El camí reprès, de Maria Teresa Vernet, m’ha semblat una novel·la deliciosa i alhora dramàtica.
Ens transporta fàcilment a la societat d’aquella època (la República) carregada encara de molts perjudicis però animada per un jovent que comença a veure les coses d’una altra manera.
Deliciosa per que és plena de descripcions que trobo brillants, com quan parla del cel i diu: “avui era flonjo, irisat per les il·luminacions ciutadanes, demà era blau fosc amb núvols inflats que reien com galtes arrecerades al bon foc”. O de la lluna, dient: “la faç clownesca semblava riure damunt els tres joves i bufar les branques per estamordir-los amb el joc maliciós de llurs ombres xineses”.
Dramàtica per que a través de la Cecília ens mostra una noia de l’època que passa de la adolescència a l’edat adulta, feta un embolic de dubtes i contradiccions. Que tan aviat, pot fer cas de les paraules sense fonament de la Balbina per deixar córrer una relació que veritablement l’omple amb en Manuel; com pot no fer cas dels consells de l’Helena i el seu germà Jordi i continuar amb una relació que no la porta enlloc amb en Màrius. Finalment retroba el seu estimat Manuel casualment a Paris i poden així reprendre el seu camí.
Jo diria que a la Cecília i a en Manuel “sempre els quedarà Paris”.
Ressenya de Leonor Caselles, participant en la promoció del llibre El camí reprès, de Maria Teresa Vernet.
Ens transporta fàcilment a la societat d’aquella època (la República) carregada encara de molts perjudicis però animada per un jovent que comença a veure les coses d’una altra manera.
Deliciosa per que és plena de descripcions que trobo brillants, com quan parla del cel i diu: “avui era flonjo, irisat per les il·luminacions ciutadanes, demà era blau fosc amb núvols inflats que reien com galtes arrecerades al bon foc”. O de la lluna, dient: “la faç clownesca semblava riure damunt els tres joves i bufar les branques per estamordir-los amb el joc maliciós de llurs ombres xineses”.
Dramàtica per que a través de la Cecília ens mostra una noia de l’època que passa de la adolescència a l’edat adulta, feta un embolic de dubtes i contradiccions. Que tan aviat, pot fer cas de les paraules sense fonament de la Balbina per deixar córrer una relació que veritablement l’omple amb en Manuel; com pot no fer cas dels consells de l’Helena i el seu germà Jordi i continuar amb una relació que no la porta enlloc amb en Màrius. Finalment retroba el seu estimat Manuel casualment a Paris i poden així reprendre el seu camí.
Jo diria que a la Cecília i a en Manuel “sempre els quedarà Paris”.
Ressenya de Leonor Caselles, participant en la promoció del llibre El camí reprès, de Maria Teresa Vernet.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada