L’obra es va editar per primer cop en forma de fascicles anònims als inicis del moviment de la Renaixença.Cossetània ha publicat el llibre La cuinera catalana, un referent patrimonial, lèxic i històric del segle XIX. L’obra, anònima, es va editar per primer cop en diversos fascicles als inicis del moviment de la Renaixença.
La cuinera catalana conté més de cinc-centes receptes, a més de les anomenades “regles útils, fàcils, segures i econòmiques per cuinar bé”, un conjunt de pautes per a la higiene a la cuina. L’autor, autora o autors de La cuinera catalana expliquen al pròleg que és “redactat en nostre idioma catalá, á fi de ferlo de us general, y acomodat a la necessitat de tothom”. És ben clara la seva voluntat de servir al major nombre possible de lectors i usuaris de la cuina, molts dels quals, fossin o no personal de servei, no devien conèixer el castellà, i això els que sabien llegir, perquè als inicis del segle XIX la majoria de la gent (fins i tot els més allunyats de la pobresa) no sabia ni llegir ni escriure, per manca d’instrucció.
Carme Queralt, antropòloga i gastrònoma que ha escrit la introducció en aquesta edició del llibre, destaca la importància de la vigència d’obres històriques per a la recuperació del patrimoni, que també es troba en la cuina: “La cuinera catalana és un clàssic que fins ara no estava a l’abast, i reeditar obres històriques és recuperar patrimoni de la cultura catalana. Hem de ser conscients que fem una cuina amb arrels antigues ”
Queralt també parla de la voluntat didàctica dels autors d’aquest receptari, que a l’època ja va tenir una bona difusió: “hi havia la voluntat que arribés a tothom, per això s’entén tan bé. Volia parlar d’una cuina popular, i ser didàctic per al major nombre de gent possible.
A part de les receptes, a La cuinera catalana també s’hi pot detectar la preocupació de l’època per evitar malalties, i s’hi proposen consells per a la higiene i el bon estat dels aliments a la cuina, qüestions que, segons Carme Queralt, començaven a interessar a les persones de finals del s XIX: "Avui donem per fet que hi ha d’haver certa netedat a la cuina, però al segle XIX, no. Les que aparèixen al llibre són les mesures higièniques més avançades d’aquell temps. La gent es començava a preocupar pels virus i les bacteries, i hi havia una voluntat de progressar en sanitat."
«Els fascicles de La cuinera catalana van tenir un enorme èxit; tant que, des de l’edició del 1851, no han parat de reeditar-se en forma de llibre; un llibre que aplega més de cinc-centes receptes. Actualment, La cuinera catalana és un dels llibres imprescindibles si volem conèixer i, és clar, degustar allò que hom ha denominat la cuina catalana, una cuina històrica i identitària, que ha tingut una gran influència a Occident i que, encara avui, gaudeix arreu d’un gran prestigi. El llibre difon una cuina antiga, en molts aspectes encara medieval, però també moderna.» “Encara que a primera vista sembli una cosa frívola fer servir la ploma per donar regles per cuinar degudament, per poc que se reflexioni sobre això no deixen de conèixer-se les grans utilitats que poden procurar-se els caps de família de semblants escrits. L’objecte que ens hem proposat amb la publicació del present quadern, que hem redactat en nostre idioma català , és fer-lo d’un ús general, i acomodat a la capacitat de tothom: procura treure’n tot el profit possible sense traspassar els límits de la cristiana sobrietat, que aquests són els nostres vots i desigs, i prometem per altra part publicar-ne altres en lo successiu, si coneixem no haver desmerescut la teva aprovació i gust amb lo present.”
Més informació:
El Punt
La cuinera catalana conté més de cinc-centes receptes, a més de les anomenades “regles útils, fàcils, segures i econòmiques per cuinar bé”, un conjunt de pautes per a la higiene a la cuina. L’autor, autora o autors de La cuinera catalana expliquen al pròleg que és “redactat en nostre idioma catalá, á fi de ferlo de us general, y acomodat a la necessitat de tothom”. És ben clara la seva voluntat de servir al major nombre possible de lectors i usuaris de la cuina, molts dels quals, fossin o no personal de servei, no devien conèixer el castellà, i això els que sabien llegir, perquè als inicis del segle XIX la majoria de la gent (fins i tot els més allunyats de la pobresa) no sabia ni llegir ni escriure, per manca d’instrucció.
Carme Queralt, antropòloga i gastrònoma que ha escrit la introducció en aquesta edició del llibre, destaca la importància de la vigència d’obres històriques per a la recuperació del patrimoni, que també es troba en la cuina: “La cuinera catalana és un clàssic que fins ara no estava a l’abast, i reeditar obres històriques és recuperar patrimoni de la cultura catalana. Hem de ser conscients que fem una cuina amb arrels antigues ”
Queralt també parla de la voluntat didàctica dels autors d’aquest receptari, que a l’època ja va tenir una bona difusió: “hi havia la voluntat que arribés a tothom, per això s’entén tan bé. Volia parlar d’una cuina popular, i ser didàctic per al major nombre de gent possible.
A part de les receptes, a La cuinera catalana també s’hi pot detectar la preocupació de l’època per evitar malalties, i s’hi proposen consells per a la higiene i el bon estat dels aliments a la cuina, qüestions que, segons Carme Queralt, començaven a interessar a les persones de finals del s XIX: "Avui donem per fet que hi ha d’haver certa netedat a la cuina, però al segle XIX, no. Les que aparèixen al llibre són les mesures higièniques més avançades d’aquell temps. La gent es començava a preocupar pels virus i les bacteries, i hi havia una voluntat de progressar en sanitat."
«Els fascicles de La cuinera catalana van tenir un enorme èxit; tant que, des de l’edició del 1851, no han parat de reeditar-se en forma de llibre; un llibre que aplega més de cinc-centes receptes. Actualment, La cuinera catalana és un dels llibres imprescindibles si volem conèixer i, és clar, degustar allò que hom ha denominat la cuina catalana, una cuina històrica i identitària, que ha tingut una gran influència a Occident i que, encara avui, gaudeix arreu d’un gran prestigi. El llibre difon una cuina antiga, en molts aspectes encara medieval, però també moderna.» “Encara que a primera vista sembli una cosa frívola fer servir la ploma per donar regles per cuinar degudament, per poc que se reflexioni sobre això no deixen de conèixer-se les grans utilitats que poden procurar-se els caps de família de semblants escrits. L’objecte que ens hem proposat amb la publicació del present quadern, que hem redactat en nostre idioma català , és fer-lo d’un ús general, i acomodat a la capacitat de tothom: procura treure’n tot el profit possible sense traspassar els límits de la cristiana sobrietat, que aquests són els nostres vots i desigs, i prometem per altra part publicar-ne altres en lo successiu, si coneixem no haver desmerescut la teva aprovació i gust amb lo present.”
Més informació:
El Punt
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada