Marta Viladot: "Em van dir que al Kilimanjaro no calia experiència"

La decisió d'anar al Kilimanjaro, ¿va ser a causa de la feina com a periodista?
A la feina, la majoria de dies parles de coses que acaben de sortir, sobre la marxa, i de temes molt diferents els uns dels altres. I també tens predisposició a parlar amb la gent... Potser sí.
Però vostè explica que no tenia cap experiència de muntanya.
Vist amb temps, allò va ser una mica d'embolic, perquè jo no tenia ni calçat de muntanya ni tan sols una motxilla. Havia tingut un hivern complicat i no sabia gaire bé cap on tirar. Però tenia ganes de posar-hi distàncies i fer alguna cosa diferent. A més, sabia que per l'època que hi anava ho faria sola i em venia de gust escampar la boira. Volia fer turisme d'aventura i també me n'hauria pogut anar a Austràlia.
Però va triar una aventura en una muntanya de prop de 6.000 metres, a l'Àfrica.
Jo ja havia estat a Kènia deu anys abans, que és des d'on es veu millor tot el Kilimanjaro, encara que la pujada la vaig fer des de Tanzània. Em va caure a les mans un fulletó on deia que no calia experiència a la muntanya i vaig preguntar...
Què fa diferent el Kilimanjaro d'una altra muntanya com, per exemple, l'Aconcagua ?
L'Aconcagua és una muntanya que té uns mil metres més, però hi puja un tipus de gent bastant semblant al del Kilimanjaro.
Però es relaciona molt amb el mal d'altura.
Depèn, perquè tant el pot tenir una persona amb experiència com una que no en tingui. El navarrès Iñaki Ochoa de Olza va morir el maig passat a l'Annapurna per un edema i havia fet pràcticament tots els vuitmils de la Terra. Es tracta de fer l'aclimatació com cal. El problema és que de l'Himàlaia no se'n pot baixar de pressa, perquè sovint s'ha d'escalar, mentre que al Kilimanjaro ja tenen lliteres preparades, perquè les rutes es fan caminant."
Fragment de l'entrevista d'Ismael Carbó a Marta Viladot, autora del llibre La pedra d'Omari. Una aventura al Kilimanjaro (Cossetània Edicions), publicada al diari Avui el dissabte 14 de juny.