Cossetània recupera "El camí reprès", de Maria Teresa Vernet, una novel·lista truncada pel franquisme

Vernet esdevingué la més prolífica i reconeguda de les escriptores catalanes de preeguerra

Cossetània recupera El camí reprès, de Maria Teresa Vernet, una novel·lista truncada pel franquisme. Vernet esdevingué la més prolífica i reconeguda de les escriptores catalanes de preguerra, amb una obra que és significativa de l’esforç de normalització de les lletres catalanes durant la República.
El camí reprès segueix la tònica general de la narrativa de Maria Teresa Vernet, protagonitzada per dones i articulada entorn del conflicte entre l’amor ideal i l’amor passional, les relacions mare-filla, la sexualitat i els models socials femenins. Els protagonistes de la novel·la són joves educats i sensibles, en constant lluita interna provocada per uns temperaments sensuals i espirituals, ciutadans que viatgen a l’estranger i assisteixen a concerts, joves moderns i cultes de la República, en un moment de grans transformacions col·lectives i de canvis individuals. Mostra la penetració de la modernitat, en les relacions humanes i en les psicologies personals, en els anys trenta del segle XX, una revolució de costums que és especialment notable en el cas de les protagonistes femenines, que són dones lliures, de mentalitat oberta, preparades per al nou món que se’ls presenta al davant inèdit, per descobrir.
Maria Teresa Vernet se situa al capdavant de les veus literàries femenines de la República pels temes que tracta, per l’extensió de la seva obra i pel reconeixement per part de la crítica, com assenyala Neus Real, prologuista del llibre: “Vernet tracta els temes candents i d’una manera valenta, amb la sexualitat femenina en primer terme, és la novel·lista més prolífica de totes i la més reconeguda per la crítica -guanya el Premi Crexells el 1934 (i és la primera dona a fer-ho)- fins que Rodoreda no li pren el relleu el 1937. És un dels noms més representatius de la narrativa catalana del moment i una de les principals representants de la novel·la psicològica d’ambient urbà.”
Segons Real, l’obra de Teresa Vernet, tot i que en el moment de la seva publicació va tenir el recolzament de la crítica, després del franquisme se’n va deixar de parlar. Així, per Neus Real, tot i que superà amb escreix les exigències de la seva època, la literatura d’avui no ha rebut la influència de l’escriptora: “Vernet no ha influït en la literatura catalana actual, en absolut. Primer, a causa dels efectes del franquisme; després, perquè no té prou entitat literària per esdevenir un model per a altres autors o autores. Tanmateix, forma part del nostre passat cultural i és patrimoni literari col·lectiu, de manera que mereix un lloc inqüestionable en la tradició.”

Maria Teresa Vernet (Barcelona, 1907-1974) va ser una de les intel·lectuals més destacades del temps de la República, una exponent característica del nou paper que començava a exercir la dona en la modernitat —estroncat per la derrota de 1939— i una de les novel·listes i traductores més prolífiques del període. Entre altres, va publicar les novel·les i llibres de contes Maria Dolors (1926), Amor silenciosa (1927), Eulàlia (1928), El perill (1930), El camí reprès (1930), Les algues roges (Premi Creixells 1934) i Elisenda (1935).