El llibre ERC: temps de transició. Per una Esquerra forta, renovadora i plural, de Jaume Renyer, candidat a la presidència d’ERC estarà a les llibreries la setmana vinent. Us avancem algunes de les conclusions a què arriba l’autor en el darrer capítol del llibre:
“El Principat necessita, per si mateix i per sentit de la responsabilitat envers el conjunt dels Països Catalans, tornar a ser el motor de la catalanitat.”
“La gent té la percepció que no podem decidir res substancial com a poble, que el seu vot no condueix a canvis reals.”“La política fiscal i d’inversions de l’Estat, manifestament arbitrària en perjudici dels interessos catalans, ha estès la sensació d’indefensió davant la discriminació: cap decisió efectiva per corregir l’espoli fiscal que pateix el nostre país ha estat adoptada, ni tampoc cap mesura pal·liativa del dèficit d’infraestructures ha estat aprovada.”
“Catalunya retrocedeix com a país per causes derivades directament de l’ordre polític i econòmic estatal, retrocedeixen en suport popular els partits que per acció i omissió són corresponsables d’aquesta situació, i allò preocupant és que també retrocedeix ERC, el partit independentista que per definició hauria de créixer quan els altres baixen.”
“Si no hi ha un projecte capaç d’invertir aquesta situació, la gent tendeix a inhibir-se, és per això que l’Esquerra només recuperarà els seus abstencionistes, i guanyarà nous votants, si ofereix una alternativa de vertebració social i nacional global clarament diferenciada dels altres partits.”
“Cal actualitzar els valors i l’ideari republicà deixant de banda les actituds que ens dilueixen dins d’un conglomerat barreja de socialisme i esquerranisme vaporós.”
“Cal superar no solament el repte de la gestió, sinó guanyar també el combat de les idees, i el camí no és adoptar les dels altres, sinó demostrar la validesa de les pròpies, que en el nostre cas passa per actualitzar-les.”
“La nova direcció cal que tingui, evidentment, mentalitat de govern, però també consciència de protagonitzar un conflicte polític amb l’ordre estatal, com ho fa el PNB.”
“El continuisme, expressat en la forma de mantenir l’actual direcció bicèfala (Carod-Puigcercós), després de concórrer per separat a la Presidència i la Secretaria General, només servirà per continuar amb la lenta decadència que defineix l’actual projecte polític d’ERC, sense cap altre horitzó que renegociar un nou tripartit el 2010, si les circumstàncies internes del partit i el suport electoral ho permeten.”
“Esquerra només pot formar govern a partir de les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb forces que respectin el dret a decidir del poble català, i si no sumem prou diputats per formar govern caldrà restar a l’oposició per crear les condicions per desplaçar l’hegemonia de les formacions que accepten la dependència del nostre poble.”
Resum:
Esquerra, i també la política catalana, es troben en una cruïlla que pot significar l’inici d’una nova etapa: d’una banda es clou un cicle polític intern iniciat l’any 1996 en el congrés de Vilafranca del Penedès i de l’altra, enguany també pot ser el començament de la fi de l’aliança tripartida iniciada l’any 2003 i la prefiguració d’una nova majoria parlamentària el 2010 que tingui com a eix central l’exercici del dret d’autodeterminació. A raonar aquestes afirmacions està dedicat aquest treball, pensat per oferir propostes, tant pel que fa al relleu de la direcció del partit com a la renovació estratègica i d’actualització ideològica del republicanisme.
Jaume Renyer Alimbau:
Jaume Renyer (Vila-seca, 1958), jurista de formació, va ser conseller del Consell Consultiu de la Generalitat. Actualment, és el secretari general de l’Ajuntament de Reus i exerceix de professor associat a la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili. És autor de diversos llibres sobre dret administratiu i constitucional. Ha estat director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i de la revista Idees. Presideix el Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació.
Militant de l’independentisme des de ben jove, n’és també analista i divulgador a través d’assaigs com Catalunya, qüestió d’estat (Premi Rovira i Virgili 1994), L’estat contra els pobles, L’autodeterminació del poble català, Jaume Cornudella Olivé, un home del silenci, Avantprojecte d’Estatut Nacional de Catalunya, redactat l’any 1999 per encàrrec d’ERC, i L’esquerra de la llibertat.
Més informació a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada