El llibre Catalunya contra Espanya. El partit interminable, editat per Cossetània, s'ha presentat a la llibreria Catalònia
El periodista Lluís Simon ha dit en la presentació del llibre editat per Cossetània Edicions Catalunya contra Espanya. El partit interminable que "la voluntat del poble de Catalunya és que, d'alguna manera, les seleccions catalanes tinguin algun tipus de reconeixement internacional, cosa que demostren les campanyes populars que s'han fet". Simon ha afegit que tot plegat no és gens fàcil ja que "a Madrid, mani qui mani, sigui el PP o el PSOE, mantenen el mateix discurs d'impedir qualsevol tipus de reconeixement esportiu de Catalunya."
Lluís Simon explica que "la manera més senzilla, però a la vegada més complicada d'aconseguir, seria un acord entre govern català i govern espanyol, cosa que ja s'ha intentat diverses vegades, però a Madrid tenen clar que d'aquest tema no en volen ni parlar".
L'autor del llibre ha fet un símil futbolístic de la situació actual i ha dit que "en aquests moments el partit fa pinta que l'acabarà guanyant l'equip espanyol per diferents raons: la primera és que les federacions internacionals estan canviant els estatuts perquè cada federació nacional correspongui geogràficament a un estat i la segona és econòmica, ja que es necessiten molts diners per poder contrarestar totes les traves que es posen des de les federacions i el govern espanyol."
Simón assegura que és legítim que l'esport català vulgui ser reconegut internacionalment i el més legalment possible "ja que les federacions són entitats privades." En el llibre es fa referència a moltes qüestions polítiques: "en cada capítol hi ha raons polítiques dels diferents temes que es tracten. A més cal tenir en compte, per exemple, que una de les causes que va provocar que Maragall perdés pes dins del partit socialitsta va ser la seva actitud amb les federacions catalanes."
Mentre que segons l'autor a Madrid tenen tots el mateix discurs, les posicions a Catalunya sobre aquest tema tenen molts matisos i hi ha hagut actuacions de catalans que no han ajudat gens, més aviat al contrari. "Per exemple" -ha explicat- “la via del Comitè Olímpic Català està tancada ja que en una assemblea del COI de l'any 1996 es va acordar que tant sols poden ser membres del COI els estats reconeguts per l'ONU, cosa que tancava la via catalana. Això va passar en temps que el president del COI era una català, Joan Antoni Samaranch".
Per la seva part, el director de la col·lecció Fora de Joc de Cossetània Edicions, Josep Riera ha dit que el llibre també podria haver portat per títol "Espanya contra Catalunya ja que Catalunya demana coses molt raonables en un marc de plena llibertat i el que es fa des el govern espanyol i les federacions espanyoles és posar-hi traves."
Riera ha dit que el llibre és molt necessari entre d’altres motius "perquè no hi ha millor manera de denunciar complots que demostrar-los i documentar-los com es fa en aquest llibre." També ha afirmat que l'obra "està molt ben escrita i es llegeix com una novel·la d'intriga, d’acció i de suspens, però que encara no té un desenllaç."
Lluís Simon explica que "la manera més senzilla, però a la vegada més complicada d'aconseguir, seria un acord entre govern català i govern espanyol, cosa que ja s'ha intentat diverses vegades, però a Madrid tenen clar que d'aquest tema no en volen ni parlar".
L'autor del llibre ha fet un símil futbolístic de la situació actual i ha dit que "en aquests moments el partit fa pinta que l'acabarà guanyant l'equip espanyol per diferents raons: la primera és que les federacions internacionals estan canviant els estatuts perquè cada federació nacional correspongui geogràficament a un estat i la segona és econòmica, ja que es necessiten molts diners per poder contrarestar totes les traves que es posen des de les federacions i el govern espanyol."
Simón assegura que és legítim que l'esport català vulgui ser reconegut internacionalment i el més legalment possible "ja que les federacions són entitats privades." En el llibre es fa referència a moltes qüestions polítiques: "en cada capítol hi ha raons polítiques dels diferents temes que es tracten. A més cal tenir en compte, per exemple, que una de les causes que va provocar que Maragall perdés pes dins del partit socialitsta va ser la seva actitud amb les federacions catalanes."
Mentre que segons l'autor a Madrid tenen tots el mateix discurs, les posicions a Catalunya sobre aquest tema tenen molts matisos i hi ha hagut actuacions de catalans que no han ajudat gens, més aviat al contrari. "Per exemple" -ha explicat- “la via del Comitè Olímpic Català està tancada ja que en una assemblea del COI de l'any 1996 es va acordar que tant sols poden ser membres del COI els estats reconeguts per l'ONU, cosa que tancava la via catalana. Això va passar en temps que el president del COI era una català, Joan Antoni Samaranch".
Per la seva part, el director de la col·lecció Fora de Joc de Cossetània Edicions, Josep Riera ha dit que el llibre també podria haver portat per títol "Espanya contra Catalunya ja que Catalunya demana coses molt raonables en un marc de plena llibertat i el que es fa des el govern espanyol i les federacions espanyoles és posar-hi traves."
Riera ha dit que el llibre és molt necessari entre d’altres motius "perquè no hi ha millor manera de denunciar complots que demostrar-los i documentar-los com es fa en aquest llibre." També ha afirmat que l'obra "està molt ben escrita i es llegeix com una novel·la d'intriga, d’acció i de suspens, però que encara no té un desenllaç."
1 comentari:
Visca Catalunya lliure amb Joan Laporta //*//CATALUNYA SOM UNA NACIO.
MARC-SABATES.COM
FC BARCELONA
CATALUNYA.
Publica un comentari a l'entrada