31/1/08

"Cuba a Catalunya", un llibre sobre el llegat dels indians

El llibre Cuba a Catalunya. El llegat dels indians de Tate Cabré i editat per Cossetània Edicions fa un estudi del llegat que van deixar els indians pels diferents indrets de la geografia catalana. El llibre es va presentar el dijous 31 de gener al Palau Moja de Barcelona.
Ramon Alberch, sotsdirector d'arxius de la Generalita va assenyalar que "el llibre té una visió molt integradora de la participació catalana a Cuba, que va ser molt important". Indicà també que hi ha una emergència d'estudis sobre aquesta temàtica.
Per la seva part, l'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte va explicar que treballs com el realitzat per Tate Cabré "ens ajuden a ser nosaltres mateixos; ens ajuden a recuperar la nostra memòria a Cuba". Ainaud va repassar la influència de Cuba en el menjar, la literatura, l'arquitectura i en la música de casa nostra.
L'autora del llibre Tate Cabré, va comentar que "el llibre no està escrit en pla erudit, sinó que té una finalitat divulgativa" i que és sorprenent el fet que "cada vegada que algú sacseja la història de la seva família hi troba algú vinculat d'una manera o altra a Cuba, sigui perquè hi va anar a provar fortuna o sigui perquè hi va anar com a soldat". Assegurà per altra banda que "la cultura catalana té un abans i un després del retorn dels indians a Catalunya".
Josep Colomer, president de Caixa Penedès, entitat que ha patrocinat l'edició de l'obra, va afirmar que "Catalunya no seria tal com és sense el llegat de Cuba" i es va preguntar si "hauria existit la Renaixença o el Modernisme sense la influència dels mecenes indians". Colomer també digué que "la revolució industrial a Catalunya va ser possible gràcies als molts diners que van portar els indians".
La presentació, que va omplir de gom a gom el Saló del Vigatà del Palau Moja de Barcelona, va comptar també amb l'actuació del pianista Pau Casan i de la cantant colombiana Patricia Caicedo. L'acte va finalitzar amb una degustació de productes cubans.

29/1/08

Cossetània edita dues noves col·leccions de clàssics catalans

Cossetània Edicions ha iniciat aquest mes de gener dues noves col·leccions de clàssics catalans. En una, la Biblioteca Narcís Oller, hi publicarà totes les obres d'aquest escriptor, i en l'altra, Biblioteca de Tots Colors, hi publicarà obres de diferents autors (clàssics) catalans. La presentació per la premsa d'aquestes dues col·leccions es va realitzar dimarts, dia 29 de gener, a Barcelona.
El primer llibre que s'ha publicat de la Biblioteca Narcís Oller és Croquis del natural, l'òpera prima d'aquest escriptor. La intenció de l'editorial és publicar dos o tres títols cada any. L'edició de la col·lecció compta amb l'assessorament de la Societat Narcís Oller. El president d'aquesta entitat, l'escriptor Magí Sunyer va indicar que "quan es va publicar el 1928 l'obra completa de Narcís Oller, amb l'objectiu de tenir uns volums de doblada similar, es va desordenar l'obra. Ara el que volem fer és publicar-la volum per volum tal i com es va editar en temps d'Oller." Sunyer va indicar també que "cada llibre comptarà amb un pròleg d'un especialista sobre aquest escriptor". El pròleg de Croquis del natural ha estat escrit per la doctora en Filologia Catalana Rosa Cabré. El segon llibre de la col·lecció serà Vilaniu, es publicarà la propera tardor i comptarà amb un pròleg de l'escriptora Margarida Aritzeta.
Sobre Croquis del natural, Rosa Cabré va indicar que "amb la publicació d'aquesta obra, Oller trenca amb la trajectòria d'escriure en castellà. A més, si fins llavors la literatura catalana tractava sobre les classes rurals i pagesos, Oller es desvia d'aquesta tendènica per tractar, en les seves obres, les classes cultes que eren precisament les urbanes". Segons l'estudiosa d'Oller, "la importància de Croquis del natural és que fins llavors la literatura era romàntica i costumista i aquesta obra, no és ni una cosa ni l'altra, sinó que el que busca és reflectir la veritat". "És un llibre unitari que parla de modernitat, de ciutats, de formes de vida humana i que en definitiva, se separa de tot el que hi havia hagut fins aleshores".
Referent a la Bibliteca de tots colors, Magí Sunyer digué que "aquest és un projecte que vol posar a l'abast dels lectors actuals, escriptors catalans que no hi estan, ja que hi ha una tendència a Catalunya d'oblidar els escriptors clàssics." També en aquesta col·lecció cada obra comptarà amb un prologuista.
L'home que tenia més d'una vida i altres contes, de Joan Puig i Ferretar, ha estat prologada per Guillem-Jordi Graells, qui digué que Puig i Ferrater "va ser un dels escriptors catalans més importants de la primera meitat del segle XX". El volum que s'acaba d'editar "és un material que pràcticament només coneixien els estudiosos i aplega les seves primeres narracions i les que va fer en la seva joventut".

Més informació sobre la presentació de les dues noves col·leccions, en els mitjans digitals:
ACN
Avui.cat
Yahoo! Noticias
E-noticies
Vilaweb
Cultura21.cat
El Punt Digital
LaMalla.net

28/1/08

Celdoni Fonoll, autor del llibre "Arbres dels nostres paisatges", al programa El Suplement de Catalunya Ràdio

El dissabte 26 de gener, al programa El Suplement de Catalunya Ràdio, en Xavier Solà va entrevistar Celdoni Fonoll, autor del llibre Arbres dels nostres paisatges, editat per Cossetània Edicions.
Si voleu sentir l'entrevista cliqueu aquí.

25/1/08

Els obrers comunistes durant el franquisme

Divendres 25 de gener, a les 19.30 h, a la llibreria Catalònia de Barcelona, es durà a terme la presentació del llibre d'Antoni Lardín Obrers comunistes. El PSUC a les empreses catalanes durant el primer franquisme (1939 - 1959) de Cossetània Edicions.

Resum
Aquest llibre s’inscriu en el marc d’una historiografi a sobre l’antifranquisme que està avui necessitada d’una nova empenta. I ho fa ocupant-se dels principals protagonistes de l’oposició a la dictadura, els comunistes. Cal apuntar, a més a més, el nombre limitat d’investigacions rigoroses sobre el PSUC —i el PCE—, sobre l’organització que pot ser considerada com el “partit de l’antifranquisme”.
La continuada activitat, de la fi de la guerra civil a la transició a la democràcia, la nombrosa militància, en termes relatius, és clar, i ateses les condicions de persecució i clandestinitat, el decisiu paper en els moviments socials que van erosionar profundament la dictadura des de l’inici de la dècada dels anys seixanta i les propostes polítiques finalment assumides per la major part de l’antifranquisme, com la “reconciliació nacional” i el “pacte per la llibertat”, converteixen els comunistes en els actors principals en la lluita per la recuperació de la democràcia.
Aquest llibre constitueix, en definitiva, una valuosa aportació al coneixement de la història del PSUC i dels treballadors catalans i de les seves condicions de vida en aquell “temps de silenci”, de misèria i d’opressió en el qual, tanmateix, alguns homes i dones no van voler resignar-se i van intentar —i ocasionalment van aconseguir— fer sentir la seva veu.

L'autor
Antoni Lardín i Oliver (Barcelona, 1965) és doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre del Centre d’Estudis de les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID). Les seves investigacions estan dirigides a l’estudi del Partit Socialista Unifi cat de Catalunya (PSUC) durant el franquisme. Ha publicat articles a les revistes L’Avenç, Hispania Nova i Historia del Presente i entre les seves obres destaquen els llibres Josep Fortuny i Torrents.
Una biografi a política, (2000) (en col·laboració amb Joan Corbalán) i Activitats comunistes clandestines. Sumari de la causa 555-IV-1951 contra Gregorio López Raimundo i altres lluitadors antifranquistes (2006). Ha col·laborat també en les obres col·lectives Catalunya durant el franquisme. Diccionari (2006) i Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental (segle XX). Diccionari biogràfi c (2006).

23/1/08

La repressió franquista al Baix Penedès, analitzada en un llibre

A l'edició digital d'El Punt del dimecres 23 de gener hi apareix una ressenya sobre la presentació del llibre La repressió franquista al Baix Penedès. A continuació en podeu llegir la reproducció íntegra:

"Josep Recasens Llort, autor de nombroses publicacions sobre les conseqüències de la repressió franquista a les comarques de Tarragona, ha dedicat el seu darrer llibre a la comarca del Baix Penedès. La repressió franquista al Baix Penedès (1938-1945), publicat per Cossetània, es va presentar ahir a la biblioteca pública Terra Baixa del Vendrell, en un acte que va ser a càrrec de Ramon Arnabat i Mata, historiador i vicepresident de l'Institut d'Estudis Penedesencs i director del projecte "Tots els noms", i de Jordi Sánchez, president del Consell Comarcal del Baix Penedès.
El llibre es divideix en tres parts. A la primera, fa una anàlisi de la situació de la comarca del Baix Penedès al final de la Guerra Civil amb l'ocupació franquista i el desplegament de l'aparell repressiu fins a l'any 1940: lleis de responsabilitats polítiques, jutjats militars, presons, i consells de guerra. Destaca l'estudi de la presó del Vendrell, amb prop d'un centenar de presoners l'any 1939, que no disposava de cap recerca fins ara, amb la publicació d'aquest llibre. L'autor també fa un estudi dels baix-penedesencs a les presons de Tarragona, i d'altres presons espanyoles. De fet, Recasens ofereix, municipi a municipi, una relació nominal de les persones empresonades i afusellades, així com de les seves característiques: edat, sexe, professió, naturalesa, estat civil i instrucció. A la segona part s'analitza la nova legislació repressiva a partir de 1941, la redempció de penes, i els primers indults, i les depuracions dels mestres i funcionaris. I a la tercera part fa una valoració global de les persones que han patit represàlies segons l'edat, el sexe i l'estat civil, la naturalesa, la instrucció, i l'activitat professional.
Segons els responsables de la publicació, «amb aquest llibre s'estableix definitivament l'abast de la repressió franquista al Baix Penedès, i es contribueix a donar nom a les seves víctimes per rescatar-les de l'oblit i de l'anonimat»."

22/1/08

Salvadó regalarà "L'exiliada" de Bladé i Desumvila a Montilla i als consellers

El bloc lamarfanta.blogspot.com ha publicat la notícia sobre l'obra de Cossetània Edicions que podeu llegir a continuació:

"El delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, té previst obsequiar el president José Montilla i tots els consellers que avui visitaran Tortosa amb un exemplar del llibre L'exiliada, de l'escriptor riberenc Artur Bladé i Desumvila. Així ho ha avançat avui el portal Llibresebrencs.org. El gest de Salvadó es produirà amb motiu de la reunió del consell executiu de la Generalitat, que avui tindrà lloc a Tortosa, i just la setmana en què s'han tancat els actes de commemoració del centenari del naixement de Bladé i Desumvila. Es tracta d'un fet històric, ja que és la primera vegada que el consell executiu del govern català celebra la seua reunió setmanal a les Terres de l'Ebre, i també el primer cop d'aquest mandat que se celebra fora de Barcelona. Per la seua banda, L'exiliada és el dietari que va escriure Bladé i Desumvila quan va haver de marxar a l'exili, i més concretament entre els anys 1939 i 1940, concentrant-se sobretot en les seues vivències a Montpeller en els mesos que seguiren a la desfeta republicana a la Guerra Civil. Podeu conèixer més detalls sobre L'exiliada i sobre la figura de Bladé i Desumvila a la fitxa del llibre que apareix al web de Cossetània, editorial que ha reeditat l'obra completa de l'escriptor de Benissanet amb motiu del seu centenari.
D'altra banda, una de les actuacions que té previst aprovar avui el consell executiu és un pla d'iniciatives de dinamització comarcal, que s'executarà fins el 2010 a la Terra Alta i a tres comarques més, l'Anoia, el Pallars Jussà i el Ripollès. Amb aquest pla, que invertirà uns 6 milions d'euros a la Terra Alta, la Generalitat pretén estimular l'activitat econòmica de cada comarca, amb el suport al teixit productiu, l'aplicació de polítiques per fixar la població, i l'avançament del calendari d'algunes infraestructures.

Notícia reproduïda integrament del bloc lamarfanta.blogspot.com

Més informació:
La Generalitat impulsa un pla a la Terra Alta per afavorir el seu creixement econòmic i de població (El Punt)

Es presenta "La repressió franquista al Baix Penedès (1938-1945)"

El dimarts 22 de gener, a les 19.30 h a la Biblioteca Pública Terra Baixa (Carrer Major, 18 - El Vendrell) es presenta el llibre La repressió franquista al Baix Penedès (1938-1945) que ha estat coeditat per l'Institut d'Estudis Pendesencs i Cossetània Edicions.
La presentació anirà a càrrec de Ramon Arnabat i Mata, historiador i sotspresident de l’Institut d’Estudis Penedesencs i director del projecte «Tots els Noms» i de Jordi Sánchez i Solsona, president del Consell Comarcal del Baix Penedès.

Resum
El llibre es divideix en tres parts. La primera, dedicada a una anàlisi de la situació de la comarca del Baix Penedès al final de la Guerra Civil amb l’ocupació franquista i el desplegament de l’aparell repressiu fins l’any 1940: lleis de responsabilitats polítiques, jutjats militars, presons, i consells de guerra. Cal destacar l’estudi de la presó del Vendrell, amb prop d’un centenar de presoners l’any 1939, que no disposava de cap recerca fins aquest llibre; així com l’estudi dels baixpenedesencs a les presons de Tarragona, i d’altres presons espanyoles. L’autor ens ofereix, municipi a municipi, una relació nominal de les persones empresonades i afusellades, així com de les seves característiques: edat, sexe, professió, naturalesa, estat civil, instrucció. A la segona part s’analitza la nova legislació repressiva a partir de 1941, la redempció de penes, i els primers indults, i les depuracions dels mestres i funcionaris. A la tercera part es fa una valoració global de les persones represaliades en funció de l’edat, el sexe i l’estat civil, la naturalesa, la instrucció, i l’activitat professional.
Amb aquest llibre s’estableix definitivament l’abast de la repressió franquista al Baix Penedès, i es contribueix a donar nom a les seves víctimes per rescatar-les de l’oblit i de l’anonimat.

L'autor
Josep Recasens Llort és mestre, i membre del grup de renovació pedagògica MATESMI, i ha publicat diversos llibres d’història sobre la Conca de Barberà: Blancafort: aproximació geogràfica i històrica (1986); Blancafort, aspecte social: 1800-1912 (1992); Guia turística de la Conca de Barberà (1996); i Blancafort a partir dels noms passats i presents (2000). Els seus darrers estudis i publicacions giren al voltant de la repressió franquista a les comarques tarragonines: La repressió franquista a la Conca de Barberà, 1939-1945: documents per al seu estudi (2000); L’anomenat “Año de la Victoria” a la Conca de Barberà, en l’aspecte polític, sociocultural i econòmic (2001); La repressió franquista a Reus (2003); La repressió franquista a la Ribera d’Ebre, 1938-1945 (2003); Els anys de l’estraperlo a la Conca de Barberà, política i societat (2004); La repressió franquista a la Terra Alta, 1938-1945 (2005); La repressió franquista a la comarca de l’Alt Camp, 1939-1950 (2006); i La repressió franquista a Tarragona (2006).

21/1/08

"Progressió en neu i glaç", un nou manual pràctic de Cossetània Edicions

Cossetània Edicions ha editat el segon volum de la col·lecció Manuals de muntanya, en aquest cas es tracta del llibre Progressió en neu i glaç de Joan Jover Garcia.

Resum
L’objectiu d’aquest manual és presentar els materials i les tècniques que s’utilitzen en la progressió sobre neu i glaç. Bàsicament ascensions de muntanya, cascadisme i trànsit sobre glaceres. També hi tenen cabuda altres aspectes de base, comuns a totes les activitats de muntanya on intervé el fet de manipular cordes, encara que de manera més general. En definitiva, aquest pretén ser un manual que reculli específicament algunes de les branques més genuïnes de l’alpinisme…

L'autor
Joan Jover va néixer a Barcelona el 1959. Per tradició familiar, s’inicià molt aviat en els esports de muntanya, primer en l’excursionisme i l’esquí i més tard en l’escalada. Després d’un període d’aprenentatge (massissos escola de Catalunya, Pirineus i Pics d’Europa), la influència de la literatura alpina l’abocà a l’alta muntanya i al contacte amb els Alps, on ha realitzat algunes de les cares nord més emblemàtiques (Olan, Pic Sans Nom, Jorasses, Badile, Eiger, Cima Grande, Civetta...). La seva maduresa esportiva es caracteritza per un seguit de sortides extraeuropees (Yosemite, Patagònia, Cordillera Blanca, Himàlaia, Karakorum, Trollryggen, Logan Mountains, Atles, Baffin...) i ascensions hivernals i solitàries (Midi d’Ossau, Balaitús, Vignemale, Noire de Peuterey, Jorasses, Courtes, Triolet...). L’any 1992 esdevingué guia de muntanya (UIAGM), ofici que exerceix a dedicació plena durant tot l’any.

17/1/08

Novetats de Cossetània Edicions pel mes de febrer

A continuació trobareu la relació de títols que Cossetània Edicions publicarà durant el mes de febrer:

- Sicona la formiga de Daniel Montañà, amb Il·lustracions de Lluís Albert Arrufat.
- 100 qüestions per entendre l'atmosfera de Jordi Mazón i Marcel Costa.
- La cuina del Serrallo (3a edició) de Carme Arjona Cabello.
- Josep Milà. L'amor a la muntanya neix fins i tot en temps de guerra de Francesc Roma i Casanovas.
- L'exili de Constança
(AADD)
- Les amanides. La frescor de la terra de Mariona Quadrada amb fotografies de Josep Borrell.
- El vertigen del trapezista de Jesús M. Tibau
- Melcior Mauri o una altra forma de lluitar contra el temps de Josep Maria Cuenca.
- Els nobles de Tortosa (segle XIX) de Salvador-J Rovira i Gómez
- Els postres de l'Arimany de Tarragona de Salvador Arimany i Minguella.
- Cuba a Catalunya. El llegat dels indians de Tate Cabré.
- Història social de l'excusrionisme català. El franquisme de Francesc Roma i Casanovas.

16/1/08

"Summa kaòtica" i "Resta kaòtica" són relats amb un punt de vista dels més originals de la literatura catalana contemporània

Al diari El Mundo de Catalunya, al suplement de tendències del divendres 11 de gener, hi apareixia un article de Rafael Vallbona sobre l'obra de Ventura Ametller, que Cossetània Edicions publicarà el mes de maig del 2008. A continuació podeu llegir la reproducció d'una part de l'article:

"Ventura Claveguera, homenot de Josep Pla a qui Salvador Espriu va canviar el cognom pel d’Ametller per fer-lo més literari, és un oblidat dels molts que hi ha a la literatura catalana. Ara, amb setanta cinc anys i després d’una carrera de veterinari tan prolífica com de menystinguda ha estat la d’escriptor, l’ajuntament de Mataró ha tingut un atac de mala consciència y ha mogut cels, terra i família per editar les dues novel·les on l’autor aboca la seva enorme saviesa en filosofia, història, literatura, mitologia, estètica i ètica entre d’altres. Summa kaòtica i Resta kaòtica són dos relats sobre la guerra i la postguerra des d’un dels punts de vista més originals de la literatura catalana contemporània. Esperpent amb pinzellades surrealistes, humor negre tenyit de tendresa, monòleg interior carregat de distància emocional entre la persona i el temps, ambdues narracions fa anys que haurien de constar a la història de la literatura, si és que existeix encara la literatura catalana. ‘Summa’ havia estat publicada fa mil anys per Editorial Laia; ara ambdues ho seran per Cossetània el pròxim maig."

Si voleu llegir l'article sencer, cliqueu aquí.

Publicat al suplement Tendències de El Mundo de Catalunya

15/1/08

"La cultura i el país es projecten des del mercat"

Al número 85 del peròdic Esquerra Nacional del mes de gener, hi apareixia un article de Daniel Torras sobre dos llibres Catalunya explicada als alemanys (Cossetània Edicions) de Klaus-Jürgen Nagel i History of Catalònia de Xavier Hernàndez. A continuació en podeu llegir un fragment:

"... la principal via de projecció del país ha de ser el mercat, lliure i competitiu que com diu el doctor Nagel, professor de Ciències Polítiques i de l'Administració a la Universitat Pompeu Fabra, és un espai obert al qual sí que hi pots sortir sense tenir un estat propi ...
La projecció cultural és necessària per crear una imatge pròpia i nítida del país en el món ... els mitjans alemanys cobreixen la informació des de Madrid exportant una visió eminentment centralista de l'Estat espanyol cap al continent europeu: Ara és quan hi ha nacionalisme català, però les diferències objectives ja no són tan acusades com fa dos-cents o tres-cents anys ...
El professor alemany recorda que el seu país té prop de 80 milions d'habitants i un estat i que llavors la cultura es promociona "i va" tota sola, si ets petit i entres al mercat t'has de quedar en una posició clara i pròpia ...
El mercat és la via, afirmen els autors. es reivindica, doncs, una línia política clara, que ja s'està iniciant, on la cultura catalana i el patrimoni català es recolzin en un projecte a llarg termini que permeti la seva excel·lència i, per tant, la seva competència en un espai mundial.

14/1/08

Cossetània editarà "El vertigen del trapezista", un llibre d'estil breu, amb una dosi de tendresa i humor

El dijous 10 de gener, a la contraportada del diari El Punt hi apareixia una entrevista de Gustau Moreno, a Jesús M. Tibau, escriptor, activista cultural i autor del bloc d'internet «Tens un racó dalt del món» (jmtibau.blogspot.com). Cossetània Edicions publicarà el recull El vertigen del trapezista que serà el nou llibre d'aquest escriptor de Cornudella de Montsant i tortosí d'adopció. Tibau ha manllevat el títol d'un bloc d'internet, però amb el permís de l'autor. Fa un any que coordina el club de lectura de la nova biblioteca de Tortosa.
A continuació podeu llegir la reproducció íntegra de l'entrevista:

Com és que el seu bloc a internet es diu igual que el seu primer llibre publicat?
-«Vaig crear el bloc un dia, just abans de sopar, per veure si era fàcil. Com que li havia de posar algun títol, vaig posar-li el nom del meu primer llibre. Curiosament, el meu proper recull de contes també es titularà igual que un altre bloc.»

-D'un altre blocaire?
-«Sí, es dirà com El vertigen del trapezista, per tot el que suggereix la idea. Vaig conèixer l'autor del bloc i li vaig demanar permís per utilitzar el títol, i me'l va cedir molt amablement. M'agradava la idea d'un trapezista a la corda fluixa, amb vertigen, perquè els personatges de molts dels meus contes es troben en situacions d'inestabilitat, dubte i indecisió, pensant en la vida que ells somniaven tenir i la que finalment han portat. També m'interessava evocar tota la màgia del circ. A més, vaig crear un conte que es titulava així expressament, que al final ha donat el títol a tot el recull. Si tot va bé, el llibre hauria de sortir editat al febrer per Cossetània.»

-Realment és tan difícil triar un bon títol?
-«Decidir el títol i la portada, que són la carta de presentació d'un llibre, és fonamental per a un autor que no és gaire conegut. Un llibre de Quim Monzó ja es ven sol, i de fet n'hi havia un de Sergi Pàmies que ja es deia L'últim llibre de Sergi Pàmies. En el meu cas, no faig llibres, sinó contes. Els escric i faig una selecció quan els he de presentar a un concurs. Les editorials em donen més carta blanca, però els jurats de vegades em diuen que els agrada molt el llibre, però el títol no tant... Va passar amb Postres de músic, que havia presentat sota el títol Un món d'històries petites.»

-Quin és el denominador comú dels contes d'El vertigen del trapezista?
-Sobretot l'estil breu, amb una dosi de tendresa i humor. A més, els personatges estan sempre condicionats pel dubte de com podria haver estat la seua vida. Però són una trentena de contes molt diversos, que busquen la sorpresa del lector, i que són molt breus. El més llarg es titula Monedes. El conte va ser premiat el 2004 a Valldoreix i fins ara estava inèdit.»

-El sentit de l'humor és important? Com s'agafa el to just?
-«A la vida i a l'hora d'escriure, l'humor és important. Hi ha contes que un 90% és humor, però d'altres en què només n'hi ha un 1%. Amb tot, no sé entendre la vida, la feina, l'escriure o fer el meu bloc sense l'humor. Hi ha coses que, evidentment, no les pots agafar amb sentit de l'humor, i també en aquest recull hi haurà algun conte que és més trist. Però l'humor és bàsic. Fins i tot quan m'he presentat a oposicions no he pogut evitar posar alguna animalada. El to humorístic em surt natural, però també busco la tendresa i que els lector s'emocionin. També intento ser breu i sintètic. Evito anar-me'n per les branques.»

-En què s'assembla aquest gust per la brevetat amb l'estil d'escriptura dels blocs?
-«El bloc d'internet també és un gènere literari nou, que demana brevetat. Quan entres a un bloc i el text del primer article supera la pantalla, diràs que costa més llegir-lo. El que més agraeixes, com a lector de blocs, és la concreció i la brevetat, però tothom és molt lliure de fer el que vulgui, perquè la blocosfera és una nova eina que estem construint entre tots.»

-És una casualitat que els contes i els blocs estiguin de moda, o el format hi té alguna cosa a veure?
-«A la societat en què vivim, ara que tenim mitjans per poder anar més ràpid, la gent es queixa que no té temps. Molts diuen que la mida ideal d'un conte és la que tardem a llegir mentre dura un trajecte de metro. Aquesta és una mesura que a les Terres de l'Ebre no tenim. A més, jo treballo només a un minut de casa. Però els contes s'han considerat sempre un gènere menor, i de fet molta gent em pregunta quan faré una novel·la, com si no fossin literatura de veritat.»

-La creació del bloc li ha restat temps per escriure contes?
-«Abans feia un conte cada setmana, però en l'últim any només n'hauré fet tres o quatre. Però no pateixo perquè tinc contes en cartera, amb què podria fer diversos reculls. A més, el bloc m'ha despertat la creativitat. La blocosfera és un món que t'obliga a innovar contínuament.»

10/1/08

"Resta kaòtica és una obra irrepetible, el treball de tota una vida i d'una de les veus més importants de la literatura des del Modernisme "

El passat 8 de gener es va presentar a Mataró el projecte d'edició de dues novel·les de Ventura Ametller Resta kaòtica i Summa kaòtica. Ambdues nove·les sortiran publicades el mes de maig del 2008 per Cossetània Edicions.
A continuació reproduïm algunes frases de les que es van dir a la presentació:

Jordi Ferré
"Resta kaòtica, que és la continuació de Summa kaòtica, és la que emmarca tota l'obra. És un manuscrit inèdit, però també volíem reeditar la "Summa" perquè sense aquesta primera no es pot entendre la segona".
"S'ha d'intentar que no s'oblidin autors que no s'han d'oblidar. El primer objectiu és que el país el conegui i en parli. Després de la divulgació i la difusió veurem si hi ha possiblitats de traducció a d'altres llengües"
"No és una literatura de fàcil lectura, però és literatura en majúscules, interessant i apassionant"
"Es tracta de dues obres voluminoses de Ventura Ametller que les inclourem en la nostra col·lecció de novel·la Notes de color".

Albert Calls
"Amb aquestes dues novel·les se salva la memòria de persones, paisatges i situacions"
"Ventura Ametller ha estat capaç de crear el seu propi estil, tot i que en un altre context hagués estat més digvulgat i conegut"
"L'autor del pròleg de Summa kaòtica, Valerià Pujol, va ser un referent del Maresme, perquè aglutinava l'estil de molts autors. Valerià, va ser qui va descobrir Ventura Ametller, tot i viure molt aïllat, en el seu món"
"Hi ha molta poesia també de Ventura Ametller, és va intentar publicar, però no es pot fer de forma fragmentada"
"Ventura Ametller és un personatge plofacètic ja que la seva passió per la cultura l'ha dut a treballar en molts camps"
"Tot i ser un creador tancat a casa, no defugia del món i del contacte amb l'exterior, això li va proporcionar coneixences importants"
"Summa kaòtica és una obra míticoesperpèntica, però per moltes referències que es busquin, no hi trobarem antecedents. Defuig el tractament naturalista que normalment utilitza la novel·la històrica"
"És l'obra més paradoxal de la literatura catalana contemporània. Històries de la gent de la terra"
"Demana que el lector estigui predisposat a entrar-hi. Un cop en formes part no pots deixar-ho"
"Barreja camps narratius diferents"
"És una biografia històrica i trifàsica d'un personatge"
"El llibre es dóna a una segona i una tercera lectura"
"És una obra on es trenca el temps i l'espai, és una novel·la plural"
"La segona part Resta kaòtica segueix l'època de la "Summa", postguerra i repressió religiosa i espiritual. La persecució del personatge que vol ser lliure. Critica determinats personatges del moment, feixistes.
"És una obra irrepetible, el treball de tota una vida i d'una de les veus més importants de la literatura des del Modernisme "

Ventura Ametller
"Tota escriptura és pensament i ha de sortir del pensament. Per això mai he escrit res que no m'hagi sortit de dins"
"L'Avantguardisme ens diu com es pot escriure una novel·la prescindint del temps, prescindint de l'espai, fent petit el que és gros, i fent gros el que és petit"
"Per escriure això havies de tenir humor i si no en tenies i no ho portaves a dins, no ho podies fer"
"El concepte de filosofia s'ha confós amb el de pensament i amb el d'intel·ligència i no hi ha res que es pugui confondre amb el pensament perquè el pensament és saviesa"

9/1/08

"Memòries personalitzades del segle XX"

A l'edició digital dEl punt del dimarts dia 8 de gener, hi apareixia un article de Xavier Garcia sobre la col·lecció de llibres d'història de Cossetània Edicions. A continuació podeu llegir la reproducció íntegra d'aquest article:

"Les editorials van colgant-nos de llibres per refrescar-nos l'anomenada memòria històrica del segle XX. Si el 2006 –amb motiu dels setanta anys de l'inici de la Guerra Civil– l'editorial Flor del Viento, que dirigeix el contumaç poeta republicà Ramon Serrano, va obsequiar-nos amb deu volums sobre la tràgica dècada dels anys trenta, un any abans, el 2005, des de Valls, un altre gran grup editor, Cossetània, ens fa arribar la col·lecció Memòria del Segle XX, ara ja amb una dotzena de títols, que dirigeix l'historiador i professor de periodisme a la UAB Josep Maria Figueres.
Llibres individualitzats, d'autor, que narren anhels, penalitats i frustracions. Llibres amb empremta i empenta personal, no deutora totalment d'ideologies, sinó de la brutalitat de la història reflectida en persones concretes, més conegudes o gens, com Vicenç Henric, deportat a Dachau; Joan Cardona, biberó amb un fusell als disset anys; Lluís de Salvador i Andrés, narrador de Tarragona sota les bombes, o Tàrio Rubio, que, en deu anys, diríeu que va tastar totes les presons i camps d'internament de Franco.
Fent-los costat, gent que va destacar en algun aspecte o altre de la nostra cultura, fet que els ocasionà, si això és possible, més sofriment encara: els testimonis de Josep M. Folch i Torres, l'home d'en Patufet i dels Pastorets, que no era cap carrincló folkloritzat, sinó, com es pot comprovar a Cavalcant l'ideal. Articles de batalla, home compromès amb la ciutadania que tant ajudà a formar; igualment, el cas de Teresa Pàmies, ben vivent encara als seus vuitanta-vuit anys, la qual, en dos d'aquests volums, descriu les seves vivències de guerra i els anys de Ràdio Pirenaica.
El testimoni directe del 6 d'octubre de 1934 queda recollit en dos llibres successius dels periodistes Joan Costa i Modest Sabaté, amb els quals es recupera la versió del catalanisme moderat de la Lliga, però no per això menys demolidora pel que fa al comportament, jutjat irresponsable, del catalanisme radical a les mans de Companys i companyia. Un altre autor amb veu pròpia en aquest concert coral sobre el segle XX és, sens dubte, el gironí Carles Rahola, afusellat –salvatgement, com sempre s'ha dit– poc després de l'entrada dels salvadors a Girona. Autonomista, catalanista i federalista, de Rahola es publica –a cura de Rosa Maria Oliveras i Lídia Traveria– un conjunt d'articles escrits al periòdic L'Autonomista entre 1900 i 1938, amb el títol ben significatiu de Contra l'invasor. Aquest invasor, ben armat, és qui sacrificà aquest home de pau que va ser Carles Rahola, com anys enrere ens han recordat, en diversos estudis biogràfics, Josep Benet i Lluís M. de Puig.
El Viatge a les tenebres del franquisme a través de les seves masmorres (la Via Laietana, entre d'altres) és evocat per Joan Ventura –ara amb 60 anys–, que el 1975, arran d'un recital de Raimon a la plaça del Sol, va tastar, ni que fos per poc temps, la tenebror d'aquells calabossos. Tot allò va servir-li –al costat d'una trentena d'altres testimonis– per confegir aquesta crònica-reportatge ara publicada. Finalment, un altre dels volums de Memòria del Segle XX és Veus de l'exili, on, a manera de memòries resumides, Josep M. Figueres –el director de la col·lecció– recull vint entrevistes a «testimonis de la diàspora catalana», converses que havien estat enregistrades prèviament per a Catalunya Ràdio. Podem trobar-hi algun dels nostres digníssims supervivents: de Teodor Garriga (98 anys), el mític locutor de Ràdio Associació de Catalunya, a Teresa Rovira, bibliotecària, filla de Rovira i Virgili; d'Heribert Barrera a Núria Pi i Sunyer; de Teresa Pàmies a Núria Folch, vídua de Joan Sales, o, entre d'altres, d'Amèlia Trueta a Marcel·lí Garriga, pescador vilanoví (90 anys), supervivent de Buchenwald. Tot plegat, tancat des de Mèxic amb un epíleg de José M. Murià, de la saga familiar d'aquests germans, condemnats també a l'expatriació per la seva ferma catalanitat.
Com ja s'ha dit, enfront de la història maquillada dels vencedors, la màxima veritat contrastada d'uns vençuts que van haver de tenir molts anys tancada aquesta esperançada veritat ultratjada i que ara va arribant com un degoteig sagnant per a un món que, en molts aspectes, no és pas millor que el que provocà aquelles tragèdies."

Article, de Xavier Garcia, extret de l'edició digital del punt el dimarts dia 8 de gener del 2008.

7/1/08

Cossetània Edicions recupera l'obra de Ventura Ametller

Cossetània Edicions amb la col·laboració de l'Ajuntament de Mataró reeditarà l’obra de l’escriptor Ventura Ametller Summa kaòtica i publicaran també la segona part: Resta kaòtica.
Ahir, dimarts 8 de gener, es van presentar en roda de premsa els projectes editorials de l’obra de l’escriptor i poeta Ventura Ametller, coincidint amb el seu 75è aniversari. L’escriptor fou acompanyat per l’alcalde, Joan Antoni Baron, i pel president del Patronat Municipal de Cultura, Sergi Penedès. A més a més hi foren presents Jordi Ferré, editor de Cossetània Edicions, i el periodista Albert Calls, autor del pròleg del llibre Resta kaòtica.
Resta kaòtica, inèdita fins al moment, recupera la trajectòria vital de l’univers de la primera novel·la, seguint en aquest cas la cronologia de la derrota després de la Guerra Civil. Amb un to humorístic, novament esperpèntic i des de l’antihistòria, l’autor ens acosta a la repressió política i religiosa i a la lluita de l’home lliurepensador per imposar-se davant la barbàrie, arrodonint amb un nou graó una obra narrativa sòlida, única i excepcional.
Ambdues obres (la reedició de la primera, i la segona part) sortiran publicades el proper mes de maig.

Ventura Ametller
Bonaventura Claveguera, conegut pel pseudònim literari de Ventura Ametller, va néixer a Pals l’any 1933. Ha passat, però, una gran part de la seva vida a Mataró. Polifacètic i inquiet, va dedicar-se professionalment a ser veterinari (va arribar a ser president del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona), i de sempre va mostrar passió per diferents vessants de la cultura: la música, la pintura i quasi totes les arts. Va escriure en diversos gèneres literaris com la poesia, la narrativa, l’assaig i la novel·la.
Avesat al tracte quotidià amb la gent de poble, i lector sense mesura, va ser un dels grans amics de Josep Pla, amb qui va compartir veus i experiències alhora que esdevenia ell mateix un d’aquells “homenots” del primer prosista de Catalunya. També va conèixer Salvador Espriu, que va ser qui el va batejar amb el pseudònim de “Ventura Ametller”.
És autor d’una extensa obra literària, molta de la qual es manté encara inèdita, i ha rebut premis i distincions diverses. Algunes de les obres més destacades són l’assaig Teoria general de l’universalisme (1979); els poemaris El primer quadern de Bel Dezir (1981), amb el qual va guanyar el Premi de Poesia Marià Manent i Paradigmes esotèrics (1991). La seva obra més emblemàtica ha estat la novel·la Summa kaòtica (1986), la qual narra des dels ulls d’un nen l’etapa republicana que va de l’any 1933 al 1939; ho fa d’una manera sorprenent, defugint el tractament naturalista, interpretant la realitat i embolcallant el lector amb una enorme massa de referències culturals, màgiques, mítiques o filosòfiques, donant la seva particular visió del món i salvant de l’oblit figures i paisatges que l’autor va conèixer i recrea. El pròleg de l’obra és de l’escriptor Valerià Pujol.

