Legislar l'assassinat

Sovint parlem de la cultura catalana des d'una visió catastrofista, apocalíptica. No ens adonem del seu potencial, dels creadors de diferents disciplines que desenvolupen una feina, potser massa sorda, però eficaç. M'agraden especialment els segells perifèrics -també els perifèrics dins de Barcelona- en el treball continuat d'obrir espais, de donar oportunitats als sense veu. Editorials com Pagès, Arola, Angle, Bromera, 3i4, Bròsquil, Cossetània i les mallorquines, entre altres, han creat un teixit i, sobretot, un catàleg que, amb el suport dels grans mitjans de comunicació, podria gestar un imaginari per canviar l'estat actual de les coses. Un d'aquests segells independents, Cossetània, acaba de publicar Justícia, no venjança. Els executats pel franquisme a Barcelona (1939-1952). Es tracta d'un esfereïdor treball de documentació de Joan Corbalán Gil, on es registren 1.717 casos d'assassinats legals, que els salvadors de la pàtria van efectuar d'una manera sistemàtica. Era l'extermini d'una generació de rebels que van intentar una revolució en un país dominat per les injustícies. En aquest temps d'impostura i de revisionistes, el llibre de Corbalán hauria de ser de lectura obligatòria. Estructurat en fitxes, conté testimonis d'alguns familiars i dades com les familiars, l'edat, l'ofici, la procedència, si sabia llegir o escriure... També la seva vinculació a organitzacions polítiques o sindicals. Entre els quals n'hi ha amb filiació, dels 1.700 hi ha més de 1.100 afiliats a la CNT, que contrasten amb els 53 pertanyents al PSUC. 175 no tenen filiació i la resta d'executats són d'altres partits, com ERC, que en té un centenar. Xifres per a la memòria del que no hauria d'haver passat.

Article de David Castillo al diari Avui de dimarts 26 d'agost sobre el llibre Justícia, no venjança, de Joan Corbalán