Josep Maria Valles (El Punt)
L'espluguí Josep Maria Vallès ha recollit ara a Raffael Battestini i Galup (1886-1939). Catalanista. Víctima de la repressió franquista, publicat per Cossetània, el joc de despropòsits que va conduir a l'execució d'aquesta figura, que havia estat metge i director de l'hospital de Tarragona. Battestini va ser víctima del poder de l'exèrcit franquista i en aquest llibre l'historiador explica la trama de la seva condemna, una història de venjances i enveges amb noms i cognoms.
El dia 22 d'abril de 1939 el doctor Rafael Batesttini va ser afusellat, poc més d'un mes després d'haver estat detingut. La seva mort va ser com la de tants altres catalans que van patir la repressió franquista, tot i no haver tingut mai responsabilitats polítiques importants. Se li van aplicar tres càrrecs i quan ja feia gairebé un any que l'havien executat es va instruir un expedient que ordenava buscar a més de 60 entitats bancàries qualsevol rastre de la seva suposada fortuna en tant que se'l relacionava amb persones influents com ara el president Macià, i això va ser fet «amb una malícia exacerbada». Battestini era «un líder i una persona intel·ligent i culta» i per això se'l va condemnar, i per «una mena de competència deslleial, ja que va encarregar-se de modernitzar l'hospital». Vallès explica que era una persona «entranyable», i ho sap bé perquè va tenir l'oportunitat de conèixer-lo, ja que va exercir una temporada a l'Espluga de Francolí.
Amb la publicació d'aquest llibre, que conté poc més de 80 pàgines, Vallès s'assegura de «reivindicar» totes les persones que van ser represaliades durant el franquisme, «perquè, si no, el que fem és donar per bons tots els processos» que es van obrir «quan en realitat no havien fet res», diu. Vallès calcula que només a Tarragona n'hi va haver entre 650 i 700. I és per aquest motiu que l'historiador no dubta a l'hora de donar els noms i cognoms dels delators i els càrrecs que li van imputar els principals implicats.
Durant el judici es van cridar testimonis falsos per tal que el metge no en sortís amb vida, i els testimonis de descàrrec «van mirar de no perjudicar però tampoc es podien comprometre». Battestini va ser dels que no van voler anar a l'exili i ho va pagar amb la vida per «excessiva confiança», ja que «no va valorar que tenia enemics personals, gent al seu voltant que l'envejava». Avui no es pot saber què hauria passat si el metge hagués fugit, però Vallès subratlla que «les hipòtesis en història no serveixen».
Josep Maria Vallès (1945) és afeccionat a la història i actualment és el gerent del Casal de l'Espluga de Francolí. Ha tardat quatre anys a recollir tota la informació que ha obtingut de l'arxiu del Tribunal Militar i a fer recerca bibliogràfica, per contextualitzar l'època en què van passar els fets. Vallès és membre col·laborador del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà i de les Garrigues, on ha publicat diversos articles, i també és autor de diversos llibres, com ara L'Espluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc (1903-1923). Ara diu que ja té a punt un altre treball històric de més de 800 pàgines sobre el franquisme a l'Espluga, on es van represaliar 84 persones. De moment, però, encara no s'atreveix a publicar-lo perquè «el material dels sumaríssims és molt sensible encara: hi surten noms dels testimonis, dels denunciants, etcètera.»
El dia 22 d'abril de 1939 el doctor Rafael Batesttini va ser afusellat, poc més d'un mes després d'haver estat detingut. La seva mort va ser com la de tants altres catalans que van patir la repressió franquista, tot i no haver tingut mai responsabilitats polítiques importants. Se li van aplicar tres càrrecs i quan ja feia gairebé un any que l'havien executat es va instruir un expedient que ordenava buscar a més de 60 entitats bancàries qualsevol rastre de la seva suposada fortuna en tant que se'l relacionava amb persones influents com ara el president Macià, i això va ser fet «amb una malícia exacerbada». Battestini era «un líder i una persona intel·ligent i culta» i per això se'l va condemnar, i per «una mena de competència deslleial, ja que va encarregar-se de modernitzar l'hospital». Vallès explica que era una persona «entranyable», i ho sap bé perquè va tenir l'oportunitat de conèixer-lo, ja que va exercir una temporada a l'Espluga de Francolí.
Amb la publicació d'aquest llibre, que conté poc més de 80 pàgines, Vallès s'assegura de «reivindicar» totes les persones que van ser represaliades durant el franquisme, «perquè, si no, el que fem és donar per bons tots els processos» que es van obrir «quan en realitat no havien fet res», diu. Vallès calcula que només a Tarragona n'hi va haver entre 650 i 700. I és per aquest motiu que l'historiador no dubta a l'hora de donar els noms i cognoms dels delators i els càrrecs que li van imputar els principals implicats.
Durant el judici es van cridar testimonis falsos per tal que el metge no en sortís amb vida, i els testimonis de descàrrec «van mirar de no perjudicar però tampoc es podien comprometre». Battestini va ser dels que no van voler anar a l'exili i ho va pagar amb la vida per «excessiva confiança», ja que «no va valorar que tenia enemics personals, gent al seu voltant que l'envejava». Avui no es pot saber què hauria passat si el metge hagués fugit, però Vallès subratlla que «les hipòtesis en història no serveixen».
Josep Maria Vallès (1945) és afeccionat a la història i actualment és el gerent del Casal de l'Espluga de Francolí. Ha tardat quatre anys a recollir tota la informació que ha obtingut de l'arxiu del Tribunal Militar i a fer recerca bibliogràfica, per contextualitzar l'època en què van passar els fets. Vallès és membre col·laborador del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà i de les Garrigues, on ha publicat diversos articles, i també és autor de diversos llibres, com ara L'Espluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc (1903-1923). Ara diu que ja té a punt un altre treball històric de més de 800 pàgines sobre el franquisme a l'Espluga, on es van represaliar 84 persones. De moment, però, encara no s'atreveix a publicar-lo perquè «el material dels sumaríssims és molt sensible encara: hi surten noms dels testimonis, dels denunciants, etcètera.»
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada