que una barrica, no és un castellanisme, sinó una bóta de dos-cents i escaig litres, o que el carretell és una bóta de trenta litres.
També és important per mantenir la correcció i la pressió amb els noms de les varietats, i en aquest cas aquest diccionari no cau en l’error de confondre la carinyena amb el samsó, com s’ha posat de moda i es pot veure en algunes contraetiquetes d’ampolles de vi, quan el samsó correspon a la varietat francesa cinsault.
Si és cert que un diccionari té una altra lectura que un llibre normal, també és cert que, en aquest cas, quan busques alguna paraula, de seguida la vista se’n va cap a les altres paraules, que una mica més amunt o més avall et criden l’atenció. Aquest diccionari, com el publicat fa uns quants anys per en Xavier Rull a l’Enciclopèdia Catalana, és un bon instrument per endinsar-se al món del vi de casa nostra. Esperem que de mica en mica es vagin omplint els buits que encara s’han d’omplir, els vins hi són, només hi falta la literatura.
Article al blog de Jordi Castells i Guasch sobre el Diccionari del vi i del beure, de Joan Maria Romaní.
La publicació d’aquest diccionari és una bona notícia, per la poca bibliografia en català que hi ha del vi i els seus derivats, tot i que últimament sembla que la cosa es va bellugant i de mica en mica es van omplint els buits i les mancances. Així, fins fa poc ni tan sols hi havia guia de vins de Catalunya, i el passat mes de setembre va sortir la primera, i tenim notícies que ja s’està preparant la segona. També gaudim d’una revista excel·lent com “Cupatges” i darrerament el diari “Avui” ha tret un suplement digital, “Vadevi”.
Pel que fa al diccionari, no és un llibre que es va llegint de la primera pàgina a l’última, sinó que hi vas a buscar aquella terminologia que, pel fet de no ser de l’ofici, és més difícil de tenir en el teu vocabulari quotidià, o per saber que una barrica, no és un castellanisme, sinó una bóta de dos-cents i escaig litres, o que el carretell és una bóta de trenta litres.
També és important per mantenir la correcció i la pressió amb els noms de les varietats, i en aquest cas aquest diccionari no cau en l’error de confondre la carinyena amb el samsó, com s’ha posat de moda i es pot veure en algunes contraetiquetes d’ampolles de vi, quan el samsó correspon a la varietat francesa cinsault.
Si és cert que un diccionari té una altra lectura que un llibre normal, també és cert que, en aquest cas, quan busques alguna paraula, de seguida la vista se’n va cap a les altres paraules, que una mica més amunt o més avall et criden l’atenció. Aquest diccionari, com el publicat fa uns quants anys per en Xavier Rull a l’Enciclopèdia Catalana, és un bon instrument per endinsar-se al món del vi de casa nostra. Esperem que de mica en mica es vagin omplint els buits que encara s’han d’omplir, els vins hi són, només hi falta la literatura.
Article al blog de Jordi Castells i Guasch sobre el Diccionari del vi i del beure, de Joan Maria Romaní.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada