Josip Broz, més conegut com a mariscal Tito, en les seves memòries va escriure que durant la Guerra Civil Espanyola no havia sigut combatent, sinó que havia restat a París coordinant l'enviament de voluntaris. No sé sap per quina raó tenia interès a desmentir el que ha acabat esdevenint una llegenda amb molts defensors: Tito va ser a Catalunya i va combatre en primera línia de foc.
Al Priorat hi trobem més d'una persona que corrobora personalment aquesta versió. Fins i tot hi ha qui diu haver dinat amb ell moltes vegades, com Ramon Giné Margalef, del Masroig.
Aquest és un dels fets puntuals que recull el llibre Els brigadistes entre nosaltres (Cossetània Edicions), de la historiadora anglesa Angela Jackson. En el llibre apareix fins i tot una fotografia en què s'indica que un dels brigadistes respon a la identitat del patriarca del comunisme iugoslau.
En qualsevol cas, la historiadora ha sabut treure suc de la memòria oral dels habitants del Priorat, en aquest aspecte i en molts altres, per confegir un llibre que tracta de l'impacte que les tropes d'arreu del món van causar en una comarca eminentment agrària i allunyada de qualsevol flux internacional de persones fins al moment de la Batalla de l'Ebre, de l'inici de la qual ara es commemora el 70è aniversari.
És gairebé una llei històrica que la presència d'un exèrcit -ja sigui aliat o enemic- en un territori poblat genera grans tensions i conflictes amb la població civil. Però aquest llibre ens presenta una de les grans excepcions perquè ens acosta a la positiva imatge que la gent del Priorat conserva d'aquells voluntaris. Comptant el fet que venien a defensar la causa de la llibertat i la democràcia, també contribueix a aquest bon record la intenció dels brigadistes d'establir una camaraderia i oferir la millor imatge d'aquell món que havia de canviar d'arrel, ja fos ajudant en les tasques del camp -molts dels homes de la comarca eren al front- o organitzant festes en què participaven els naturals de la comarca.
De records, i de ben curiosos, el llibre en recull molts, com ara les relacions dels nens amb els soldats. Des del noiet de 8 anys que explica la primera vegada que veia soldats de pell negra fins a aquell que va perdent l'amistat amb un voluntari polonès perquè s'avergonyeix de les simpaties antirepublicanes de la seva família.
Competència amorosa
També els que llavors eren adolescents recorden, potser més agredolçament, l'aterrada dels brigadistes: la colla de joves de Pradell es va sentir desbancada de cara al sexe femení per l'arribada d'uns xicots una mica més grans, ben plantats i amb tot l'exotisme que envoltava els soldats estrangers. No sense motiu: de la presència de brigadistes a la comarca en van resultar vuit matrimonis.
A part de l'estudi de les memòries dels protagonistes i del buidatge de valuosos arxius gràfics -el llibre compta amb més de cent fotografies, moltes d'inèdites-, Angela Jackson ha pogut elaborar aquest volum gràcies a la bona connexió amb la gent del Priorat que va viure aquell episodi i que encara és viva. S'ha de tenir en compte que Jackson és la presidenta de l'associació local No Jubilem la Memòria (www.nojubilemlamemoria.tk).
El resultat és una petita història de la gran gesta que va ser l'arribada de voluntaris d'arreu del món disposats a morir per una causa justa.
Article d'Albert Botran al diari Avui de diumenge 27 de juliol.
Aquest és un dels fets puntuals que recull el llibre Els brigadistes entre nosaltres (Cossetània Edicions), de la historiadora anglesa Angela Jackson. En el llibre apareix fins i tot una fotografia en què s'indica que un dels brigadistes respon a la identitat del patriarca del comunisme iugoslau.
En qualsevol cas, la historiadora ha sabut treure suc de la memòria oral dels habitants del Priorat, en aquest aspecte i en molts altres, per confegir un llibre que tracta de l'impacte que les tropes d'arreu del món van causar en una comarca eminentment agrària i allunyada de qualsevol flux internacional de persones fins al moment de la Batalla de l'Ebre, de l'inici de la qual ara es commemora el 70è aniversari.
És gairebé una llei històrica que la presència d'un exèrcit -ja sigui aliat o enemic- en un territori poblat genera grans tensions i conflictes amb la població civil. Però aquest llibre ens presenta una de les grans excepcions perquè ens acosta a la positiva imatge que la gent del Priorat conserva d'aquells voluntaris. Comptant el fet que venien a defensar la causa de la llibertat i la democràcia, també contribueix a aquest bon record la intenció dels brigadistes d'establir una camaraderia i oferir la millor imatge d'aquell món que havia de canviar d'arrel, ja fos ajudant en les tasques del camp -molts dels homes de la comarca eren al front- o organitzant festes en què participaven els naturals de la comarca.
De records, i de ben curiosos, el llibre en recull molts, com ara les relacions dels nens amb els soldats. Des del noiet de 8 anys que explica la primera vegada que veia soldats de pell negra fins a aquell que va perdent l'amistat amb un voluntari polonès perquè s'avergonyeix de les simpaties antirepublicanes de la seva família.
Competència amorosa
També els que llavors eren adolescents recorden, potser més agredolçament, l'aterrada dels brigadistes: la colla de joves de Pradell es va sentir desbancada de cara al sexe femení per l'arribada d'uns xicots una mica més grans, ben plantats i amb tot l'exotisme que envoltava els soldats estrangers. No sense motiu: de la presència de brigadistes a la comarca en van resultar vuit matrimonis.
A part de l'estudi de les memòries dels protagonistes i del buidatge de valuosos arxius gràfics -el llibre compta amb més de cent fotografies, moltes d'inèdites-, Angela Jackson ha pogut elaborar aquest volum gràcies a la bona connexió amb la gent del Priorat que va viure aquell episodi i que encara és viva. S'ha de tenir en compte que Jackson és la presidenta de l'associació local No Jubilem la Memòria (www.nojubilemlamemoria.tk).
El resultat és una petita història de la gran gesta que va ser l'arribada de voluntaris d'arreu del món disposats a morir per una causa justa.
Article d'Albert Botran al diari Avui de diumenge 27 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada