La fascinació per la violència

Pere Saborit, al diari El País de dijous 16 d'octubre, publicà un article sobre el llibre Crims a la Catalunya del segle XIX, de Manuel Bofarull. Saborit també parla del ressò que han tingut algunes conductes criminals a través de documents i obres literàries.

Des de sempre, davant d'una conducta criminal se sol recorrer a dues estratègies explicatives per tal d'apaivagar la inquietud o "alarma social" que generen. L'una consisteix a considerar que l'autor del crim sabia perfectament el que es feia i, per tant, es tractaria de castigar-lo. I l'altra estratègia pressuposa que hi ha algun factor que eximeix de responsabihtat el criminal, com el seu estat mental o la influència perniciosa d'algú.
agradi o no,
Aquest llibre de Manuel Bofarull (Badalona, 1923) mostra amb encert la forta atracció que sempre ha exercit la maldat i la crueltat humanes, tant a l'hora de cometre actes criminals com a l'hora de castigar-ne els responsables en públic. En aquest sentit és inevitable relacionar-lo amb el també magnífic text L'espectacle de la pena de mort (La Campana, 2007), de Joan de Déu Domènech. Bofarull recull onze histories de criminalitat que van transcórrer per diversos indrets de les terres catalanes, entre el 1838 i el 1892, tot posant èmfasi en el fort ressò que van tenir en els romanços que circulaven o en la premsa de l'època.