Dalí en paraules

Ventura Ametller (Romuald Gallofré/diari digital Capgròs.com)

Aquesta tarda, el pitjor dia de la setmana per una cosa així, es presenten a Mataró dues novel•les que, si aquest hagués estat un país lògic, haurien representat el zenit de l’avantguarda literària del segle XX. Es tracta de Summa kaòtica i Resta kaòtica, de Ventura Ametller, publicades per Cossetània amb el suport de l'ajuntament de Mataró, ciutat on Ventura ha viscut més de mitja vida, i Pals, vila on va néixer.

Summa kaòtica ja havia estat publicat fa 21 anys per Laia (sic) i, perquè us en feu una idea, d’ella Lluís Racionero va dir-ne a Serra d’Or que era un ‘Dalí posat en paraules, l’exaltació delirant empordanesa en forma d’escriptura’. Més analític, Valerià Pujol, autor del pròleg, va escriure en una revista local que Summa Kaòtica és una novel•la que parteix d'una realitat immediata i l'eleva a categoria de símbol. Si parléssim de realisme hauríem de citar Cien años de soledad. En l'obra de García Màrquez el mite és Macondo, en la de Ventura Ametller és Pals’. Amb aquestes expectatives no estranyarà a ningú la presència aquesta tarda a Can Palauet, seu de l’arxiu municipal de Mataró, d’en Miquel de Palol.
És d’esperar que l’ajuntament maresmenc permeti la venda dels llibres d’en ventura Ametller, perquè la Generalitat ho te prohibit per no se quina absurda norma. Si es cedeixen espais per a fer presentacions de llibres, perquè es prohibeix que es venguin aquests mateixos llibres durant l’acte com es fa a qualsevol presentació del món tret de les de la FNAC, que els has d’anar a buscar a la llibreria que és a la quinta punyeta? El Palau Moja o el Museu de l’esport, on han passat sengles casos, tenen vocació de multinacional de l’oci i la cultura?

Article de Rafael Vallbona publicat al suplement Tendències del diari El Mundo de Catalunya el divendres 6 de juny i al blog Casa de VbN.