L’escriptor de Pals resident a Mataró Ventura Ametller ha mort aquest matí als 75 anys. Ametller, nascut l’any 1933 i instal·lat a la capital del Maresme des de la dècada dels seixanta, no ha pogut superar la llarga malaltia contra la qual ha batallat fins al darrer moment. Ventura Ametller, pseudònim que Salvador Espriu va posar a l’escriptor i poeta Bonaventura Clavaguera, era una de les veus més significatives, originals i alhora desconegudes de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. Ametller, veterinari de professió, amic personal de Josep Pla i un els trenta-tres catalans esculpits per Manuel Cusachs, va ser l’autor d’una novel·la magna, Summa Kaòtica (recentment reeditada) i d’una obra rica i complexa , principalment poemari i assaig, molta de la qual es manté inèdita.
Nascut a Pals a l'any 1933 fill d'una família de negociants de bestiar, Bonaventura Clavaguera va estudiar a Figueres on de seguida va destacar pel seu interès per la lectura i el coneixement, i la seva afició per les ciències naturals. Aquestes dues inquietuds han estat constants en la seva trajectòria professional i personal, i ambdues les ha conreat amb èxit al llarg de la seva vida. Va estudiar veterinària a Saragossa i París i posteriorment va exercir a Pals fins l'any 1967 en el que per motius professionals, es va establir Mataró.
A Pals va exercir com a veterinari del poble en la segona meitat dels cinquanta i gran part dels seixanta i com a tal va tenir una alta participació en l'activitat agrícola i ramadera de la comarca. A Mataró va anar adquirint rellevància també en altres àmbits, tant en el sector de la ramaderia com en el de la sanitat.
Però va ser en la creació literària, i amb el pseudònim de Ventura Ametller, per l’àmbit pel qual ha estat més conegut. Als anys cinquanta va publicar el seu primer llibre Teoria general de l'universalisme. Va ser amic persona de Josep Pla i Salvador Espriu, a qui li deu el seu pseudònim. Ventura Ametller va publicar diversos llibres de prosa, poesia, filosofia, assaig, articles i va obtenir nombroses distincions i premis en una una carrera literària singular que destaca especialment per les dues parts de la Summa Kaótica, on l'autor descriu amb un realisme màgic, impregnat de referents surrealistes, la vida del poble de Pals vista per un nen, en els obscurs anys d'una postguerra recreada en un entorn medieval.
Summa Kaòtica, publicada per primer cop l’any 1986, s’ha reeditat aquest 2008 junt amb Resta Kaòtica (que havia restat inèdita) gràcies als esforços del seu gendre, el pintor mataroní Josep Maria Codina, l’escriptor de Cabrera Albert Calls, els Ajuntaments de Pals i de Mataró i Cossetània Edicions. Saludada per la crítica quan va aparèixer com “l’obra més paradoxal de la literatura contemporània”, Summa Kaòtica narra l’etapa republicana de 1933 a 1939, fugint del tractament naturalista i fixant-se en la interpretació de la realitat des de la vessant cultural, màgica, mítica i filosòfica. Una obra molt particular, de difícil lectura però alhora addictiva, i que l’escriptor maresmenc Valerià Pujol va definir com a “mítico-esperpèntica” i “inserida dins una llarga tradició literària europea i hispànica que arrenca de l’expressionisme”. Resta kaòtica recupera la segueix la Summa, narrant els efectes de la derrota de la Guerra Civil i plasmant la repressió a què és sotmès l’home lliurepensador. La lluita contra el totalitarisme va ser un dels eixos de la seva obra.
En la presentació de l’edició d’aquestes dues obres, que va tenir lloc a Mataró el mes de gener passat, Ametller va prendre la paraula per afirmar que la seva esciptura “és pensament i no un impuls d’inspiració”, tot i assegurar: “Mai he escrit res que no m’hagi sortit de dins”. En un parlament curt i amb la veu cansada, l’escriptor i poeta es va inserir “en l’essència primària del vanguardisme”, defugint d’aquell “que ens venia la premsa”.
L'estima de Pals
Tot i passar bona part de la seva vida a Mataró, se sentia íntimament lligat al poble de Pals, la terra de la seva infància i joventut. Precisament, el seu municipi natal voler retre-li homenatge el novembre de 2006. dedicant-li una plaça molt aprop de la casa que encara conserva a la vila empurdanesa. “Estic emocionat perquè Pals m’ha demostrat que m’estima” va dir llavors.
Llegeix l'article que l'escriptor Miquel de Palol va dedicar a Ventura Ametller al diari Avui.
Notícia al diari digital capgros.com, del Mataró i el Maresme.
Més informació:
Article al blog El Quadern d'Albert Calls.
Nascut a Pals a l'any 1933 fill d'una família de negociants de bestiar, Bonaventura Clavaguera va estudiar a Figueres on de seguida va destacar pel seu interès per la lectura i el coneixement, i la seva afició per les ciències naturals. Aquestes dues inquietuds han estat constants en la seva trajectòria professional i personal, i ambdues les ha conreat amb èxit al llarg de la seva vida. Va estudiar veterinària a Saragossa i París i posteriorment va exercir a Pals fins l'any 1967 en el que per motius professionals, es va establir Mataró.
A Pals va exercir com a veterinari del poble en la segona meitat dels cinquanta i gran part dels seixanta i com a tal va tenir una alta participació en l'activitat agrícola i ramadera de la comarca. A Mataró va anar adquirint rellevància també en altres àmbits, tant en el sector de la ramaderia com en el de la sanitat.
Però va ser en la creació literària, i amb el pseudònim de Ventura Ametller, per l’àmbit pel qual ha estat més conegut. Als anys cinquanta va publicar el seu primer llibre Teoria general de l'universalisme. Va ser amic persona de Josep Pla i Salvador Espriu, a qui li deu el seu pseudònim. Ventura Ametller va publicar diversos llibres de prosa, poesia, filosofia, assaig, articles i va obtenir nombroses distincions i premis en una una carrera literària singular que destaca especialment per les dues parts de la Summa Kaótica, on l'autor descriu amb un realisme màgic, impregnat de referents surrealistes, la vida del poble de Pals vista per un nen, en els obscurs anys d'una postguerra recreada en un entorn medieval.
Summa Kaòtica, publicada per primer cop l’any 1986, s’ha reeditat aquest 2008 junt amb Resta Kaòtica (que havia restat inèdita) gràcies als esforços del seu gendre, el pintor mataroní Josep Maria Codina, l’escriptor de Cabrera Albert Calls, els Ajuntaments de Pals i de Mataró i Cossetània Edicions. Saludada per la crítica quan va aparèixer com “l’obra més paradoxal de la literatura contemporània”, Summa Kaòtica narra l’etapa republicana de 1933 a 1939, fugint del tractament naturalista i fixant-se en la interpretació de la realitat des de la vessant cultural, màgica, mítica i filosòfica. Una obra molt particular, de difícil lectura però alhora addictiva, i que l’escriptor maresmenc Valerià Pujol va definir com a “mítico-esperpèntica” i “inserida dins una llarga tradició literària europea i hispànica que arrenca de l’expressionisme”. Resta kaòtica recupera la segueix la Summa, narrant els efectes de la derrota de la Guerra Civil i plasmant la repressió a què és sotmès l’home lliurepensador. La lluita contra el totalitarisme va ser un dels eixos de la seva obra.
En la presentació de l’edició d’aquestes dues obres, que va tenir lloc a Mataró el mes de gener passat, Ametller va prendre la paraula per afirmar que la seva esciptura “és pensament i no un impuls d’inspiració”, tot i assegurar: “Mai he escrit res que no m’hagi sortit de dins”. En un parlament curt i amb la veu cansada, l’escriptor i poeta es va inserir “en l’essència primària del vanguardisme”, defugint d’aquell “que ens venia la premsa”.
L'estima de Pals
Tot i passar bona part de la seva vida a Mataró, se sentia íntimament lligat al poble de Pals, la terra de la seva infància i joventut. Precisament, el seu municipi natal voler retre-li homenatge el novembre de 2006. dedicant-li una plaça molt aprop de la casa que encara conserva a la vila empurdanesa. “Estic emocionat perquè Pals m’ha demostrat que m’estima” va dir llavors.
Llegeix l'article que l'escriptor Miquel de Palol va dedicar a Ventura Ametller al diari Avui.
Notícia al diari digital capgros.com, del Mataró i el Maresme.
Més informació:
Article al blog El Quadern d'Albert Calls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada