Francesc Roma (El 9 Nou)Francesc Roma (Sant Martí de Centelles, 1963) era conscient que el seu nou llibre, 'Història social de l’excursionisme català. El Franquisme' (Ed. Cossetània, 2008), podia ferir alguna sensibilitat, sobretot dels amants de les gestes èpiques del catalanisme. Aquesta sensació era present en l’ambient, a l’auditori de la Residència d’Investigadors de Barcelona, on el professor de la Fundació Universitària del Bages va presentar l’obra dimarts. La principal conclusió: “L’excursionisme no va ser un moviment que s’oposés frontalment al règim”.
Roma presentava el segon volum del que dotze anys enrere va escriure a la 'Història social de l’excursionisme català. Els orígens' (Oikos-Tau, 1996). Un volum on el rigor es complementa amb una bona dosi de narrativa de divulgació, factor que també va destacar qui li va fer de padrí, el professor de la Universitat Ramon Llull Francesc Xavier Medina.
L’investigador osonenc va destacar com a característica essencial de l’excursionisme durant aquest període que no es va polititzar, sinó que “va fer la viu-viu tot aprofitant les escletxes del règim per sobreviure, però sense jugar-se-la”. Serà, però, durant el franquisme quan es consolidarà l’esportització del moviment excursionista. Una esportització que ja era beneficiosa pel règim perquè l’esport, en general, va servir per formar la gent jove en els ideals falangistes.
“L’ideal del règim lligava bé amb el que volia l’excursionisme, però des de punts de vista oposats”, comentava Roma, tot posant l’exemple que “la finalitat excursionista de millora de l’home, construcció de país, ja li convenia al franquisme perquè permetia crear ambigüitats”, en termes com “raça o nació”, per exemple. En alguns butlletins de centres excursionistes sempre hi podria haver el dubte de veure a quina nació es referien els seus autors: l’espanyola o la catalana?
No obstant, si bé l’autor va destacar aquesta “no politització” de l’excursionisme, també va deixar clar que, en alguns moments, el fenomen excursionista va tenir un pes polític important. No tant en la lluita clandestina dels partits, sinó en l’esfera cultural: cursos de català, homenatges a Jacint Verdaguer (que el règim prohibirà)... tota una sèrie d’accions que, “al costat d’altres més ingènues (xiulades als campaments del Frente de Juventudes, per exemple), adquiriran un significat polític clar”. En definitiva, una obra que és un intent “de revisar un període que tenim poc conegut i on el context polític espanyol no ajuda a tenir una visió objectiva”.
[ Web de Francesc Roma ]L’investigador osonenc va destacar com a característica essencial de l’excursionisme durant aquest període que no es va polititzar, sinó que “va fer la viu-viu tot aprofitant les escletxes del règim per sobreviure, però sense jugar-se-la”. Serà, però, durant el franquisme quan es consolidarà l’esportització del moviment excursionista. Una esportització que ja era beneficiosa pel règim perquè l’esport, en general, va servir per formar la gent jove en els ideals falangistes.
“L’ideal del règim lligava bé amb el que volia l’excursionisme, però des de punts de vista oposats”, comentava Roma, tot posant l’exemple que “la finalitat excursionista de millora de l’home, construcció de país, ja li convenia al franquisme perquè permetia crear ambigüitats”, en termes com “raça o nació”, per exemple. En alguns butlletins de centres excursionistes sempre hi podria haver el dubte de veure a quina nació es referien els seus autors: l’espanyola o la catalana?
No obstant, si bé l’autor va destacar aquesta “no politització” de l’excursionisme, també va deixar clar que, en alguns moments, el fenomen excursionista va tenir un pes polític important. No tant en la lluita clandestina dels partits, sinó en l’esfera cultural: cursos de català, homenatges a Jacint Verdaguer (que el règim prohibirà)... tota una sèrie d’accions que, “al costat d’altres més ingènues (xiulades als campaments del Frente de Juventudes, per exemple), adquiriran un significat polític clar”. En definitiva, una obra que és un intent “de revisar un període que tenim poc conegut i on el context polític espanyol no ajuda a tenir una visió objectiva”.
Notícia al setmanari El 9 Nou sobre el llibre Història social de l'excursionisme català. El franquisme, de Francesc Roma.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada