27/2/10

100 mites de la ciència

El món dels blocs ha permès que qualsevol de nosaltres pugui donar a conèixer allò que sap o que pensa a la resta del món. Aquesta informació s'uneix a la que generen altres usuaris, empreses o entitats i conforma un enorme arxiu de dades, allò que anomenen el núvol. Tot això es possible gràcies a internet, que s'encarrega de connectar els diferents llocs on es guarda aquesta informació i fa que sigui accessible per qualsevol de nosaltres de forma quasi instantània. Això és tan important que algunes de les companyies més importants estan relacionades amb aquest tema, com ara Google que ha centrat els seus esforços en treballar amb la xarxa de xarxes. Podríem dir que vivim en el moment de la història en que les persones tenim al nostre abast més informació que mai de tots els temes imaginables: coneixements científics, documents històrics, estudis antropològics, relats de ficció, creences populars, rumors, llegendes urbanes, etcètera, etcètera, etcètera.

Però aquesta enorme quantitat d'informació i aquesta facilitat de transmissió també origina efectes no tan desitjables. Així, per exemple, una determinada informació falsa pot arribar a molta gent arribant seduir a un determinat percentatge d'aquesta que l'assimilarà com a informació veritable. Aleshores entraria en lloc aquell mecanisme que diu "repeteix una mentida moltes vegades i tindràs una veritat". Si aquesta mentira, a més, té parts de veritat intercalades i la repeteix gent molt diversa, el seu poder de seducció augmenta considerablement.

I justament una de les virtuts d'aquest llibre dels 100 mites de la ciència és que ens recorda una cosa que, pel que sigui, sovint no fem: qüestionar tot allò que ens arriba. La lectura d'aquest llibre ens desperta aquell sentit crític que moltes vegades sembla adormit. Perquè de vegades no qüestionem? Les causes poden ser diverses: des de desconeixement del tema que ens estan parlant que fa que no tinguem prou informació per fer valoracions, passant per la saturació d'informació que patim, ja que ens arriba molta cada dia, o fins i tot perquè ens agradaria veure que a la vida hi ha coses que tenen explicacions misterioses o romàntiques, com per exemple aquella que afirma que els elefants van a morir-se a un lloc concret, tema que tracta el llibre. I si una de les virtuts del llibre és que ens activa aquesta capacitat de qüestionar, una altra és la forma en que està escrit, utilitzant un llenguatge clar, directe i senzill, pensat per arribar a tothom i poder explicar qualsevol tema per complicat que pugui ser. Aquest llenguatge és un dels ingredients característics dels darrers llibres d'en Daniel, tan aquest dels 100 mites com l'anterior dels 100 enigmes, i la seva virtut és que és capaç de convertir el mot "ciència", que així a priori et fa com un cert respecte a tots aquells aliens a aquell món, en una cosa al nostre abast i amb la que de seguida et sents còmode. I és que potser el llibre hauria de titular-se "101 mites" perquè un dels primers mites que trenca és que la ciència és una cosa complicada i estranya quan, en realitat, en el nostre dia a dia estem envoltats de ciència.

Una altra de les virtuts d'aquesta obra és que en Dan ha aconseguit que de seguida et vegis reflectit en ella, ja que serà molt difícil que no coneguis alguns dels temes de que tracta. I és que de mites en podeu trobar en àmbits molt diversos. En podeu trobar, per exemple, mites relacionats amb la vostre professió. En el meu cas, ja que sóc informàtic, un dels primers que vaig mirar va ser el que parlava dels famosos "cactus menja-radiacions" que deien que s'havien de col·locar al costat dels monitors, cosa que jo no ho vaig arribar a fer mai, no per les radiacions sinó per por a punxar-me !. També podeu trobar mites relacionats amb la vida domèstica, com aquell que diu que les bombetes de baix consum hi ha vegades que és millor no apagar-les, ja que, de fet, no fa gaire el lampista que em va refer la instal·lació elèctrica de casa m'ho va comentar. Mites també hi ha en l'àmbit familiar, com ara allò de que els espinacs tenen molt ferro que no parava de repetir-me la meva mare cada vegada que em tocava un plat d'aquest vegetals per dinar, doncs bé, en aquest cas en Dan s'ha encarregat de treure-li ferro a l'assumpte! També trobareu, com no, mites clàssics com ara que la gran muralla xinesa és l'única obra de l'home visible des de l'espai, o fins i tot des de la Lluna. Quantes vegades no hem llegit aquesta afirmació en llibres, documentals o pàgines web?. Doncs de temes similars, fins arribar als 100 que diu el títol, sou els que trobareu al llibre, agrupats per temàtiques, com ara mites dels aliments, mites sobre els animals o mites urbans, que ha estat el que més m'ha cridat l'atenció.

I ja per acabar només dir que aquest llibre m'ha ensenyat varies coses: primer, que en Dan és multitasca, ja que es capaç de treballar, d'escriure un bloc, d'escriure llibres i de portar el ritme quotidià del dia a dia tot alhora; segon, que a partir d'ara cada vegada que vegi a una persona que col·loca una cullera a una ampolla de cava pensarem "aquest no s'ha llegit el llibre d'en Dan" i la tercera, que alhora de fer pedagogia de la ciència, a en Daniel li passa com a Google: internet se li queda petit.

Article al blog El badiu dels Micacos, del blogaire Carquinyol, sobre el llibre 100 mites de la ciència, de Daniel Closa.

26/2/10

El programa Divendres, de TV3, entrevista els autors de "100 trucs per arribar a final de mes"

El programa Divendres, de TV3, de dimecres 24 de febrer, dedicà un espai al llibre 100 trucs per arribar a final de mes (en temps de crisi), de David Escamilla i Humberto Salerno. Xavi Coral, un dels presentadors del programa, entrevistà els autors de l'obra, aprofitant la rellevància que té darrerament l'economia domèstica en l'acutalitat informativa.
Podeu veure l'entrevista a partir dels 4min 30 s del vídeo.



"Colom. 500 anys enganyats" torna a aparèixer entre els més venuts segons el rànquing de l'"Avui"

El llibre Colom. 500 anys enganyats, de Charles Merrill, torna a ser un dels més venuts segons el diari Avui de dijous 25 de febrer. L'obra, de la qual n'ha aparegut recentment la tercera edició, se situa entre les deu obres de no ficció més venudes.

25/2/10

El camí reprès, de Maria Teresa Vernet

El camí reprès, de Maria Teresa Vernet, m’ha semblat una novel·la deliciosa i alhora dramàtica.
Ens transporta fàcilment a la societat d’aquella època (la República) carregada encara de molts perjudicis però animada per un jovent que comença a veure les coses d’una altra manera.
Deliciosa per que és plena de descripcions que trobo brillants, com quan parla del cel i diu: “avui era flonjo, irisat per les il·luminacions ciutadanes, demà era blau fosc amb núvols inflats que reien com galtes arrecerades al bon foc”. O de la lluna, dient: “la faç clownesca semblava riure damunt els tres joves i bufar les branques per estamordir-los amb el joc maliciós de llurs ombres xineses”.
Dramàtica per que a través de la Cecília ens mostra una noia de l’època que passa de la adolescència a l’edat adulta, feta un embolic de dubtes i contradiccions. Que tan aviat, pot fer cas de les paraules sense fonament de la Balbina per deixar córrer una relació que veritablement l’omple amb en Manuel; com pot no fer cas dels consells de l’Helena i el seu germà Jordi i continuar amb una relació que no la porta enlloc amb en Màrius. Finalment retroba el seu estimat Manuel casualment a Paris i poden així reprendre el seu camí.
Jo diria que a la Cecília i a en Manuel “sempre els quedarà Paris”.

Ressenya de Leonor Caselles, participant en la promoció del llibre El camí reprès, de Maria Teresa Vernet.

"Escoltant Guardiola" es presenta a Breda i "Una sortida digna" a Amposta

Escoltant Guardiola. El pensament futbolístic i vital de l'entrenador del Barça, en 150 frases, de Josep Riera, es presenarà divendres 26 de febrer, a 2/4 de 8 del vespre, al Centre Cultural Els forns, de Breda. La presentació anirà a càrrec de Josep Lluís Eras, periodista i director del setmanari L'Actualitat del Baix Montseny.

El llibre Una sortida digna, de Jesús M. Tibau, també es presenarà divendres 26 de febrer, a 2/4 de 8 del vespre, a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta. La presentació anirà a càrrec de l'escriptor i blogaire Emigdi Subirats.

24/2/10

"Guia per conèixer els arbres" i "Guia per conèixer els núvols"

Francesc Beato publicà al número de febrer de la revista Muntanya una ressenya sobre els llibres Guia d'arbres per a nois i noies, de Ramon Pascual, i Conèixer els núvols, de Marcel Costa i Jordi Mazón.

La ressenya de Guia d'arbres destaca el valor didàctic d'aquesta obra:
Aquesta és una guia moderna i innovadora, amb unes claus de classificació senzilles i de maneig fàcil, que serveixen per poder identificar els arbres, acompanyades, a més a més, d'informació suficient per saber interpretar les comunitats en què s'agrupen i la seva significació en el paisatge.
La de Conèixer els núvols parla sobre la importància del coneixement meteorològic per recórrer la muntanya amb seguretat:
En aquest llibre hi trobarem la manera d'identificar els diversos tipus de núvols, que ens ajudaran a comprendre la seva formació i ens explicaran com poden indicar que s'acosta un canvi de temps.

23/2/10

"Catalunya contra Espanya. El partit interminable" es presenta a la llibreria 22 de Girona

El llibre Catalunya contra Espanya. El partit interminable, de Lluís Simón, es presentarà dimecres 24 de febrer, a les 8 del vespre, a la llibreria 22, de Girona.
La presentació anirà a càrrec de Jordi Grau, subdirector del diari El Punt.

Com veien la Guerra Civil uns ulls de nen

Marc Soler publicà un article al diari La Vanguardia de divendres 12 de febrer sobre el llibre Una joventut segrestada. Visió des de l'Alt Camp: 1934-1949, de Francesc Rebull.
En el pròleg a càrrec del professor Antoni Gavaldà, de la Universitat Rovira i Virgili, es parla, en expressió afortunada, de sociologia rural.
En aquest sentit Francesc Rebull ens dóna un exemple pràctic de microhistòria a través d'aquell període que li va tocar viure de nen i de jove.

22/2/10

L’escriptor Joan Francesc Dalmau guanya el 12è Premi de Teatre La Carrova

El retrovisor, que publicarà Cossetània, parla sobre l’adaptació a la vida adulta de dos amics d’adolescència

Joan Francesc Dalmau durant el lliurament del Premi La Carrova

L’escriptor Joan Francesc Dalmau ha guanyat el 12è Premi Literari de Teatre La Carrova, que convoquen l’Institut d’Estudis del Montsià i l’Ajuntament d’Amposta, amb l’obra El retrovisor. Cossetània Edicions publicarà l’obra guanyadora del premi, dotat en 1500 euros, que parla sobre l’adaptació a la vida adulta de dos amics d’adolescència, quan tots dos es consideraven rebels.
Joan Francesc Dalmau, nascut a Miralcamp el 1968, obtingué el premi Les Talúries l’any 2000 amb el poemari Només respiren. Ha publicat, bàsicament, narrativa: Per darrere i a les fosques (2001), contes d’humor irreverent; una novel·la policíaca amb rerafons existencialista Ni viu ni mort (Premi Mn. Romà Comamala 2003), i La pell dels altres (Premi Ramon Roca Boncompte 2006), entre d’altres.
El retrovisor, guanyador d’aquesta edició del Premi, en el que es presentaren una quinzena d’obres, descriu les diferències en la trajectòria vital de dos amics, que, després de separar-se, han deixat de compartir el que era aparentment la mateixa ideologia. Amb el pas dels anys un s’ha adaptat millor que l‘altre a la vida adulta, gràcies al seu sentit pràctic. L’altre prefereix assumir els inconvenients de no renunciar del tot a la seva manera d’entendre la vida. A partir de l’enfrontament entre els dos companys, la trama també parla sobre com es pot erosionar la imatge d’algú si es magnifiquen les seves errades.
Durant l’acte de lliurament del Premi, divendres 19 de febrer a la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó, d’Amposta, també es presentà el llibre de l’obra guanyadora de l’anterior edició, Sweet nothing, de Llàtzer Garcia. Maria Josep Margalef, presidenta de l’Institut d’Estudis Comarcals del Montsià i prologuista del llibre, destacà el format modern i innovador de l’obra: “en comptes de dos actes, com tenen habitualment, Sweet nothing compta amb una “cara A” i una “cara B”, inspirant-se en un disc, ja que hi ha referències constants a la música dels Stones.

19/2/10

Publicades les obres guanyadores dels XXX Premis Literaris Baix Camp

Cossetània Edicions ha publicat en dos volums les obres guanyadores dels XXX Premis Literaris Baix Camp, corresponents a l'edició de 2008, que convoca Òmnium Cultural Baix Camp per promoure joves escriptors. El primer volum, Problemes i altres contes, aplega la narració Problemes, de l'escriptor Frank Bayer, que va guanyar el premi Antoni Bofarull de narrativa, així com l'obra finalista del mateix guardó, El laberint de Samanà, d'Alexis Fresnillo. El volum inclou un pròleg de l'escriptor Josep Frederic Pérez Pastor. El segon volum, Pedregam o pedreria. Fragments d'orígens conté el recull de poemes del mateix títol amb què Raquel Estrada va guanyar el premi Gabriel Ferrater de poesia. El llibre reuneix també les obres finalistes de Núria Busquet i Pau Vadell. El pròleg, en aquest cas, és del també escriptor Ignasi Revés.


Notícia al diari El Punt sobre la publicació dels volums corresponents als XXX Premis Literaris Baix Camp: Problemes i Pedregam o pedreria. Fragments d'orígens.

La utopia legal

Lluís Simon publicà un article a la revista Presència del 12 al 18 de febrer sobre l'obra Catalunya contra Espanya. El partit interminable. Simon repassa les tesis principals del llibre sobre la reivindicació de les Seleccions esportives catalanes:
Una de les principals tesis del llibre, que tractaré de resumir en aquest espai, és que, a diferència d'altres reinvindicacions amb els quals els catalans fa temps que fem la punyeta a Madrid, aquest afer es podria haver resolt perfectament en l'àmbit internacional. Els espanyols no ho han volgut. Aquesta és la veritat. La lluita, això sí, es pot allargar indefinidament en el temps perquè el govern i l'esport català se senten legitimats per tenir representació internacional i el govern espanyol, en canvi, no pensa cedir ni un mil·límetre i lluitarà per terra, mar i aire per evitar que això passi.

18/2/10

Lluís Simon: "La voluntat del poble català és que Catalunya tingui algun tipus de reconeixement esportiu internacional"

El llibre Catalunya contra Espanya. El partit interminable, editat per Cossetània, s'ha presentat a la llibreria Catalònia

Presentació del llibre Catalunya contra Espanya a la llibreria Catalònia

El periodista Lluís Simon ha dit en la presentació del llibre editat per Cossetània Edicions Catalunya contra Espanya. El partit interminable que "la voluntat del poble de Catalunya és que, d'alguna manera, les seleccions catalanes tinguin algun tipus de reconeixement internacional, cosa que demostren les campanyes populars que s'han fet". Simon ha afegit que tot plegat no és gens fàcil ja que "a Madrid, mani qui mani, sigui el PP o el PSOE, mantenen el mateix discurs d'impedir qualsevol tipus de reconeixement esportiu de Catalunya."
Lluís Simon explica que "la manera més senzilla, però a la vegada més complicada d'aconseguir, seria un acord entre govern català i govern espanyol, cosa que ja s'ha intentat diverses vegades, però a Madrid tenen clar que d'aquest tema no en volen ni parlar".
L'autor del llibre ha fet un símil futbolístic de la situació actual i ha dit que "en aquests moments el partit fa pinta que l'acabarà guanyant l'equip espanyol per diferents raons: la primera és que les federacions internacionals estan canviant els estatuts perquè cada federació nacional correspongui geogràficament a un estat i la segona és econòmica, ja que es necessiten molts diners per poder contrarestar totes les traves que es posen des de les federacions i el govern espanyol."
Simón assegura que és legítim que l'esport català vulgui ser reconegut internacionalment i el més legalment possible "ja que les federacions són entitats privades." En el llibre es fa referència a moltes qüestions polítiques: "en cada capítol hi ha raons polítiques dels diferents temes que es tracten. A més cal tenir en compte, per exemple, que una de les causes que va provocar que Maragall perdés pes dins del partit socialitsta va ser la seva actitud amb les federacions catalanes."
Mentre que segons l'autor a Madrid tenen tots el mateix discurs, les posicions a Catalunya sobre aquest tema tenen molts matisos i hi ha hagut actuacions de catalans que no han ajudat gens, més aviat al contrari. "Per exemple" -ha explicat- “la via del Comitè Olímpic Català està tancada ja que en una assemblea del COI de l'any 1996 es va acordar que tant sols poden ser membres del COI els estats reconeguts per l'ONU, cosa que tancava la via catalana. Això va passar en temps que el president del COI era una català, Joan Antoni Samaranch".
Per la seva part, el director de la col·lecció Fora de Joc de Cossetània Edicions, Josep Riera ha dit que el llibre també podria haver portat per títol "Espanya contra Catalunya ja que Catalunya demana coses molt raonables en un marc de plena llibertat i el que es fa des el govern espanyol i les federacions espanyoles és posar-hi traves."
Riera ha dit que el llibre és molt necessari entre d’altres motius "perquè no hi ha millor manera de denunciar complots que demostrar-los i documentar-los com es fa en aquest llibre." També ha afirmat que l'obra "està molt ben escrita i es llegeix com una novel·la d'intriga, d’acció i de suspens, però que encara no té un desenllaç."

Surt a la venda la tercera edició dels llibres "Escoltant Guardiola" i "Colom. 500 anys enganyats"

Escoltant Guardiola va aparèixer el setembre de 2009, i Colom. 500 anys enganyats, a l'octubre. Al desembre es publicà la segona edició de les dues obres, i ara ja es pot adquirir la tercera.

17/2/10

"Catalunya contra Espanya" exposa els impediments amb que han topat les Seleccions esportives catalanes

El llibre Catalunya contra Espanya. El partit interminable, de Lluís Simón, es presentarà dijous 18 de febrer, a les 7 del vespre, a la llibreria Catalònia. La presentació anirà a càrrec de Xavi Torres, periodista de TV3 i membre de la Plataforma Pro Seleccions.

En els últims anys, dos governs d’un mateix estat, el català i l’espanyol, han protagonitzat un enfrontament sense precedents per un afer que ha esdevingut transcendent en matèria política, el de les seleccions esportives nacionals. Des de Madrid hi ha ordres estrictes perquè Catalunya no pugui tenir representació internacional en l’àmbit esportiu i d’això se n’ha fet raó d’estat. S’ha jugat brut contra l’esport català i les federacions d’un país, limitat també per les seves enormes contradiccions internes.

Lluís Simón:
Lluís Simón va néixer a Salitja (Selva) el 1971. Resideix a Girona. És periodista, llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1989-1994). Va iniciar-se en el món del periodisme com a corresponsal dels diaris esportius El Mundo Deportivo i Sport. El 1992 entra a la redacció d’El Punt, on treballa successivament en les seccions de successos, economia i esports abans de formar part, al gener del 2002, de l’equip fundacional d’El 9 Esportiu de Catalunya, diari del qual actualment és director adjunt. Des del 2003 també és editor d’esports d’Enciclopèdia Catalana.

Se suspèn la presentació d'"Aperitius i tapes" a l'FNAC de l'Illa Diagonal

Lamentem informar-vos que la presentació del llibre Aperitius i tapes. Capricis dels sentits que s’havia de celebrar demà 18 de febrer a l’FNAC de L’Illa Diagonal, a les 8 del vespre, s’ha suspès per indisposició de l’autora. Disculpeu per les molèsties que us hagi pogut ocasionar l’anul·lació d’aquest acte.

Lluís Ferrer: "Daniel Closa fa la ciència propera"

Daniel Closa i Lluís Bellés a la presentació de 100 mites de la ciència

Ell llibre 100 mites de la ciència, de Daniel Closa, es presentà dimarts 16 de febrer a la llibreria Catalònia. La presentació va anar a càrrec del blogaire Lluís Ferrer i Bellés (Carquinyol), qui destacà el valor didàctic dels llibres de Daniel Closa:
El llibre ens recorda una cosa que sovint no fem que és qüestionar les coses. No qüestionem per tres motius: o perquè no en sabem del tema, o perquè tenim massa informació, o perquè hi ha temes sobre els que ens agrada tenir una explicació romàntica."
Daniel Closa fa servir en els seus llibres un llenguatge clar i directe i explica qualsevol tema científic de manera que tothom ho pot entendre. Fa la ciència propera.
Daniel Closa exposà els motius pels quals es creen aquests mites que no tenen fonament científic:
Hi ha divereses categories de mites de la ciència: uns primers que són una mentida solemne, que no tenen lloc on agafar-se; uns altres que es basen en una gran exageració treta a partir d'una base real; uns altres creats a partir d'una mala interpretació d'una dada; uns basats en una teoria conspiratòria ja que sovint hi ha qui darrera qualsevol fet hi troba uns conspiració, i uns també casolans, sobre coses que les hem cregut certes perquè aixi ja ho pensaven els nostres pares o avis, però que no tenen fonament científic.

16/2/10

Comentari sobre "Rurals i urbanes", de Narcís Oller

Rurals i urbanes, per mi, són un conjunt de peçes literàries que em permeten copsar, com en una pintura impressionista, el cromatisme de la societat i del territori a través de les situacions i de les ficcions que l’Oller crea i descriu; l’Oller, per dir-ho d’una altra manera, posa color a la Història. I com en la major part dels frescos literaris que són les seves novel·les, completa aquest cromatisme amb la descripció antropològica dels personatges, utilitzant, quan convé, les variants ligüístiques territorials o els localismes. A diferència del tractament científic i generalista que hi donen els historiadors, les seves narracions costumistes, humanitzades a partir de l’anècdota i la descripció detallada, contextualitzen i ens acosten més i millor la Història; en qualsevol cas, l’arrodoneixen. Fent un símil musical, Rurals i urbanes és com vint-i-una delicioses rapsòdies literàries.

Ressenya de Anton Maria Dilla i Pena, participant en la promoció del llibre Rurals i urbanes, Narcís Oller.

Surt a la venda «Rurals i urbanes», el llibre que retrata el «gir modernista» de l'escriptor Narcís Oller

Es tracta d'un recull de narracions que acaba de publicar Cossetània Edicions

Cossetània Edicions acaba d'afegir un altre títol a la Biblioteca Narcís Oller, que va obrir fa dos anys amb el títol Croquis del natural. Rurals i urbanes, que ara publica el segell editorial vallenc, representa l'evolució de Narcís Oller cap al modernisme. Es tracta d'un recull de narracions, aparegut el 1914, quan Oller torna a descriure la societat burgesa de l'època, utilitzant noves formes expressives, tot i que la crítica del moment va obviar-ne la importància literària.

A Rurals i urbanes, Narcís Oller (Valls, 1846-Barcelona, 1930), va recollir narracions curtes que havia donat a conèixer en publicacions periòdiques i que anteriorment no havia reunit en cap llibre. El volum va ser publicat a l'editorial La Il·lustració Catalana quan Oller més apartat estava dels cercles decisius de la cultura catalana i només s'havia reeditat en les obres completes del novel·lista.

Aquesta edició a la Biblioteca Narcís Oller constitueix l'ocasió de descobrir unes narracions molt variades que mantenen una vigència plena per al lector actual. Hi ha peces com Un divendres de la Solís, fonamental per comprendre el procés d'escriptura de la novel·la Pilar Prim. Segons Montserrat Corretger, prologuista de l'obra, malgrat el «gir Modernista», Oller va continuar mostrant la voluntat de parlar sobre el comportament i de descriure la societat burgesa de l'època: «Les obres d'Oller tenien un pes moral enorme. Ell sempre descriu i critica la societat burgesa; fa un retrat literari per trobar l'arrel del comportament, independentment de les tendències literàries. Però ara ho fa a través de fórmules modernistes, més decadentistes, i expressivament més subtils, preciosistes», explica Montserrat Corretger. Narcís Oller va publicar Rurals i urbanes quan la narrativa realista ja havia decaigut. «Va voler provar nous camins, influenciat també per altres escriptors del moment, com Víctor Català, tot i que la crítica noucentista no es va fer ressò de la seva obra», diu la prologuista. Rurals i urbanes, es va entendre com el retorn de Narcís Oller a la narrativa, quan ja tenia una edat avançada, obviant la seva importància literària: «L'obra s'ha citat només com el darrer aplec de narracions d'Oller, com un retorn nostàlgic a la narrativa, un epígon, però aquesta obra té molt de valor perquè representa l'evolució que va fer Oller, que no va continuar perquè ja era molt gran. Es trobava fora de temps i fora de lloc», sentencia Montserrat Corretger.

Article d'Anna Estallo al diari El Punt sobre el llibre Rurals i urbanes, de Narcís Oller.

15/2/10

Cossetània publica el seu catàleg de novetats per al març

Cossetània Edicions ja ha publicat el seu catàleg de novetats per al març. Entre les seves pàgines s'hi poden trobar les fitxes dels següents llibres:

Tot trinca (1969-2010), de David Escamilla.
Com fet a casa. Un llibre per menjar bé cada dia...quasi sense cuinar, d'Ada Parellada.
A De 100 en 100, 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), d'Andreu González Castro i Armando Luigi Castañeda.
A Biblioteca Narcís Oller, La papallona.
A Notes de color, Mans de fang, de Francesca Aliern; El falsari, d'Antoni Orensanz, i Àngels de Pedra (Premi Vila d'Ascó 2009), de Rosa Pagès.
A Khroma, Terres de l'Ebre. Vida i colors, de Vicent Pellicer Ollés.
A Conèixer, Conèixer els mamífers, de Jaume Sañé.
A El meu petit animalari, La muntanya i el bosc, de Francesca Chiapponi i Marina Raffo, i Els animals de companyia, de Patrick David.
A Azimut Senderisme, Barcelonès. 17 excursions a peu, de Rafa López Martín.
A Manuals de muntanya, Excursionisme en BTT, de Beti Costillas i Pérez i Joan Gelabert i Babot.
A La Gent del Llamp, L'Avar, de Carlo Goldoni. Traducció de Rosanna Rion Tetas.
A Narrativa, Monsieur Binoix i altres contes (13è Premi de narrativa curta per Internet Tinet).
A Sinalefa, Àlbum d'oblits (o la filera que ens mena vers el cingle) (Premi Comas i Maduell de poesia 2009), de Francesc Valls-Calçada.
A Prisma, Lletres de lluita, de Josep Suñé i Blanch.
El gat galeret i la terrissa, de diversos autors.

Podeu consultar el catàleg en aquest enllaç.

"100 mites de la ciència" mostra afirmacions amb aparença de veritats científiques que no són certes

El llibre 100 mites de la ciència, de Daniel Closa, es presentarà dimarts 16 de febrer, a les 7 del vespre, a la llibreria Catalònia.
La presentació anirà a càrrec del blogaire Lluís Ferrer i Bellés (Carquinyol).

No és cert que fem servir únicament el 10% del cervell, que en lluna plena neixin més criatures, que els estruços amaguin el cap sota terra o que l’aigua de la pica giri al revés a l’hemisferi sud. Totes aquestes afirmacions són mites guarnits amb aparença de veritats científiques. Com tots els mites, poden tenir gràcia i resultar estimulants per a la imaginació, però sempre és important saber distingir entre mite i realitat. En aquest recull podem descobrir el que hi ha al darrere de cent d’aquests mites.

Daniel Closa:
Daniel Closa i Autet (Barcelona, 1961) és doctor en biologia i investigador del CSIC. Actualment dirigeix un grup de recerca a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. El 1994 va guanyar el Premi de Novel·la Científica amb la novel·la Tots som parents. També és autor d’obres de ficció, com Setembre de passió i El secret de l’almogàver, i de divulgació científica, com Blocs de ciència i 100 enigmes que la ciència (encara) ho ha resolt.

12/2/10

«L'edat d'or»

El darrer lliurament de les obres completes d'Artur Bladé Desumvila –deu estar a punt de sortir el proper, els llibres setè i vuitè– continua combinant dos dels cicles en què els editors han ordenat el corpus de l'escriptor de Benissanet, en aquest cas es publiquen el llibre tercer de «Cicle de la terra natal», L'edat d'or, i el segon del «Cicle de l'exili», que reuneix Viatge a l'esperança i De l'exili a Mèxic. Pel lector de Bladé, els dos textos d'exili no ofereixen novetat, reprodueixen els de les edicions anteriors, aquell emotiu relat del primer retorn a Catalunya i els materials dispersos sobre l'exili mexicà. En canvi, L'edat d'or, evocació dels primers anys de vida, presenta unes novetats substancioses, i en elles em centraré en aquest comentari. La part coneguda per la primera edició, els records d'infantesa, constitueix una peça esplèndida de prosa memorialística, que conté en alta proporció aquella delectació en la descripció d'esdeveniments i personatges poc coneguts i que ell eleva a categoria a través d'una escriptura precisa. Aquest volum de les obres completes hi afegeix dos textos importants: els dedicats als «Antecedents» familiars, que, entre altres coses, conté la perla del memorialisme de Bladé, que li devia costar molt de verbalitzar, el drama que per ell va suposar viure la infantesa i l'adolescència separat dels seus pares emigrats a l'Argentina. No els va tornar a veure mai més, i la circumstància pesava, sense aflorar, en les pàgines dels altres textos benissetans del narrador. El tracta amb una gran delicadesa, sense carregar culpes, amb bones paraules cap al pare i la mare –fins i tot amb compassió per la part de patiment que els degueren suposar les circumstàncies– i cap als avis, que el van criar. Tot i això, no s'està d'expressar el conflicte que se'n va derivar: «La manca dels pares pressuposa sempre, en el cor de l'infant, una frustració. Car l'infant té gairebé tanta necessita d'amor com d'autoritat. El cert és que jo no vaig conèixer el fenomen conegut per emmarament ni aquell famós complex basat en una antiga tragèdia. Vull dir que el desig de dormir amb la meva mare i el d'occir el meu pare no van enterbolir ni un sol moment la meva plàcida, i un pèl trista, infantesa.»