Per a més informació us podeu connectar a Capgros.com El diari digital de Mataró i del Maresme.

4/1/08

Un arbre, una poesia

L'edició digital de dijous dia 3 de gener d'El Punt ha publicat un article de Valèria Gaillard titulat Un arbre, una poesia, que tracta del llibre Arbres dels nostres paisatges de Celdoni Fonoll, publicat darrerament per Cossetània. A continuació reproduïm el text de l'article:
Després d'haver dedicat versos als ocells, les herbes i, més recentment, als bolets (Fascinants bolets, Mina 2006), Celdoni Fonoll continua la seva sèrie lírica inspirada per la natura, aquest cop, amb rimes consagrades als arbres. El quotidià plàtan, la nutritiva figuera, el presumit lilà, l'aromàtic taronger, fins i tot el proustià arç blanc, cada espècie protagonitza un petit poema a Arbres dels nostres paisatges (Cossetània Edicions). A tall d'exemple, la mimosa: «Esclat de groc en l'adormit verger, / cant de tendresa, joia del gener.»
El volum es compon de tres parts seguint la data en què han estat escrites les poesies: la primera recull 36 arbres escrits entre el desembre del 2006 i el març del 2007; la segona, deu més redactats entre el novembre del 2004 i l'abril del 2005; finalment, la tercera conté nou arbres, vuit dels quals ja han estat publicats a Bones herbes i Versos dispersos (Pagès Editors, 2001).
Fonoll incorpora a la lírica vegetal una sèrie de sis cançonetes amb música i lletra pròpia, però també de Vicent A. Estellés, Joan Maria Guasch i Joan Salvat Papasseit. Per arrodonir el volum, ricament il·lustrat amb imatges dels arbres escollits, Ramon Pascual fa una didàctica descripció dels arbres amb l'etimologia del nom, la descripció científica i l'ecologia, per conèixer on es pot trobar i el seu origen. Núria Duran es concentra en les Aplicacions vàries i curiositats dels arbres, com ara que del làtex que emergeix de la figuera quan es trenca un peduncle es pot fer servir per eliminar les berrugues, quallar la llet i fer mató.
Fonoll afegeix en aquest darrer apartat la Cultura popular i literatura al voltant de l'arbre en qüestió, com ara versos d'altres poetes i textos relacionats.

3/1/08

137 textos s'han presentat a la primera antologia de la catosfera literària

El dia 31 de desembre es va tancar el termini per presentar textos candidats a formar par del llibre Blogs & Literatura. Primera antologia de la catosfera literària, que Cossetània Edicions publicarà la propera primavera. Aquesta convocatòria s'ha fet enmarcada en les Jornades de Catosfera que se celebraran a Granollers entre els dies 25 i 27 de gener i en les quals es portarà a terme una taula rodona sobre Blogs & Literatura. Ara entre els textos presentats se'n farà una selecció de 100 que són els que formaran el llibre.
La llista de blocs que han presentat textos per formar par de l'antologia la trobareu aquí.

1/1/08

"Patrimoni forestal, patrimoni cultural"

En l'edició del diumenge dia 30 de desembre d'El Mundo, Rafael Vallbona hi publica l'article Patrimoni forestal, patrimoni cultural (el text íntegre de l'article es pot llegir en el bloc "Casa de VBN. Articles de Rafel Vallbona") que fa referència al llibre Arbres dels nostres paisatges, de Celdoni Fonoll. En reproduïm un fragment:
"El Congrés Forestal Català va ser molt important per als especialistes, al menys així m’ho van dir alguns d’ells mateixos, però hi ha altres iniciatives que ajuden a entendre el concepte patrimonial d’arbredes i boscam, l’altra cara de la forest podríem dir. Arbres i arbredes singulars del Montseny, de varis autors, 120 grans arbres del Pirineu català, d’Enric Oris (Farell editors) i els poemes de Celdoni Fonoll Arbres dels nostres paisatges (Cossetània). La majoria de nosaltres entendríem molt millor la dimensió patrimonial dels nostres arbres, la categoria monumental d’indrets com la Mata de València (Alt Aneu) i l’enorme potència del valor cultural del nostre territori. Incorporar el patrimoni forestal al patrimoni cultural és un senyal de modernitat i un símptoma de societat avançada indiscutibles. Els tres llibres esmentats ajuden a configurar aquest perfil i a educar el gust i el criteri dels lectors com el MNAC ho fa amb el romànic i el gòtic, per exemple, amb l’avantatge de que, per als monuments forestals no calen museus; els tenim a tocar de la ma i només de nosaltres depèn la seva perdurabilitat."

Per la seva part, l'escriptor i periodista Albert Calls en el bloc de la llibreria Proa de Premià també fa referència al llibre Arbres dels nostres paisatges (per connecatar-hi premeu aquí).