La guerra més quotidiana

Afirma Angela Jackson que, tradicionalment, els historiadors han mostrat poc interès pels períodes entre batalles, temps de relativa calma i poc rellevants pel que fa al resultat final del conflicte bèl·lic. Són moments, però, cabdals per conèixer l’impacte que l’excepcionalitat d’una guerra té sobre la quotidianitat.

La marxa dels joves al front, l’arribada de soldats forasters, les necessitats d’abastiment, els contrastos entre les formes de vida de militars i civils són situacions comunes a qualsevol rereguarda. Però s’accentuen si els nouvinguts arriben d’altres països i parlen diverses llengües. Els brigadistes entre nosaltres. Pròleg i epíleg a l’última gran batalla de la Guerra Civil espanyola parla de l’estada dels internacionals al Priorat abans, durant i després de la batalla de l’Ebre.
De les seves condicions de vida, del contacte amb la població, del bescanvi de conserves per productes frescos, de l’assistència sanitària, dels partits de futbol i les festes, de les relacions amoroses… Sobre una sòlida base de memòria personal –escrita i oral– Jackson basteix una interessant descripció de la vida diària, en què els testimonis, a vegades prou anecdòtics, esdevenen elements per a la interpretació d’un moment històric. La violència de la guerra, inevitablement present i explícita, embolcalla unes vivències en què emergeixen valors de solidaritat, idealisme i sacrifici personal.

Article publicat al blog La teiera, de Salvador Palomar, extret del diari El Punt de dissabte 17 de maig, sobre el llibre Els brigadistes entre nosaltres (Cossetània Edicions), d'Àngela Jackson.