La lectura del llibre Aigua Pudenta, de Marc Capdevila, ha estat una sorpresa in crescendo. El que inicialment m’inspirava un decurs plàcid i lineal sense emocions, ha esdevingut una lectura interessant, on el grau d’intensitat creixia a poc a poc per anar transmetent un treball intens d’anàlisi de la condició humana, de replantejament davant l’inevitable final d’una vida, amb l’atenció i l’expectació en dosi suficient per aconseguir assaborir el secret més ben guardat, el punt final d’un desenllaç àlgid i sorprenent.
El llenguatge utilitzat reflecteix de manera adient el registre esperat del protagonista que relata, ara en primera persona, ara en tercera, el pensament i la veu d’una persona en l’inici del declivi personal produït per l’Alzheimer. La descripció dual proporciona un bon recurs narratiu i dóna riquesa expressiva al relat, fent molt agraïda la seva lectura.
El context històric del relat, enquadrat al final de la guerra civil, fa memòria d’uns fets i d’una situació que foren reals a casa nostra i que han marcat l’esdevenir de molts de nosaltres. Un relat entre el present i el passat, dualitat que conflueix en el desenllaç que va més enllà de la memòria i dels personatges.
Aigua pudenta és un llibre que crea una complicitat en el lector, convidant-lo, mitjançant l’objectiu del protagonista de fer públic un secret del seu passat, a analitzar la importància de les paraules, de la memòria i del pensament.
Ressenya de Rosa Mas, participant en la promoció de la novel·la Aigua pudenta, de Marc Capdevila.
El llenguatge utilitzat reflecteix de manera adient el registre esperat del protagonista que relata, ara en primera persona, ara en tercera, el pensament i la veu d’una persona en l’inici del declivi personal produït per l’Alzheimer. La descripció dual proporciona un bon recurs narratiu i dóna riquesa expressiva al relat, fent molt agraïda la seva lectura.
El context històric del relat, enquadrat al final de la guerra civil, fa memòria d’uns fets i d’una situació que foren reals a casa nostra i que han marcat l’esdevenir de molts de nosaltres. Un relat entre el present i el passat, dualitat que conflueix en el desenllaç que va més enllà de la memòria i dels personatges.
Aigua pudenta és un llibre que crea una complicitat en el lector, convidant-lo, mitjançant l’objectiu del protagonista de fer públic un secret del seu passat, a analitzar la importància de les paraules, de la memòria i del pensament.
Ressenya de Rosa Mas, participant en la promoció de la novel·la Aigua pudenta, de Marc Capdevila.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada