Al número 105 de la revista Canvi 16 dels mesos de maig i juny, hi apareix una entrevista a l'autora ebrenca de Cossetània Edicions Francesca Aliern, guardonada amb diversos premis literaris i que tanca amb la seva obra Camins (2007) una trilogia que va encetar el 2005. A continuació podeu llegir alguns fragments d'aquesta entrevista.
"Després d'El Pont de la solitud (2005) i Sabó moll (2006), que parlen dels quaranta i dels cinquanta, escric perquè no es perdin paraules, personatges i vides, de la meua terra, a la dècada dels seixanta. [...]
Hi ha experiència pròpia a Camins? Sobretot del meu germà, que va fer la mili a Barcelona als seixanta i m'ha documentat molt. [...] També tinc un cosí que va emigrar a Alemanya i m'explicava què cobraven, com treballaven i on vivien... ells que venien del poble. La burgesia catalana va tractar molt malament els immigrants i s'enriquien amb la seva misèria. [...]
Fins que no he estat gairebé jubilada no m'he pogut dedicar al món literari. Els primers llibres me'ls vaig finançar jo. El primer era un amor entre dues dones que va tenir molta volada i em van cridar per anar a la fira de Madrid on vaig poder conèixer molt gent, com ara Terenci Moix. Després, ja en català, Cossetània ha confiat en mi.
Camins dóna veu a moltes expressions de la llengua ebrenca viva. Ha tingut alguna dificultat lingüística? Només he suprimit barbarismes i he fet servir únicament el Diccionari Alcover-Moll. La normativa ha fet perdre paraules de l'Ebre que sempre s'han dit.
Com veu la literatura de l'Ebre, actualment? Estem de moda! Quan vaig escriure el primer llibre no hi havia res tret de l'Arbó i el Bladé, ara es comencen a sentir molts noms."
"Després d'El Pont de la solitud (2005) i Sabó moll (2006), que parlen dels quaranta i dels cinquanta, escric perquè no es perdin paraules, personatges i vides, de la meua terra, a la dècada dels seixanta. [...]
Hi ha experiència pròpia a Camins? Sobretot del meu germà, que va fer la mili a Barcelona als seixanta i m'ha documentat molt. [...] També tinc un cosí que va emigrar a Alemanya i m'explicava què cobraven, com treballaven i on vivien... ells que venien del poble. La burgesia catalana va tractar molt malament els immigrants i s'enriquien amb la seva misèria. [...]
Fins que no he estat gairebé jubilada no m'he pogut dedicar al món literari. Els primers llibres me'ls vaig finançar jo. El primer era un amor entre dues dones que va tenir molta volada i em van cridar per anar a la fira de Madrid on vaig poder conèixer molt gent, com ara Terenci Moix. Després, ja en català, Cossetània ha confiat en mi.
Camins dóna veu a moltes expressions de la llengua ebrenca viva. Ha tingut alguna dificultat lingüística? Només he suprimit barbarismes i he fet servir únicament el Diccionari Alcover-Moll. La normativa ha fet perdre paraules de l'Ebre que sempre s'han dit.
Com veu la literatura de l'Ebre, actualment? Estem de moda! Quan vaig escriure el primer llibre no hi havia res tret de l'Arbó i el Bladé, ara es comencen a sentir molts noms."
Entrades
2 comentaris:
Francesca no tan sols és la veu del poble, sinó també el seu sentiment. Després de molts anys de tenacitat i de bon escriure s'ha guanyat la fidelitat d'un nombre creixent de lectors que esperen la seva propera novel.la, convertint-la, probablement, en l'autora més popular de les Terres de l'Ebre.
Podeu descarregar l'entrevista sencera, en PDF, a http://www.canvi16.info/. La trobareu a les pàgines 70 i 71.
Publica un comentari a l'entrada