El nervi de la poesia

Jordi Llavina en un article a la revista Presència del 22 al 28 d'agost fa referència al poemari Margarides de fons, de Mireia Vidal-Conte. Llavina parla dels antecedents bibliogràfics de l'obra i descriu el seu contingut.

Del primer llibre que vaig llegir de Mireia Vidal-Conte, Pragari, em va sorprendre l'economia de mitjans de la seva poesia i, al mateix temps, la riquesa conceptual que mostrava, la precisió de les seves imatges.
Margarides de fons està dedicat a Teresa Pascual. Més ben dit, està dedicat al llibre Arena, de la poeta valenciana, que també practica una poesia ajustada, formalment austera, conceptualment densa.
Vidal-Conte reflexiona sobre trajectes i viatges. Un viatge en tren serveix per reflexionar sobre la individualitat del passatger, que és tant com dir sobre la individualitat de cadascun de nosaltres, sobre la soledat estricta ("i el vespre ve tot d'una", que diria Quasimodo): "quedem/ja en les incrustacions/dels nínxols de la distància". Reflexiona sobre la maternitat i el seu pas pel nostre temps: "La maternitat també és aigua i tu t'hi has banyat". Reflexiona sobre l'experiència amatòria ("abans que marxis/mutu unànime").