Llucia Ramis publicà un article al suplement Tendències del diari El Mundo de divendres 23 de maig sobre diverses presentacions de llibres, entre les quals hi havia la de Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos) (Cossetània Edicions) a la Llibreria Catalònia. Ramis destaca algunes de les curiositats de la novel·la i de la seva presentació a Barcelona:
"[...] M'agraden les respostes i les presentacions directes: Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos). Per això he vingut a la Catalònia, on em donen un punt de llibre amb el número cinc: Al final, sortejarem unes bragues, anuncia l'editor de Cossetània Jordi Ferré. Abunda el públic masculí."
"Es veu que, rere aquella bloguera que votava Esquerra, li agradava la fideuà i no s'empassava segons quin semen, en realitat hi havia un senyor: en Manel Riu. També hi havia una senyora: na Mir Roy que, ara mateix, per culpa d'una ortodòncia, potser no podria escriure el capítol Com em menjo un penis (és al llibre). A poc a poc, vaig entenent de què va això, però encara queden misteris. Exemple: per què un volum d'aquestes característiques el presenten dos meteoròlegs?
Per començar, perquè na Mònica López no és la de la tele, aquella que fa poc ens recordava com es prenen els catalans el problema de la sequera: Si no plou, plourà (al final, el temps els està donant la raó). En Francesc Mauri sí que és ell mateix, però arriba tard; "l'home del temps no l'ha calculat bé", comenta na Roy."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada