La immigració castigada

Un llibre recull l'experiència de la immigració a Catalunya sota la dictadura franquista, tot portant a la llum els casos d'aquells que van ser expulsats de Barcelona durant la postguerra

Presentació del llibre Memòries del viatge (1940-1975)

Que durant els anys cinquanta i seixanta l'allau migratòria cap a Catalunya i, en particular, cap a Barcelona, va esdevenir un dels fenòmens socials més importants del segle XX gairebé ningú ho posa en dubte. De fet, a Badalona, a Santa Coloma o a Sant Adrià qui més, qui menys té algun parent arribat de terres andaluses, murcianes o gallegues. I la majoria d'ells van instal·lar-se a la metròpoli barcelonina amb més o menys dificultats. Alguns, però, ho van tenir molt magre per engegar una nova vida lluny de Jaén, Múrcia o la Corunya. En arribar a terres catalanes, la força policial del règim va fer tot l'impossible perquè aquests nouvinguts no posessin el peu a Barcelona, convidant-los a donar mitja volta no precisament amb bones maneres.
Les circumstàncies que envolten aquells casos que van ser víctimes d'aquesta repressió, episodis humans dels quals no s'ha parlat tant, es recullen ara a Memòries del viatge (1940-1975), editat per Edicions Cossetània i que va ser presentat dimarts al Museu d'Història de la Immigració de Catalunya (MHIC). L'obra reflexiona sobre l'experiència de la immigració a Catalunya sota la llarga dictadura franquista, a través d'una suma de capítols temàtics que aproximen diferents realitats i circumstàncies a tenir en compte per entendre aquesta experiència migratòria, que ha quedat emmarcada en el terreny de les migracions interiors espanyoles. Martí Marín, professor d'història contemporània de la UAB i coordinador del treball, aporta les xifres bàsiques de què es disposa sobre el tema, tot precedint el capítol en què Ivan Bordetas parla de les circumstàncies del viatge, dels primers assentaments i de la problemàtica de l'accés a un domicili en condicions mínimes d'habitabilitat.
La realitat, oculta o negligida, de la repressió «sistemàtica i organitzada» del fet migratori argumentada pel periodista Jaume V. Aroca i per la directora del MHIC, Imma Boj, la integració dels immigrants en el món del treball –explicada pel sindicalista Javier Tébar– i la tardana planificació de les necessitats d'habitatge i del desenvolupament de la política constructiva dels omnipresents polígons dormitori, complementen l'obra. Un treball que no vol esdevenir punt de partida o d'arribada en els estudis migratoris, sinó, tal com deien Boj i Aroca, difondre àmpliament algunes experiències que «encara no són del tot conegudes».

Article i fotografia de José G. Navarro al diari El Punt sobre el llibre Memòries del viatge (1940-1975), dirigit per Martí Marin Corbera.