La segona incorporació té molt més de gruix, arriba a doblar les pàgines del volum. Es tracta dels «Records d'adolescència», inèdits i que possiblement resulten d'un interès superior que els de «noiesa» que havien constituït el text de la primera edició de L'edat d'or. Les rememoracions benissetanes continuen en la sintonia de les evocacions infantils, amb la introducció de l'entrada en l'edat de les decisions i de les vacil·lacions. Les societats i els cafès, les aficions, els primers versos i els primers amors ajuden a comprendre el Bladé adult que ho recorda, al mateix temps que completa el retrat de Benissanet escampat pels altres llibres, que converteix el poble en un model de poble rural català. La novetat bàsica ve constituïda per un primer intent, fracassat, de progressar a Barcelona. Si els oficis que hi va practicar no li van proporcionar gaires satisfaccions, en canvi, l'evocació de la vida que Barcelona li ofereix omple d'un nou color aquests records d'adolescència. Les referències als passejos per la ciutat, a les persones que hi coneix i a les sortides nocturnes, als locals on actuaven algunes artistes mítiques del music-hall català, referides amb la precisió pròpia de l'estil de Bladé, constitueixen un document sobre aquests ambients i personatges i s'empassen amb un gust que en demana més. Se'ns fa massa curt, aquest lliurament memorialístic de Bladé amb què ja no comptàvem, el final del qual justifica el títol que havia de tenir el llibre sencer, El temps de les cireres.

Article de Magí Sunyer al diari El Punt, sobre el volum Cicle de la Terra natal III. L'edat d'or, de l'Obra completa d'Artur Bladé i Desumvila.

11/2/10

Cossetània recupera "El camí reprès", de Maria Teresa Vernet, una novel·lista truncada pel franquisme

Vernet esdevingué la més prolífica i reconeguda de les escriptores catalanes de preeguerra

Cossetània recupera El camí reprès, de Maria Teresa Vernet, una novel·lista truncada pel franquisme. Vernet esdevingué la més prolífica i reconeguda de les escriptores catalanes de preguerra, amb una obra que és significativa de l’esforç de normalització de les lletres catalanes durant la República.
El camí reprès segueix la tònica general de la narrativa de Maria Teresa Vernet, protagonitzada per dones i articulada entorn del conflicte entre l’amor ideal i l’amor passional, les relacions mare-filla, la sexualitat i els models socials femenins. Els protagonistes de la novel·la són joves educats i sensibles, en constant lluita interna provocada per uns temperaments sensuals i espirituals, ciutadans que viatgen a l’estranger i assisteixen a concerts, joves moderns i cultes de la República, en un moment de grans transformacions col·lectives i de canvis individuals. Mostra la penetració de la modernitat, en les relacions humanes i en les psicologies personals, en els anys trenta del segle XX, una revolució de costums que és especialment notable en el cas de les protagonistes femenines, que són dones lliures, de mentalitat oberta, preparades per al nou món que se’ls presenta al davant inèdit, per descobrir.
Maria Teresa Vernet se situa al capdavant de les veus literàries femenines de la República pels temes que tracta, per l’extensió de la seva obra i pel reconeixement per part de la crítica, com assenyala Neus Real, prologuista del llibre: “Vernet tracta els temes candents i d’una manera valenta, amb la sexualitat femenina en primer terme, és la novel·lista més prolífica de totes i la més reconeguda per la crítica -guanya el Premi Crexells el 1934 (i és la primera dona a fer-ho)- fins que Rodoreda no li pren el relleu el 1937. És un dels noms més representatius de la narrativa catalana del moment i una de les principals representants de la novel·la psicològica d’ambient urbà.”
Segons Real, l’obra de Teresa Vernet, tot i que en el moment de la seva publicació va tenir el recolzament de la crítica, després del franquisme se’n va deixar de parlar. Així, per Neus Real, tot i que superà amb escreix les exigències de la seva època, la literatura d’avui no ha rebut la influència de l’escriptora: “Vernet no ha influït en la literatura catalana actual, en absolut. Primer, a causa dels efectes del franquisme; després, perquè no té prou entitat literària per esdevenir un model per a altres autors o autores. Tanmateix, forma part del nostre passat cultural i és patrimoni literari col·lectiu, de manera que mereix un lloc inqüestionable en la tradició.”

Maria Teresa Vernet (Barcelona, 1907-1974) va ser una de les intel·lectuals més destacades del temps de la República, una exponent característica del nou paper que començava a exercir la dona en la modernitat —estroncat per la derrota de 1939— i una de les novel·listes i traductores més prolífiques del període. Entre altres, va publicar les novel·les i llibres de contes Maria Dolors (1926), Amor silenciosa (1927), Eulàlia (1928), El perill (1930), El camí reprès (1930), Les algues roges (Premi Creixells 1934) i Elisenda (1935).

10/2/10

"Lo carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo" es presenta a Tortosa

El llibre Lo carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo. Un paisatge musical per al Delta de l'Ebre, de Gemma Bo, Helena Fabra i Artur Gaya, es presentarà dijous 11 de febrer, a les 8 del vespre, a la llibreria La 2 de Viladrich, a Tortosa.
La presentació anirà a càrrec de la periodista Sílvia Berbis, directora de La veu de l’Ebre, i hi assistiran els autors del llibre, Josep Bo i l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel i Accensi.



9/2/10

El señor Moragas

Anton M. Espadaler publicà un article al diari La Vanguardia de dissabte 6 de febrer en el que fa referència a l'Obra completa d'Artur Bladé que publica Cossetània i, en concret, al relat El senyor Maragas "Moraguetes", inclòs en el setè volum. Espadaler parla sobre la importància de la tasca de Bladé com a biògraf.
En el proceso de publicación de su obra completa acaba de aparecer, y ya es el séptimo volumen, uno de esos títulos capaces de avalar por sí solos la carrera de cualquier escritor: El senyor Moragas, "Moraguetes" (Cossetània).[...]
Bladé como biógrafo pertenece a una corriente en la que encontraríamos autores de tanto relieve como el mismo Pla o un Manuel Chaves Nogales, lo que hace aún más alarmante que se le mantenga en la penumbra.

8/2/10

Bennasar l'obscur

Salvador Iborra publicà una ressenya sobre el llibre Mateu el president, de Sebastià Bennasar, al Suplement de Cultura del Diari de Balears. L'article destaca la crítica que es desprèn de l'obra i el seu replantejament del gènere de la novel·la negra:
És particularment divertida la crítica de Bennasar a la didàctica universitària que prioritza la rellevància sobre el corpus teòric de la crítica literària en detriment de la lectura de la literatura en sí; és interessant i inèdit trobar crítiques semblants en una novel·la negra, però aquesta és la genialitat de Bennasar.
Mateu el president es presentarà dimarts 9 de febrer, a 2/4 de 8 del vespre, a l'Octubre Centre de Cultura contemporània, de València. La presentació anirà a càrrec de la periodista i escriptora Esperança Camps.

5/2/10

T'hi atreveixes

Cesc Batlle publicà un article al diari El Punt en què fa referència al llibre Colom. 500 anys enganyats, de Charles Merrill. Batlle apunta a la força dels arguments que el llibre aporta a la tesi del catalanisme de Cristòfol Colom:
Cossetània acaba de publicar Colom. 500 anys enganyats, del professor universitari C. Merrill. El llibre, molt ben argumentat i documentat, i que no pot ser acusat de partisanisme car Merrill és nord-americà, dinamita de manera demolidora les tesis alternatives sobre l’origen de Colom, incloent-hi la genovesista, amb una conclusió clara i inequívoca: Colom era català i la resta és fullaraca.


4/2/10

Cossetània amplia la seva llista de llibres digitals

Cossetània continua l'ampliació del seu llistat de llibres digitals. Clicant sobre cada títol podreu accedir a la fitxa de l'obra a la pàgina de la xarxa d'editors edi.cat:

Sota la neu
Autor: Antoni Real

El camí reprès
Autora: Maria Teresa Vernet

Rurals i urbanes
Autor: Narcís Oller

Cerdanya. 17 excursions a peu
Autor: Manel Figuera

3/2/10

'Lo carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo'

Quan jo tocava i cantava amb Llunàtics els viatges cap al sud per tocar eren sempre llargs. Una de les coses curioses d’alguns d’aquestes expedicions era l’adquisició de cintes de casset, a la gasolinera d’Ulldecona sobretot, amb cançons de Lo Fumador, homenatges a Boca de Bou i rondalles diverses. Entre les cintes de l’editorial Funison destacaven les contes de Josep Bo. Amb els anys, cançons com “Lo Carrilet de la Cava” o “Delta del Ebro precioso” van esdevenir clàssics a un nivell que no sabria com definir. L’aparició de Quico el Cèlio va dotar aquella música de possibilitats d’audiciño estàndards i ens en vam alegrar. Avui, no podem fer res més que celebrar l’aparició de Lo carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo, subtitulat Un paisatge musical per la Delta de l’Ebre, obra de la filla del mateix Josep Bo, Gemma Bo, la historiadora Elena Fabra i del “quico” periodista, Artur Gaya.
El llibre és una aproximació de les Terres de l’Ebre a partir de els cançons de Bo, que no són l’única música d’aquestes comarques dels Països Catalans però sí que en són una bona part. El llibre me l’ha portat el Pere Estellé avui a l’Institut i des que he acabat de treballar no he deixat d’escoltar el disc compacte que acompanya el llibre. Pep Gimeno Botifarra, La Carrau, Andreu Rifé, Pepet i Marieta, Terrer Roig, Josep Maria Bonet, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Montse Castellà i Juno hi fan versions dels temes de Bo. Creeu-me que són dignes d’escoltar, perquè situen en un context musical actual i contemporani la música del creador del Delta sense complexos de cap mena. D’antologia les versions deLa Carrau i dels Quicos, segurament perquè són les més clàssiques i se n’aparten completament. El llibre inclou fotografies i partitures que completen un llibre, rodó, malgrat la seva forma rectangular.

Article de Jordi Martí Font al blog Prendre la paraula sobre el llibre Lo carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo.

1/2/10

Cossetània disposa d'un vídeo promocional d'"Aperitius i tapes"

Cossetània ha elaborat un vídeo promocional del llibre Aperitius i tapes. Capricis dels sentits, amb receptes de Mariona Quadrada i fotografies de Josep Borrell.
En les imatges hi apareixen alguns dels aperitius del receptari, tercer volum de la col·lecció Amb gust de mediterrani, com ara la sopeta de pèsols amb pernil, el canapé de salmó amb nata i fonoll i les gambes amb cabell d'àngel cruixent.