És una de les poques obres que fuig de la descripció de la trajectòria d'una colla concreta o del relat cronològic de les fites castelleres. El llibre Els castellers de Tarragona. Imatges i testimonis (1926-2006) (Cossetània Edicions) ha estat impulsat pels Xiquets de Tarragona, però el seu objectiu és analitzar l'evolució del fet casteller a la ciutat de Tarragona.
L'estudi del món casteller a la ciutat s'enceta el 1926 «perquè és l'any que es creen els Xiquets de Tarragona, una colla que ha tingut continuïtat fins ara», segons va dir ahir Albert Pallarès, responsable de l'arxiu d'aquesta colla castellera que ara ha impulsat la publicació d'un llibre que recull l'evolució del fet casteller a la ciutat.
El volum, editat per Cossetània, conté 230 imatges i fotografies, moltes de les quals són inèdites, procedents de l'arxiu Xiquets de Tarragona i de diferents arxius i col·leccions d'aficionats i entitats. Els articles analitzen la incidència que el fet casteller ha tingut a la ciutat, però, sobretot, també s'ha volgut donar veu a castellers de totes les èpoques, que expliquen les seves vivències i anècdotes. Per exemple, quan Pedro Medina, un dels castellers veterans de la ciutat, va fingir, «envaït per la por», tenir mal de panxa en una diada de Sant Fèlix en la qual havia de fer d'enxaneta. En total, segons Pallarès, s'han recollit els testimonis de 29 castellers tarragonins. Hi ha castellers de les antigues colles Vella i Nova que van viure els anys de la República i els anys difícils del franquisme. També s'han recollit les experiències dels membres de les quatre colles actuals de la ciutat: els Xiquets, la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, els Xiquets del Serrallo i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau.
La recollida de dades i la redacció del llibre han estat a càrrec d'un equip format per cinc persones: tres castellers de la colla dels Xiquets de Tarragona, Lluís Balart, Àngel Conesa i Albert Pallarès; i dos professors de la Universitat Rovira i Virgili, Carme Oriol i Joan Josep Pujades. A més, per elaborar alguns capítols, s'ha demanat la col·laboració de persones que tenen un coneixement ampli dels castellers tarragonins: Josep Bargalló, Jordi Bertran, Pere Ferrando, Maria Antònia Ferrer, Xavier Güell, Jordi Jaria i Jordi Suriñach.
Per descriure l'evolució del fet casteller s'ha dividit el període descrit en tres grans èpoques: De 1926-1936. De Valls a Tarragona, on s'analitza la creació de les colles tarragonines a partir dels aficionats locals que havien col·laborat amb els castellers vallencs que visitaven any rere any la ciutat. De 1939-1970. De Tarragona per a Tarragona, que recull testimonis de castellers dels anys de la postguerra, que mantenen viva a la ciutat la tradició castellera. I De 1970-2006. Tarragona, ciutat castellera, on s'explica com els castells s'estenen a altres capes socials i barris i es converteixen en un dels símbols de la identitat tarragonina actual.
Joan J. Pujades va destacar ahir com «en els darrers 25 anys la geografia del fet casteller ha sortit del seu espai històric, el Camp de Tarragona i el Penedès, per estendre's a tota la geografia dels Països Catalans». A més, el fet casteller «s'ha convertit en un fenomen de masses», sobretot a partir dels resums de les jornades castelleres a través de la televisió. Per Pujades, tot i que la iniciativa de publicar el llibre ha sorgit d'una colla castellera, no hi ha partidismes: «Vull fer una valoració de l'esperit unitari de la colla degana de la ciutat, que s'ha fet portaveu sense partidisme de la història dels castells i els castellers a Tarragona».
El projecte de publicar el llibre s'ha beneficiat del programa Tu ajudes, de l'Obra Social de la Fundació Caixa Tarragona. Avui es presentarà oficialment a l'Auditori Caixa Tarragona (19 h). El volum es posarà a la venda per aproximadament 40 euros.
L'estudi del món casteller a la ciutat s'enceta el 1926 «perquè és l'any que es creen els Xiquets de Tarragona, una colla que ha tingut continuïtat fins ara», segons va dir ahir Albert Pallarès, responsable de l'arxiu d'aquesta colla castellera que ara ha impulsat la publicació d'un llibre que recull l'evolució del fet casteller a la ciutat.
El volum, editat per Cossetània, conté 230 imatges i fotografies, moltes de les quals són inèdites, procedents de l'arxiu Xiquets de Tarragona i de diferents arxius i col·leccions d'aficionats i entitats. Els articles analitzen la incidència que el fet casteller ha tingut a la ciutat, però, sobretot, també s'ha volgut donar veu a castellers de totes les èpoques, que expliquen les seves vivències i anècdotes. Per exemple, quan Pedro Medina, un dels castellers veterans de la ciutat, va fingir, «envaït per la por», tenir mal de panxa en una diada de Sant Fèlix en la qual havia de fer d'enxaneta. En total, segons Pallarès, s'han recollit els testimonis de 29 castellers tarragonins. Hi ha castellers de les antigues colles Vella i Nova que van viure els anys de la República i els anys difícils del franquisme. També s'han recollit les experiències dels membres de les quatre colles actuals de la ciutat: els Xiquets, la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, els Xiquets del Serrallo i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau.
La recollida de dades i la redacció del llibre han estat a càrrec d'un equip format per cinc persones: tres castellers de la colla dels Xiquets de Tarragona, Lluís Balart, Àngel Conesa i Albert Pallarès; i dos professors de la Universitat Rovira i Virgili, Carme Oriol i Joan Josep Pujades. A més, per elaborar alguns capítols, s'ha demanat la col·laboració de persones que tenen un coneixement ampli dels castellers tarragonins: Josep Bargalló, Jordi Bertran, Pere Ferrando, Maria Antònia Ferrer, Xavier Güell, Jordi Jaria i Jordi Suriñach.
Per descriure l'evolució del fet casteller s'ha dividit el període descrit en tres grans èpoques: De 1926-1936. De Valls a Tarragona, on s'analitza la creació de les colles tarragonines a partir dels aficionats locals que havien col·laborat amb els castellers vallencs que visitaven any rere any la ciutat. De 1939-1970. De Tarragona per a Tarragona, que recull testimonis de castellers dels anys de la postguerra, que mantenen viva a la ciutat la tradició castellera. I De 1970-2006. Tarragona, ciutat castellera, on s'explica com els castells s'estenen a altres capes socials i barris i es converteixen en un dels símbols de la identitat tarragonina actual.
Joan J. Pujades va destacar ahir com «en els darrers 25 anys la geografia del fet casteller ha sortit del seu espai històric, el Camp de Tarragona i el Penedès, per estendre's a tota la geografia dels Països Catalans». A més, el fet casteller «s'ha convertit en un fenomen de masses», sobretot a partir dels resums de les jornades castelleres a través de la televisió. Per Pujades, tot i que la iniciativa de publicar el llibre ha sorgit d'una colla castellera, no hi ha partidismes: «Vull fer una valoració de l'esperit unitari de la colla degana de la ciutat, que s'ha fet portaveu sense partidisme de la història dels castells i els castellers a Tarragona».
El projecte de publicar el llibre s'ha beneficiat del programa Tu ajudes, de l'Obra Social de la Fundació Caixa Tarragona. Avui es presentarà oficialment a l'Auditori Caixa Tarragona (19 h). El volum es posarà a la venda per aproximadament 40 euros.
Notícia de Carina Filella, publicada al diari El Punt del Camp de Tarragona, sobre el llibre Els castellers de Tarragona. Imatges i testimonis (1926-2006). Fotografia: Judit Fernàndez.
Més informació a:
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada