L’escriptor Joan Francesc Dalmau guanya el 12è Premi de Teatre La Carrova

El retrovisor, que publicarà Cossetània, parla sobre l’adaptació a la vida adulta de dos amics d’adolescència

Joan Francesc Dalmau durant el lliurament del Premi La Carrova

L’escriptor Joan Francesc Dalmau ha guanyat el 12è Premi Literari de Teatre La Carrova, que convoquen l’Institut d’Estudis del Montsià i l’Ajuntament d’Amposta, amb l’obra El retrovisor. Cossetània Edicions publicarà l’obra guanyadora del premi, dotat en 1500 euros, que parla sobre l’adaptació a la vida adulta de dos amics d’adolescència, quan tots dos es consideraven rebels.
Joan Francesc Dalmau, nascut a Miralcamp el 1968, obtingué el premi Les Talúries l’any 2000 amb el poemari Només respiren. Ha publicat, bàsicament, narrativa: Per darrere i a les fosques (2001), contes d’humor irreverent; una novel·la policíaca amb rerafons existencialista Ni viu ni mort (Premi Mn. Romà Comamala 2003), i La pell dels altres (Premi Ramon Roca Boncompte 2006), entre d’altres.
El retrovisor, guanyador d’aquesta edició del Premi, en el que es presentaren una quinzena d’obres, descriu les diferències en la trajectòria vital de dos amics, que, després de separar-se, han deixat de compartir el que era aparentment la mateixa ideologia. Amb el pas dels anys un s’ha adaptat millor que l‘altre a la vida adulta, gràcies al seu sentit pràctic. L’altre prefereix assumir els inconvenients de no renunciar del tot a la seva manera d’entendre la vida. A partir de l’enfrontament entre els dos companys, la trama també parla sobre com es pot erosionar la imatge d’algú si es magnifiquen les seves errades.
Durant l’acte de lliurament del Premi, divendres 19 de febrer a la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó, d’Amposta, també es presentà el llibre de l’obra guanyadora de l’anterior edició, Sweet nothing, de Llàtzer Garcia. Maria Josep Margalef, presidenta de l’Institut d’Estudis Comarcals del Montsià i prologuista del llibre, destacà el format modern i innovador de l’obra: “en comptes de dos actes, com tenen habitualment, Sweet nothing compta amb una “cara A” i una “cara B”, inspirant-se en un disc, ja que hi ha referències constants a la música dels Stones.