Mossèn Cardó indica als Borbons, a l'exili, com resoldre la qüestió catalana

Mossèn Cardó (Valls, 1884 -Barcelona, 1958), que viu a Friburg, ha viatjat, i viatjarà, periòdicament, de Friburg a Lausanaper tal d'il·lustrar la família de Don Joan sobre qüestions de llengua, cultura, literatura i història de Catalunya, i fins i tot els donara nocions bàsiques de català. La matèria explicada en aquestes conferències privades acaba convertida en el primer capítol del llibre d'Edicions Rialp, del 1955, Tres estudios sobre literatura catalana, volum completat amb dos capitols més, sobre poesia, escrits per Josep Rorneu i Figuera.

Hi havia tanta confiança mútua entre Joan de Borbó i mossèn Cardó que l'erudit capellà fins i tot va gosar advertir Don Joan, davant una colla d'amics, que impedís al tutor del seu fill que el fes un nou Felip II.
En aquell dinar no es tractava pas d'ensenyar la llengua i la cultura catalanes als il·lustres comensals. El tema bàsic va ser el problema de la qüestió catalana. Finalment, el contingut d'aquell dinar, recollit per escrit per mossèn Cardó, que era home de ploma fàcil, s'ha fet públic.
El doctor Cardó, de nou a Fribug, va transcriure fil per randa el curs de la conversa en un document mecanografiat que ocupa dinou folis. I ara, el biògraf del l'erudit eclesiàstic, Lluís Maria Moncunill, l'ha transcrit com a annex documental del llibre que acaba de publicar a Cossetània Edicions, A l'entorn de Carles Cardó. Diàleg d'exili amb Joan de Borbó, comte de Barcelona.
A més del report del dinar, l'annex documental recull les cartes de Cardó amb el comte.

Fragment de l'article de Lluís Bonada al setmanari El Temps sobre Mossèn Carles Cardó.